Testimonis de fe

Testimonis de fe, avui

Óscar Tico: “Créixer en l’amor amb la família”

La veritat és que sempre he tingut la oportunitat de viure durant Setmana Santa la fe d'una manera molt bona i en familia.

Sempre hem marxat de Missions a poblets al voltant d'Espanya ajudant a aquelles parròquies que no sempre tenen el goig que tenim bastants de nosaltres, la possibilitat de tenir Missa cada dia de la Setmana Santa i a és a diferents hores per que nosaltres puguem escollir aquella que s'encaixi bé al nostre horari. També diferents oficis que ens ajuden a acompanyar a Jesús des de que és mort fins que resucita.

Ha estat una Setmana Santa molt diferent a totes les altres que han passat en la història. Segurament, si haguèssim estat en aquesta situació fa un vint anys, no haguès pogut viure la Setmana Santa com la he viscuda aquest 2020 ja que no hi teniem tots els recursos que hi tenim com són els móvils o la televisió. He pogut seguir bastants de les Misses mitjançant les Xarxes Socials igual que el Via Crucis o el Rosari junt amb tots els que marxem de Missions normalment.

Sí que hi faltava que hi acabés de posar una mica de la meva part per poder viure la Setmana Santa al màxim.

No ha estat una Setmana Santa d'ajudar aquelles parròquies que necessiten la nostra ajuda, sinó de reflexió i m'han sorgit preguntes com són:

Quin missatge ens voldrà enviar Déu mitjançant fer-nos estar a casa durant aquesta Setmana Santa?
Qué ha volgut Déu de mi durant la meva Setmana Santa confinada?
He fet tot el que Ell volia de mi?
Tornarà Déu a permetre que estiguem vivint aquesta situació novament?

Per això no només ha estat un tems de reflexionar i pregar, sinó també el crèixer en l'amor amb la familia i el poder veure coses que mai havia vist d'ells.

Margaret Palou: “Tinguem fe, il·lusió i esperança”

Als meus pares sempre els he sentit dir que “qui canta, el seu mal espanta”… Doncs aquests dies de confinament, CANTAR les cançons que cantem a la catequesi han fet i ens estant fent, a la meva família, un camí de fe més planer i més esperançador. Cantem tot sovint que “si la TRISTESA truca al teu cor, i et diu deixa’m entrar, diga-li: no, no, no. CRIST viu amb mi i no hi ha un lloc per a tu.“. No ho dubto… Tinguem fe, il·lusió i esperança.

Victòria Riu: “M'ha donat més força"

Crec que ha sigut molt important per mi perquè m'ha donat més força per a restar serena. M'ha impactat molt com hem hagut de viure la Setmana Santa, ja que jo he sigut portadora d'un pas i ara, amb el confinament i no poder veure ni tant sols una processó, cosa que feia cada any, ho he trobat molt en falta.

La imatge de soletat, però al mateix temps d'introspecció que va ensenyar el Sant Pare a la plaça de Sant Pere, va ser colpidora. La part positiva és que moltes de les celebracions s'han pogut seguir per la tele i per tant, jo he fet la meva Setmana Santa particular. El sermó de no oblidar als més febles i d'agraïment a totes les persones que ara més que mai estan ajudant i fent la sema feina de manera molt conscient i professional, crec que ha arribat tant a creients com a no creients.

El Papa Francesc està donant una lliçò d'humilitat, obertura i apropament a tothom com pocs altres Sants Pares han fet. Amb duresa contra el capitalisme i el món de consumisme que hem creat, però tendresa i afecte amb un missatge d'esperança pel canvi que hauriem de fer.

Ramona Salse: “Aquestes vivències m’han acostat més a Deu”

Potser aquestes vivències m’han acostat més a Deu… En comptes de desesperar-me,he pensat: “davant la impotència i les dificultats hi ha dues formes de reaccionar… o anar a lo meu i lamentar-me, o bé, fer-se fort… M’importa Deu, m’importen els altres, i per tant, he triat ajudar i estar amb les persones que tenien necesitats ben diverses. Hi rumio i sento que vull donar suport a la causa de Deu, repassant les virtuts teologals, tan necessàries i a vegades tan oblidades.
He pensat mes que mai en la Quaresma. En la Quaresma que hauriem de fer i no fèiem, i que ara ens hem vist obligats a fer per la pandemia. Hem tingut temps de pensar, de demanar perdó, de convertir-nos i també, perquè no… de desesperar a vegades. I crec que tot això ens farà créixer en la virtut. Hem de confiar en la gràcia de Deu, que es el que actua. Jesús segueix present, crucificat, en cada família que pateix, però… també crec que tots sortirem reforcats d’aquesta "guerra vírica".