Testimonis de fe, avui

Rosa Mari Salgueiro: "He viscut el confinament amb la fe molt present

He viscut el confinament amb la fe molt present. Això m’ha ajudat a viure aquest temps en una actitud de creixement, de continuïtat... està sent un temps per a repensar coses que en el dia a dia passen de llarg. Temps de reflexió, de no tallar amb les activitats o les celebracions que feia: escoltar missa o els oficis en aquesta passada Setmana Santa, fent pregària des de casa, moments de recolliment.
Escoltar les noticies en els mitjans de comunicació o conèixer situacions de malaltia en persones properes, et porta sovint a una situació d’angoixa… i la fe m’ha ajudat a trobar la pau en el meu interior i confiar més en mi mateixa.

Mariona Armengol: “Dono gràcies al Senyor per ser aquí i poder ajudar als altres

Aquest confinament  m’ha portat a mirar dintre meu el que faig bé o malament. 
Dono gràcies al Senyor per ser privilegiada i no faltar-me res. Dono gràcies al Senyor per ser aquí i poder ajudar als altres. Dono gràcies al Senyor per ensenyar-me a ser humil. 
Dono gràcies al Senyor perquè aquesta Pasqua m’ha enfortit en la meva fe. El llibre “La missa, cor de l’Església” ha estat la meva ajuda.

Joan Ayala: “Ho he pres en part com una prova de fe”

El que considero més que l'ajuda pròpiament dita és que ho he pres en part com una prova de fe. Malgrat moments de cert o neguit o por, he cercat amb la pregària la serenor que se presuposa que ens dona la fe. He interioritzat més el missatge de Déu i la paraula de Jesús. Copsar i viure la veritable petitesa de l'home en una situació que humilia a tothom: rics, pobres, famosos, pobres... En certa manera el confinament és com passar de la teoria a la pràctica en el sentit més profund del coneixement interior i la visió que tenim vers Déu. No obstant, cal dir que la prova més gran és per als infectats, malalts i familiars. En tot cas la fe et fa veure la creu com a símbol de patiment però també de victòria.

Montse Serra: "La vulnerabilitat que se supera, amb la força de la fe personal

Aquesta situació de confinament que ens ha portat la pandèmcia del COVID19, m’ha fet adonar-me de la fragilitat i la vulnerabilitat de les persones… una vulnerabilitat que se supera, amb la força i l’acompanyament en la fe personal que tinc. És aquesta mateixa fe cristiana en què es basa el manament de l’amor, la que em fa adonar de la necessitat d’ajudar els altres, especialment els més vunerables que son, al nostre poble, la gent més gran, els nostres padrins i padrines. Uns padrins que ho van donar tot per nosaltres. Ara cal que sapiguem no deixar-los oblidats en aquesta situació que els porta soledat i un cert desamparament. I també veig que hi haurà un profund canvi en els valors i les actituds egoïstes de moltes persones, arrel del confinament que ens ha tocat viure a les famílies i al poble.