Bisbat d'Urgell

Apòstol per voler de Déu

Recent la festa de Sant Josep, tenim ben present la realitat actual del nostres Seminaris diocesà i interdiocesà, dels quals ell n'és protector amorós. Josep fou l'home just que estimà castament el misteri de Maria, que acollí amb fe i disponibilitat els designis sempre sorprenents de Déu, que ensenyà i educà el Fill de Déu fet home, Jesús infant, adolescent i jove.

“Hi ha alegria per un sol pecador que es converteix” (Lc 15,10)

La conversió porta alegria i consol perquè és restauració de la comunió amb un mateix, amb el pròxim i amb Déu. En parlem poc de la comunió amb un mateix, però Jesús mana, "estima els altres com a tu mateix" i pressuposa un afecte madur per la nostra persona. Hem d'aprendre a acceptar-nos a nosaltres mateixos. Parlem avui d'algunes àrees o camps de la nostra pròpia vida on ens costa deixar-hi entrar la llum de Jesús, i que alhora ens fan patir molt.

“L’home viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor” (Dt 8,3)

Camí de la Pasqua, la Quaresma és temps de recercar la font de la vida, que és la Paraula de Déu, que ho penetra tot, fins al més íntim de nosaltres mateixos i fa reflorir els nostres deserts espirituals. Ens cal escoltar-la, acollir-la, pregar-la i fer-la fructificar amb l'amor.

El Sínode de Bisbes del proppassat mes d'octubre precisament va tractar sobre "la Paraula de Déu en la vida i la missió de l'Església", ensenyant que la Paraula de Déu l'hem d'entendre en tota la seva amplitud i riquesa.

Valor i sentit del dejuni quaresmal

Comença solemnement la Quaresma, camí de la Pasqua, temps degràcia que ens ajuda a reviure els quaranta dies de dejuni que el Senyor va passar al desert abans de començar la seva missió pública. El Sant Pare Benet XVI ha centrat el seu tradicional Missatge de Quaresma en el fet que "Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam" (Mt 4,2), i ens ha ofert una reflexió molt suggerent sobre el dejuni que us resumeixo.