Testimonis de fe, avui

Assumpció Benería: “Tot ha estat important i en dóno les gràcies"

AssumpcióBeneriaIglesiasEspiritualment, he viscut el confinament bastant bé, dintre de tot, a part de la meva vida espiritual personal, agraeixo especialment tota l’ajuda que la tecnologia moderna ens ha ofert, a través de la tele, les misses de cada dia, i els oficis de la Setmana Santa que Mn. Ricard s’ha preocupat sempre de comunicar-nos. Via xarxes socials, amb les reflexions i els ensenyaments pràctics tant profunds i sempre ben adaptats al nostre context actual i geogràfic, les noticies del Vaticà, de l’Església i de la nostra Diòcesi, que el mossèn ens va enviant a les persones del poble. També hem fet reunions amb les eines telemàtiques de l’ordinador amb els amics espirituals. Tot ha estat important i en dóno les gràcies per aquesta connexió.

Beatriu. Esterrei d’Àneu “No hem de defallir"

Visc a Esterri d’Àneu, on vaig venir amb el meu fill quan no tenia feina… la meva fe en Déu, que en tinc molta, m’ha sostingut i gràcies a Ell, vaig aconseguir treball en una empresa i acompanyant persones grans, i he pogut sortir-me’n. Gràcies a Déu, aquest confinament no ha estat problemàtic: he pogut continuar treballant, tinc salut, i què més puc demanar?

Com ens ajuda Déu? Hem de tenir fe, molta fe, confiar en que Déu està en nosaltres i nosaltres en Éll. No hem de defallir… Crec que davant d’un problema no ens hem d’atabalar i hem de tenir paciència i afrontar les coses, portar la creu cada dia de la nostra vida. Que hem caigut, doncs hem de continuar i caminar cada dia, amb Déu i l’oració. No defallir mai. Aprenent cada dia de les Escriptures i dels seus ensenyaments: les proves ens posen reptes personals, i la fé ens ajuda a superar-los. Ara és un moment difícil perquè el meu fill està internat a l’hospital; però cada dia m’aixeco amb alegria, vaig a treballar, dono el millor de mi… i ara, a més, dono gràcies a Déu per què ara el meu fill està millor, i va estar molt malament. Cada dia prego i li demano a Déu amb tota la meva fe per la seva recuperació, que s’está produïnt: és un miracle de Déu. Ell ens prova. No defallim. Tant de bo que caminem junts amb la Paraula de Déu.

Ignasi Bros: “És l’aliment pels cristians"

IgnasiBrosLlobera La FuliolaJo voldria dir que vaig a missa el diumenge, perquè és un manament de Jesús en el darrer Sopar, i és molt clar que allí es mostra que la missa és la millor pregària que hi pot haver, perquè és el mateix Jesucrist que s’ofereix… i en la missa podem gaudir de l’Eucaristía que és l’aliment pels cristians. Aquests dies de confinament, sense anar a missa, m’han fet pensar en allò de que “un diumenge sense missa, per un cristià no és diumenge…”.  Sembla que per nosaltres els cristians és el centre de la nostar existència i de la nostra jornada. Veurem que aquest temps sense poder anar a missa i reunint-nos a través de la tele, fent trobades espirituals, sense rebre físicament a Jesucrist… però no és el mateix, per què et reuneixes amb la comunitat, i a més a més, és l’aliment. Jesucrist ens va dir: féu això en memòria meva… i aquesta és la raó per la qual jo vaig a missa i aquests dies l’he trobat a faltar. Perquè és la millor oració, la més complerta!

Diana Aguilar: "Ens en sortirem tots junts com a comunitat cristiana"

DianaAguilarAquest confinament ha reforçat els meus sentiments viscuts a Etiòpia de la falta de solidaritat, humanitat, els valors i els principis que els nostres pares i avis tant van treballar per a nosaltres i que sense donar-nos compte estem perdent per viure amb comoditats i luxes completament innecessaris. Penso amb la meva infància quan tots ens ajudàvem, ens estimàvem i compartíem el dia a dia amb la fe que els nostres mossens de la Parròquia de Sant Ot ens ensenyaven amb il·lusió.

Dono gràcies a Déu per poder tenir aquests principis i valors intactes i des de la meva humilitat poder continuar la tasca de poder ajudar el meu poble mitjançant l'educació amb valors als més petits de la nostra comunitat i intentar fer un món millor, ple de moments de joia i alegria per poder mirar el futur amb esperança. Ens en sortirem tots junts com a comunitat cristiana treballant la fe de cada persona a nivell individual per reflexionar en el nostre creixement personal per poder ser millors persones. Prego per a totes aquelles persones que durant aquest confinament ens han deixat, que Déu els tingui a la glòria com es mereixen i que descansin en pau.