Testimonis de fe, avui

Biel Balcells: "Valorar més les relacions humanes"

En el que m’ha ajudat és a valorar les relacions humanes: és compartir amb els veïns, amb qui moltes vegades no teníem massa relació, moments especials com cada dia a les vuit quan sortim als balcons per encoratjar als que estan a primera línia, i ens saludem i compartim, a part d’algunes sensacions, una mica de música. El que és certament important és el contacte amb familiars, amics, veïns, mentre que hi ha coses que directament passen a un segon terme. 

La paraula confinament fa molta por a tothom. Jo, aquests dies, me’ls he agafat d’una forma diferent, he intentat passar-los com a un període d’aprenentatge personal que penso que pot ser vital per al futur. He intentat centrar-me en les coses que he considerat més importants. La casa s’ha convertit en el nostre món. Això dóna lloc a bons i mals moments que ens enforteixen i ens ajuden a adaptar-nos a la nova situació que estem vivint. De l’escola ens han anat manant feina i hem fet algunes classes virtuals, però és nota molt la diferència amb les classes normals on tot passa més ràpid i és molt més divertit. D’altra banda penso que sense la tecnologia que envolta la nostra societat actual les coses es farien molt mes difícils… sense internet, aquest curs ja es donaria per acabat. En canvi en aquests dies podem utilitzar aplicacions com Skype, per poder fer classes virtuals i adquirir nous coneixements. Per sort aquestes noves tecnologies també ens han servit per continuar en contacte amb la família i els amics.

Josep Balcells: "Demanem saber donar el que volem per nosaltres"

No sé per on començar, és tan estrany tot. De sobte han manat no sortir de casa, que la cosa és tan compromesa, que ens pot afectar tan greument que mata, i al mateix temps, podem enverinar amb aquest maleït virus a aquell que hàgim tingut vora nostre. A creure i quiets a casa. La tele arreu. Números i més números, morts i més morts. No es pot mirar... quin virus, és seriós tot això. I, amb compte, que dóna la impressió que afecta als més grans, i nosaltres, la meva esposa i jo, ja passem dels 80. Els consells són bons. Distància, mascaretes, rentar-se les mans, quiets a casa. Ens hem conscienciat i tota la família ajuda a tope. Ens fan la compra a distància, ens tirem els petons, els enyorem a tots, fills i nets. En el nostre recolliment, agraïts els encomanem als nostres confidents, al Sagrat Cor i a la Verge de l'Alba, tot demanant que sapiguem donar als demés el que volem per nosaltres.

M. Antonieta Profitós: "El punt de referència és la nostra fe"

En moments d'incertesa com el que ens ha tocat viure, tots busquem un punt de referència, alguna cosa que no es bellugui enmig dels canvis que ens envolten. Els cristians trobem aquest punt de referència en la nostra fe. És més, fe és sinònim d'esperança. Per tant, mirar el món a través de la fe és mirar-lo amb ulls d'esperança. 

La situació de confinament sanitari a casa també ens ha aportat més temps per a poder-hi pensar en la nostra fe. Amb motiu de la Setmana Santa i la Pasqua, hem pogut reflexionar sobre la nostra particular travessia del desert. Sobre la nostra, i la dels altres, perquè ara vivim tots col·lectivament aquesta situació pròpia d'una pel·lícula de ciència ficció, però cada dia, en un context de "normalitat",  són moltes les persones que es troben sense feina, amb dificultats per arribar a final de mes, soles, als hospitals, passant una malaltia a casa... Ara tenim ocasió per a pensar-hi i sentir-los més a prop. 

Finalment, també tenim més temps per a pregar. Donar gràcies per tot el que tenim, demanar pels altres i els més propers.

Susana Argelich: "Crist m'ajuda a superar les pors"

SunsanaArgelichAquesta crisi tan dura que estem vivint a causa del Covid-19 m’ha fet sentir molt vulnerable. Però la fe en Crist m’ajuda a superar les pors i ser més forta per a poder donar-me als altres. Sento que Jesús està amb mi en tot el que faig. M'ajuda a superar els moments de dubte i desesperació. Pel meu treball en Càritas visc la situació des del punt de vista dels més febles. Són situacions molt complicades on veiem la cara més trista i amarga de la situació que estem passant. Crist és la llum que m'il·lumina i m'ajuda a seguir i no defallir.