Recepció de Nadal del Copríncep Episcopal oferta a les Autoritats i al Poble d'Andorra

Els màxims representants de les Institucions i de tots els estaments de la societat andorrana han assistit aquest migdia al Palau Episcopal a la recepció de Nadal oferta per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, a les Autoritats i al Poble d’Andorra, que enguany ha tingut com a convidat d’honor el Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, amb motiu de la celebració del seu 25è aniversari.

Entre els assistents a la recepció hi eren el  Cap del Govern d’Andorra;  el Síndic General i la Subsíndica General; diversos Ministres del Govern; el President del Tribunal Constitucional i el President del Consell Superior de la Justícia, a més del Representant Personal del Copríncep Episcopal; l’Ambaixador d’Espanya a Andorra; l’Ambaixadora de la República Francesa a Andorra; el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès a Andorra; i una àmplia representació dels Comuns de les set Parròquies del Principat.

També han assistit els Presidents dels Grups Parlamentaris i un bon nombre de Consellers Generals, així com els màxims representants de la Cúria diocesana i nombroses personalitats de les entitats socials, polítiques i econòmiques andorranes, a més de la segona Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell.

Després del discurs de l’Arquebisbe i Copríncep, el Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra ha clos l’acte amb la interpretació de dues nadales i de l’Himne Nacional d’Andorra.

La Seu d’Urgell, 20 de desembre de 2016

(Adjuntem a continuació el text íntegre del discurs del Copríncep Episcopal)
 
Discurs del Copríncep Episcopal Joan-Enric Vives a la recepció de Nadal oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra. 

Bon Nadal a tots! 

A prop del Nadal, festa de l’Encarnació de Déu enmig nostre, festa significativa per a tot el món, i festa del valor únic i sagrat de tota vida, de tota persona humana, i de ens pot ajudar tornar a creure que “una societat amb valors és una societat amb futur”. I un d’aquests valors essencials és la germanor que ens porta a compartir els béns i els cors, com en una família que en temps de dificultats s’uneix i s’ajuda. I la nostra família no té fronteres, ni exclou ningú. Sant Pau ho diu molt bé: “no ens cansem de fer el bé, perquè si no defallim, quan arribi el temps recollirem. Ara que hi som a temps, fem el bé a tothom” (Ga 6,9-10).

Penso que a Andorra ens cal promoure més la unitat en la germanor, tant per continuar sortint de la crisi com per ser encara més ser més transparents com a societat, bandejant la corrupció i creixent sempre en transparència. Andorra ja ha fet grans i importants passos per assolir el repte de transformació i adaptació a l'entorn, en canvi constant i accelerat, com l'homologació en matèria de transparència financera internacional i la lluita contra el blanqueig de capitals, l'obertura econòmica, la implantació d’un nou i complet marc fiscal, el reconeixement dels drets econòmics dels immigrants des de la seva arribada al Principat, i de forma paral·lela a la preparació de les negociacions per a aconseguir un bon Acord d’Associació amb la Unió Europea. Un Acord equilibrat, que permeti a Andorra participar en el Mercat Interior complint amb les obligacions essencials que se’n deriven, i que sobretot respecti la situació particular i les especificitats pròpies de la idiosincràsia d’Andorra, molt especialment el respecte a la seva sobirania. És el que els ciutadans esperen i demanen a les seves Autoritats.

Tots aquests elements positius no neguen que el camí fins l’assoliment d’aquest equilibrat Acord d’Associació serà, sens dubte, complex i llarg, i per això és important la unió dels andorrans per l’assoliment de l’objectiu final : un bon Acord d‘Associació per a Andorra.

......................................

Em permeto en el clima del Nadal demanar a tot el país un esforç de fraternitat i d’unitat, perquè així construirem la societat integradora i justa que volem, on puguem acollir i valorar els altres com es mereixen. El Papa Benet XVI deia fa uns anys: “La societat cada cop més globalitzada ens fa més pròxims, però no més germans (...) El que està en joc és la necessitat d’aconseguir una autèntica fraternitat (...) a fi de fer canviar els processos econòmics i socials actuals en metes plenament humanes” (Caritas in veritate, 19-20). Hauríem de fer-ne cas! Deixem-nos amorosir els nostres cors aquests dies de Nadal, i tot l’any que aviat iniciarem, per prendre compromisos solidaris envers els germans i compromisos de responsabilitat i d’unitat envers el nostre estimat país. 

Brolla quasi espontàniament en tot cor net, el desig de compartir, de fer que la nostra festa de Nadal es vessi amb amor d’obres i amb generositat envers tots els necessitats que ens envolten. Hem de fer que aquest desig es concreti en obres de solidaritat i d’amor que vagin dirigides a les persones amb més risc d’exclusió.

