Quaresma: revitalitzem el Cos de l'Església (5)

En les darreres xacres, el Papa apunta l'esperit de mundanitat. És clar que parla als membres de la Cúria Romana i potser no té una aplicació tan directa al poble fidel que formem el cos de l'Església. Església. Però no deixen de fer-nos pensar les seves observacions.

Enmig d'una societat consumista és heroic no malgastar en falses necessitats.13. L'acumulació de bens materials.
Quan omplim el buit del nostre cor amb l'acumulació de bens materials. No tant perquè en tinguem necessitat, sinó per cercar-hi seguretats, per l'afany de posseir. Tots ho sabem que d'aquest món no ens en emportarem res. I moltes de les coses que tenim -la majoria?- són supèrflues. Enmig d'una societat consumista és heroic no malgastar en falses necessitats.
La nostra Església ens ofereix camins per ser solidaris, per exercir la caritat cristiana, per oferir el nostre temps, les nostres qualitats, un servei voluntari: Càritas, Mans Unides, Les Obres Missionals Pontifícies.... Trenquem el cercle del consumisme per obrir-nos a sentiments humanitaris i cristians.

14. Tancar-nos en el nostre petit cercle.
És natural que tinguem un grup de persones amb qui hi ha més afinitat de pensament, pel lloc d'origen, els interessos personals u objectius comuns... Però això no ens hauria de tancar, excloent els altres o aïllant-nos de la nostra pertinença a la comunitat. Grupets i capelletes en la comunitat no ajuden a avançar. Més greu encara és quan aquests grups, enlloc de col•laborar mútuament, lluiten entre ells. El Sant Pare recorda aquelles paraules de Jesús: «Tot regne dividit en faccions que lluiten entre sí, acaba desolat» (Lc 11,17).Objectiu nostre ha de ser sempre sumar en be de la comunitat.

15. L'èxit personal, el personalisme... El papa diu: «l'exhibicionisme».
Quan cerquem més el lluïment personal que el servei als germans. És un risc del qui té alguna responsabilitat especial. Que pretén sobresortir sobre els altres. O, més greu, del qui, per quedar bé ell, no l'importa desacreditar un company, difamar-lo o calumniar-lo. Per tal de millor esbrinar les motivacions que tenim, ens ajudarà preguntar-nos a qui beneficia la nostra acció. Recordem la coneguda consigna: «nosaltres no som segadors sinó sembradors».

Amb el d'avui, acabem aquests comentaris al discurs del Papa que hem anat presentant durant la Quaresma. La nostra intenció ha estat ajudar la renovació del nostre cor i així ajudar la revitalització del cos de l'Església.

Quaresma: revitalitzem el Cos de l'Església (4)

Les d'avui són xacres en les nostres relacions amb els altres. El Papa parla de

10. L'adulació dels superiors.
És el conegut comportament d'aquells que fan la pilota als superiors per obtenir beneficis o per quedar bé, perquè els tinguin en bon concepte.. És una pràctica amplament estesa i que pren diverses formes: des de la persona senzilla que pretén complaure el seu superior, passant pel qui es proposa millorar la seva situació personal o laboral i acabant pels qui intencionadament aspiren assolir un càrrec anhelat. Principalment a aquests darrers s'aplicarien les paraules del Papa quan diu: «són víctimes de l'afany de fer carrera i de l'oportunisme; honoren les persones però no Déu».
Per la seva part, també el superior haurà de saber valorar la lloança que li fan i donar-li la justa apreciació.

La indiferència és el comportament típic de l'egoista que només pensa en ell mateix i resta absolutament indiferent envers els altres.11. La indiferència envers els altres.
És el comportament típic de l'egoista que només pensa en ell mateix i resta absolutament indiferent envers els altres. El qui no és capaç d'ensenyar allò que ell ha après ni de compartir amb els altres la formació que ha rebut. Li agrada estar per damunt de l resta.
Tots rebutgem aquestes actituds de persones autosuficients, tancades en elles mateixes i que exclouen que altres puguin prosperar. De les limitacions dels altres en fan la seva grandesa. Perdoneu-nos, Senyor.

12. I els qui posen cara de prunes agres.
Persones de caràcter esquerp, rostre seriós, posat trist que tracten els altres amb fredor i fins amb duresa. Quantes vegades amaguen així un sentiment de fracàs, o almenys d'inseguretat i de temor.
Voleu dir que un cor ple de Déu no hauria de ser un cor feliç, que contagia felicitat al seu entorn?
L'apòstol ha d'esforçar-se en ser una persona serena, entusiasta, que transmet joia on es troba.
El Sant Pare recomana «no perdre l'esperit joiós, el bon humor, l'autoironia, que ens fa persones amables, fins en les situacions difícils». Ens confessa que resa cada dia «l'oració del bon humor» de St. Tomàs Moro. Entre altres, diu;
Pot ajudar-nos a revitalitzar el cos de l'Església.

