Nascut el 25 de maig de 1912 a Montgai (Noguera), mort el 20 d'agost de 1936 a Lleida.

Entrà molt jove al Seminari d'Urgell, com el seu germà gran Pau, però després va decidir entrar al col·legi preparatori dels Carmelites Descalços de Palafrugell. Després de professar va ser ordenat sacerdot, com el seu germà, amb qui mantingué una correspondència freqüent. A Barcelona, pocs mesos després de l'ordenació, el van sorprendre els fets de l'any 1936.
En ser assaltat el convent, va poder sortir vestit de seglar. Encara que va ser reconegut i entregat a la policia, el van deixar en llibertat i va anar a trobar un germà que estava hospitalitzat, acompanyat per la seva mare. Quan aquell va rebre l'alta, van tornar al seu poble. A Montgai hi van trobar Mn. Pau, el germà sacerdot. Durant uns dies van fer vida normal, treballant al camp. Però, a mitjans d'agost, els dos germans Francesc i Pau van ser detinguts pel comitè del poble, i conduïts a Lleida, van ser afusellats al cementiri de la ciutat la nit del 20 al 21 d'agost, amb un grup de sacerdots i religiosos, i algun seglar, i enterrats a la fossa comuna.

Sacerdot religiós de la Sagrada Família, nascut a Salàs de Pallars, el 16 de setembre de 1875 i martiritzat a Montcada i Reixac (Barcelona) el 26 d'abril de 1937.

Sacerdot, consultor i durant molts anys també Secretari general de l'Institut. Era director de l'Associació Sagrada Família i de la revista "La Sagrada Família", i autor de la primera biografia de Sant Josep Manyanet i d'altres escrits. Va dedicar llargs anys a la formació científica i religiosa dels joves, especialment religiosos. Gelós predicador i constant propagador de les glòries de la Sagrada Família en favor de les famílies.

La revolució el va sorprendre al Balneari de Vallfogona de Riucorb, però aviat es va refugiar a Barcelona. Detingut el 19 d'abril de 1937, va ser conduït a la central de patrulles, on el 26 del mateix mes va signar una declaració en què confessava la seva condició de religiós sacerdot. Va ser conduït a la presó de Sant Elies i després dóna el darrer testimoni a Montcada el 26 d'abril de 1937. Les seves restes mortals van ser sepultades en una fossa comuna.

Sacerdot Paül o de la Missió, nascut a Rialp el 17 d'abril de 1860 i fou martiritzat a Llavorsí el 17 d'agost de 1936.

Entrà al Seminari d'Urgell el 1872 i el 1879 entrà al Noviciat dels missioners paüls, professà el 1881 i fou ordenat de prevere el 1885. Fou destinat a les Missions primer a Mallorca i el 1902 a Barcelona. Posteriorment va ser Superior de les cases de Figueres, Bellpuig i Rialp, on es va dedicar de 1909 a 1927 a la predicació d'algunes tandes d'exercicis als sacerdots i ordenands, així com també al ministeri de la confessió, i a promoure la devoció a la Verge Miraculosa.

El P. Carmaniu es trobava a Barcelona en esclatar la revolució de juliol de 1936. Va tornar a Rialp i després d'estar algun temps amb els seus familiars, va intentar passar a França. En ser per les muntanyes d'Estaon, abans de traspassar la frontera, va ser detingut, vexat i se'l van endur en direcció a Sort.

A Llavorsí el van afusellar, essent endutes les seves restes pel riu Noguera-Pallaresa. Una de les virtuts del P. Antoni va ser el seu amor constant i pur per l'exercici de les Missions. Va voler morir mirant la cara dels assassins i dient-los: "Us perdono. Visca Crist Rei! Ja podeu tirar".

Monjo de Montserrat, nascut a Coll de Nargó el 14 d'abril de 1895 martiritzat a Barcelona (?) el 5 de gener de 1937.

Ingressà al monestir de Montserrat quan tenia 15 anys. El 3 d'agost de 1913 vestí l'hàbit monàstic, professant després solemnement el 21 d'octubre de 1917. Fou ordenat sacerdot el 20 de juliol de 1920. Poc després se n'anà a Palestina a complir la formalitat del servei militar en terres de missions. L'any 1922 fou designat prefecte de col·legials, tasca que desenvolupà durant 4 anys. Per les seves qualitats va estar a punt de ser enviat a Bulgària l'any 1926 per a una missió ecumènica important, duta a terme pel Delegat apostòlic Mons. Angelo G. Roncalli. Entre altres treballs intel·lectuals, traduí al català els tres volums de C. Marmion "Jesucrist, ideal del monjo".

Va ser tanmateix nomenat Prior de l'Abadia de Montserrat l'any 1928 i va haver de portar ell mateix el Monestir en absència de l'Abat Marcet. Presidí també l'organització de les festes jubilars de l'any 1931.

Monjo de Montserrat, nascut a Guissona l'11 de juliol de 1884 i martiritzat a Barcelona, a Pedralbes, el 19 d'agost de 1936.

