Missa exequial de la Gna. Carme Cugat Alsinet

El dia 1 de juliol a la Residència de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell de La Seu d’Urgell va tenir lloc una celebració emotiva: la Missa exequial per la Gna. Carme Cugat Alsinet, de 88 anys d’edat i 65 de vida religiosa consagrada a l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. La celebració fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i concelebrada per un bon grup de preveres: el Vicari General i Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri; Mn. Manuel Pal, capellà de la Residència; amb altres preveres de la ciutat. Hi fou present la Superiora de la Comunitat de La Seu d’Urgell, M. Carme Gros així com les Comunitats religioses de La Seu d’Urgell i del Principat d’Andorra. També els nebots i altres familiars de la Gna. Carme i un gran grup de fidels de La Seu d’Urgell que la van conèixer i que van voler acompanyar-la en aquesta Eucaristia pel seu etern repòs.

En començar la celebració exequial la Gna. Visitación Lorenzo va llegir una ressenya biogràfica de la Gna. Carme Cugat i va destacar-ne el seu perfil humà i cristià quan demanava insistentment “no patiu, no patiu per mi, que estic bé” i el relleu del servei generós durant tota la seva vida.

A la seva homilia l’Arquebisbe Joan-Enric glossà la vida lliurada i entregada de la Gna. Carme com a Religiosa de la Sagrada Família d’Urgell. Ella féu realitat allò que l’Evangelista Joan explica del rentament dels peus dels apòstols per part de Jesús en el darrer sopar amb els seus deixebles i els digué “Si jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu, tal com jo us ho he fet”. Aquesta actitud de servei i lliurament la Gna. Carme Cugat la va saber viure al llarg de tots els seus anys de religiosa en les diverses tasques que li va correspondre dur a terme. Mai ningú no la va veure molesta o enfadada. Sempre humil, entregada, procurant el bé i al felicitat dels germans. Mons. Vives va destacar com n’és d’important en el nostre món valorar la vida consagrada i les “monges” que són totes de Déu, esposes del Senyor, i que ens mostren com una vida entregada i lliurada sota els vots de l’obediència, la pobresa i la castedat, segons el carisma de la beata Anna Maria Janer, fundadora de l’Institut, pot ser molt fecunda.