Quaresma: revitalitzem el Cos de l'Església (3)

Continuem amb les xacres que enumera el Papa.

6. L'Alzheimer espiritual.
És una realitat prou evident que la malaltia de l'Alzheimer pren protagonisme i és ben present en la nostra societat.
El Sant Pare parla, també, de l'alzheimer espiritual, «la pèrdua progressiva de les facultats espirituals que en un període més o menys llarg, provoca greus discapacitats en la persona».
Tenir un acompanyant espiritual ens pot ajudar a reviure la història religiosa personal, els fets espirituals viscuts i a trobar el nostre lloc en la comunitat cristiana.

7. La rivalitat i la vanaglòria.
«No feu res per rivalitat ni per arrogància. Amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos»L'Església, com tota comunitat formada per persones, és víctima adés i ara de les febleses humanes. Sempre hi ha hagut qui ha pretés sobresortir. A tots, un moment o altre, ens ha encegat l'èxit personal. Mai és per demés recordar les paraules de Sant Pau als filipencs: «No feu res per rivalitat ni per arrogància. Amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos» (2,3-4). Com costa sovint aquesta humilitat!!!

8. El fariseisme, portar una doble vida.
És la hipocresia del qui no és capaç de viure allò que ensenya. Una cosa son les paraules i l'altra els fets. Persones que no viuen amb coherència. Per una part, ensenyen i exigeixen als altres i, per altra, ells no ho viuen i, a voltes, fins actuen contràriament. L'antitestimoni que donen compromet la imatge de l'Església en el nostre món. Es fa urgent la seva conversió i reconduir la vida espiritual.

9. Les murmuracions i crítiques.
Sovint no hi donem massa importància. I acaba fent molt mal. Comença amb un simple comentari i massa vegades porta a desacreditar el bon nom i la fama de les persones. Tampoc podem ignorar que en ocasions es premeditada i culpable, especialment quan hom s'amaga sota l'anonimat o es fan servir xarxes de comunicació massives. És inabastable el mal que es fa amb la murmuració i difícilment es podrà restituir la honorabilitat de la persona. Vull creure que en la majoria dels cassos, a la base de la murmuració hi ha la inconsciència del mal que es pot arribar a fer. Deturem les crítiques i murmuracions i així revitalitzem el cos de l'Església.

Quaresma: revitalitzem el Cos de l'Església (2)

Segueix la reflexió del Papa Francesc:

Fer realitat el que escriu el profeta Ezequiel: «canviar el cor de pedra per un cor de carn».3. La fossilització mental i espiritual.
No és inusual trobar persones a les qual se'ls ha endurit el cor i el pensament. La rutina, la manca d'estímuls, no estimar ni saber-se estimat... pot fer que perdin «la sensibilitat humana necessària que els permeti plorar amb els qui ploren i alegrar-se amb els qui estan alegres», diu el Papa Francesc.
A aquestes persones cal estimar-les més que a les altres per ajudar-les a recuperar els sentiments, a il·lusionar-se en la vida, a obrir-se als altres. A fer realitat el que escriu el profeta Ezequiel: «canviar el cor de pedra per un cor de carn».

4. L'excessiva planificació.
Tots entenem que no podem deixar les coses a la improvisació. Cada vegada més es fan plans pastorals, es concreten objectius, s'escullen els mitjans i les activitats per a dur-los a terme. Però en els temes de l'esperit no podem caure en un funcionalisme que ho encaselli tot. L'Esperit Sant és més gran que totes les nostres planificacions. Deixem-li una porta oberta a l'Esperit. El Papa Francesc deia en l'Homilía en la Catedral catòlica de l'Esperit Sant, a Instabul, el 29 novembre del 2014: «L'Església és fidel a l'Esperit en la mesura que no cerca regular-lo o domesticar-lo... Ell és frescor, fantasia, novetat».
En l'Església, els plans pastorals han de ser punts de referència no cuirasses que impedeixen caminar.

5. La mala coordinació.
Sense tancar la porta a les figures carismàtiques que sempre poden sorgir, el normal en una comunitat, en una parròquia, en el Bisbat és que hi hagi una coordinació d'objectius, d'esforços i tasques. Un company sacerdot, irònicament, algunes vegades ens ha comparat a l'exèrcit de Pancho Villa. No, no podem anar cadascú pel nostre compte.
Ara, per exemple, des del Bisbat s'han donat unes Prioritats Pastorals. Tots, fidels i sacerdots, anem a la una per posar-les en pràctica i revitalitzar el cos de l'Església.