Ingressà a Montserrat amb 13 anys i un cop ordenat sacerdot fou destinat al Santuari d'El Miracle. Del 1913 al 1916 fou prefecte d'escolans, i després durant un any fou Majordom. El 1917 el Foment de Pietat Catalana edità la traducció que havia fet de "La Perla de les Virtuts, una exhortació al jove catòlic" del jesuïta Adolf de Doss. Fou superior de la casa dependent de Montserrat a Nàpols. Després demanà passar a la congregació benedictina brasilera, però no trobant-hi allò que esperava, el 1930 retornà a Montserrat. Amb humilitat acceptà d'ocupar durant un any el darrer lloc dels sacerdots.

Monjo de Montserrat, nascut a Lluçars (municipi de Vilanova de Meià) el 15 de desembre de 1881. Fou martiritzat a Barbastre el 28 d'agost de 1936.

Va cursar estudis als claretians i al Seminari, i va ingressar als tretze anys a Montserrat, on va rebre el nom de Raimon. Professà l'any 1898 i va ser ordenat de prevere el 9 de juny de 1906. Va exercir de mestre de novicis i l'any 1931, a petició del prior d'El Pueyo, va anar al monestir aragonès a dirigir l'escola d'aspirants. Vetllà per ells amb una cura especial quan, monjos i col·legials, foren portats a la presó, on estaven també els claretians i el bisbe de Barbastre, i compartiren la consciència martirial. El van separar dels joves el 23 d'agost de 1936, quan es va fer un segon interrogatori. El dia 28 els monjos foren portats al camí de Berbegal, on foren executats. El P. Lladós portava a la butxaca una creu. Mesos abans del martiri, a la pregunta de les benedictines de Lumbier: "¿Tindria vostè valor per morir màrtir?", va respondré: "No ho sé, però si arribava el moment i Déu em concedia aquesta gràcia, quina sort per a mi morir per Crist!".

Claretià, nascut a La Fuliola, el 3 de desembre de 1885 i martiritzat camí de Tàrrega el 15 d'agost de 1936.

Tenia dos germans més claretians, i ell va professar com a germà coadjutor a Vic, el 19 de març de 1902 . Era molt alegre i devot de la Verge Maria. La seva tasca missionera la va exercir a les escoles claretianes de Cervera, la Selva del Camp i Xàtiva: "Va ser un mestre d'escola molt apreciat", van dir d'ell. Era espiritual, pacient, laboriós i de bon caràcter. En esclatar la persecució va anar a refugiar-se al seu poble natal. A la casa paterna no deixava mai de resar el Rosari, i amb el Rosari a la mà va fer el camí del martiri.

El dia 15 d'agost de 1936, festa de l'Assumpció, a les tres de la matinada, vuit milicians trucaren amb fúria a la porta de casa seva i el feren pujar en un cotxe dient que el portarien al Comitè de Tàrrega. El Gmà. Sebastià pujà al cotxe i començà a desgranar el Rosari: "Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres... ara i en l'hora de la nostra mort". Un cop van haver baixat tots del cotxe camí de Tàrrega, els milicians lligaren el Germà a la soca d'un arbre i en el negre silenci de la nit ressonaren vuit trets que deixaren el bon Germà sense vida i després van cremar el seu cos.

Germà de les Escoles Cristianes, nascut a La Seu d'Urgell, el 2 de juliol de 1892 i martiritzat a Vinyols (Tarragona) el dia 1 de setembre de 1936.

Ingressà al Noviciat Menor de Les (Vall d'Aran) durant l'hivern de 1906. EI 19 d'agost de 1907 professà com a religiós. El 1914 va ser cridat al servei militar i destinat a Manresa, mantenint la vinculació amb la comunitat de germans. Eren tals les seves qualitats que els caps militars li van prometre una ràpida carrera si es quedava com a militar. Tanmateix tornà a la congregació on l'any 1920 va fer la seva professió perpètua a Mollerussa.

L'any 1921 participà en una fundació a Oliana i posteriorment passà a La Seu d'Urgell. L'any 1934, va ser traslladat a Barcelona com a promotor vocacional, en el moment en què les cases del Districte de Tolosa s'afegien a la província Barcelonina. No gaudia de bona salut, ja que patia un reumatisme greu que li impedia caminar. No s'havia recuperat encara, quan esclatà la persecució religiosa. Detingut juntament amb el Gmà. Hugo Bernabé, foren assassinats a Vinyols l'1 de setembre de 1936. Les seves restes reposen a Sant Martí de Sesgueioles.

Germà marista, nascut a Tiurana, el 29 de setembre de 1903 i martiritzat a Les Avellanes el 3 de setembre de 1936.

El 30 de setembre de 1903, és batejat a l'església parroquial de Sant Pere de Tiurana. A l'edat de 13 anys ingressà al seminari de Vic. Desprès de 2 anys entrà al noviciat marista de Les Avellanes on professà el 8 de setembre de l'any 1920. L'any següent és destinat com a professor al Seminari de Vic. L'any 1925, professà solemnement. L'any 1933 fou destinat com a professor dels novicis a Les Avellanes, on el va sorprendre la guerra i posteriorment va ser assassinat el 3 de setembre de 1936.

Un dels testimonis que es van recollir dels qui havien conegut el germà Aquil·lí diu d'ell: "Tot i ser el sotsdirector de formands, i en èpoques, director, era freqüent veure'l col·laborant en els oficis més baixos. Predicava amb l'exemple, en comptes de parlar i d'exigir".