Andorra ha d’anar endavant i hi anirà si sap sortejar els esculls i vèncer els reptes que té respecte al seu futur com a nació. Ens convé estar alertes i ser clarividents envers tots els possibles intents de divisió o contraposició malèvola. És evident que la pluralitat i la mateixa discrepància ens ajuden a evitar errors i a millorar. Però cal evitar les maledicències, sospites o litigis, que només desprestigien persones o iniciatives, no aporten res a canvi i ens divideixen entre nosaltres, donant una imatge distorsionada del nostre país. 

“Una societat amb valors, és una societat amb futur”. Els valors ens ajuden a reflexionar i a actuar davant un món on prima massa l’individualisme, perquè caldrà promoure la comunió; davant la insolidaritat amb què ens topem cada dia, ens cal major participació; davant l’uniformisme, hem de procurar que es valori la diversitat; i en una cultura que promou constantment l’egoisme, convé que s’afermi la gratuïtat i el do, l’ardu servei d’anar junts, d’esperar l’altre, d’ajudar-lo a caminar.

Aquests valors formen part de la nostra identitat com a persones, com a éssers humans. Podem generar vida, esperança i amor. Ens podem vincular a altres persones com nosaltres, i acollir-les; podem construir, cercar, millorar, créixer, desenvolupar; i no solament per a la nostra pròpia gratificació sinó per als qui formen part del nostre entorn més o menys proper. És llavors que emergeixen les nostres “bondats”: la generositat, la preocupació per l’altre, la gratuïtat, l’acceptació dels diferents, tal com són, i un llarg etcètera de valors que ens doten d’humanitat.

..........................................

Els proposo que mirem a una institució que s’ha consolidat entre nosaltres, que té un gran futur i que enguany està celebrant els seus 25 anys de vida. Es tracta d’un Cor ben especial. És el nostre Cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, que té una ànima que són els seus protectors del Patronat, i sobretot té una gran Directora, tenaç i incansable en tots aquests 25 anys. Avui han volgut venir al Palau episcopal i els fets convidats d’honor de la nostra recepció. Tot seguit ens cantaran dues nadales i l’Himne nacional. Com ens uneix i com ens ha d’unir la música! I sobretot el nostre himne nacional, que amb la bandera i els Coprínceps són els símbols de la nostra sobirania i de la nostra identitat com a Nació, que han preservat els antics i que nosaltres volem traspassar intactes a les generacions que vindran.

Ja ho saben. Un Cor, una Coral, o agrupació vocal és un conjunt de persones que interpreten una peça de música vocal de manera coordinada, unint les seves veus. És el mitjà interpretatiu col·lectiu de les obres cantades o que requereixen la intervenció de la veu. El cor està compost per diferents tipus de veus, agrupades en cordes; i cada corda agrupa les veus en funció del registre o tessitura de cadascuna, segons l’interval de notes que és capaç d'interpretar. Un cor és un exercici col·lectiu que històricament neix en el moment en què un grup de persones es posen a cantar juntes sota unes mateixes directrius marcades per elles mateixes o per la personalitat d'un director. I interpreten o fan música pel gust de cantar. Són felices cantant, i ofereixen felicitat amb el seu cant coordinat. ¿No penseu que els Petits Cantors poden ser un senyal avui per la completa societat andorrana i per al nostre país, amb les seves institucions, autoritats, empresaris, treballadors, joves i vells, famílies i parròquies...? I evidentment, haurem de ser una Coral que afini, que no es descoordini, que no s’abaixi, que no tiri cadascú pel seu cantó... Que belles són les cançons que uneixen els pobles, que donen esperança, que canten les seves tradicions...!

Benvolgudes Autoritats i amics,

En celebrar el Nadal i iniciar un nou Any, deixem ressonar dintre nostre les paraules dels àngels als pastors, i unim-nos en un cant coral, cadascú com millor pugui i sàpiga: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra Pau als homes que estima el Senyor” (Lc2,14). La “Pau” resumeix i conté tots els béns que el Messies ens ha portat amb la seva vinguda com a Redemptor; i la pau resumeix tot el que ens fa feliços i tot el que volem aportar al nostre món.

Proposem-nos que aquest Nadal i sempre anem realitzant i difonent el que podríem anomenar una “cultura de la conjunció, de la pau i de la solidaritat". Així farem que l'amor triomfi per damunt dels egoismes, i que compartir esdevingui un valor social estimat i posat en pràctica. 

Bon Nadal a les vostres famílies i a tots Vostès! Visca Andorra!