16a edició de la Càtedra de Pensament Cristià: "Veritat, Postveritat i Fake news"

La setzena edició del Seminari de Pensament Cristià es va dur a terme el dissabte 4 de maig sota el títol “Veritat, Postveritat i Fake news”, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives i amb el Cònsol Major de Sant Julià de Lòria, Hble. Sr. Josep Miquel Vila, i d’altres autoritats convidades, com el Ministre de Salut en funcions, M.I. Sr. Carles Àlvarez-Marfany. La jornada va acollir persones del món acadèmic, estudiants, catequistes, sacerdots, mestres i professors, laics i persones vinculades amb la tasca de pastoral del Bisbat d’Urgell.

Van parlar de “Veritat, postveritat i fakenews” tres ponents: el Dr. Francesc Torralba, que va parlar de “El compromís amb la veritat. Discerniment cristià” i les ponències al matí del Dr. Carles Ruiz, Professor d’Êtica de la Universitat Ramon Llull i del Dr, Joan Garcia del Muro, filòsof, assagista i autor de “Good bye, veritat”.  Carles Ruiz tractà abastament des de la perspectiva més periodística de “Ètica de la comunicació i compromís de l’audiència” i Joan Garcia del Muro, des d’un punt de vista més filòsòfic, “De què parlem quan parlem de postveritat”.
El tema escollit enguany és determinant en la societat actual, perquè la transmissió veraç de la informació és un dels pilars de les societat democràtiques, com també ho són la llibertat de pensament de creences i d’expressió. Així ho va posar en relleu Mons. Vives en la inauguració de les jornades, a les 10:30 del matí, juntament amb el Cònsol Major de Sant Julià. Es quan el ciutadà és informat amb veracitat que es pot forjar un criteri propi i exercir el seu dret a escollir.

Es va aprofundir en el concepte de la veritat i en el deure de veracitat com a exigència ètica dels professionals de comunicació, però també en la necessitat de l’educació del ciutadà per tal que pugui discernir entre les noticies falses de les vertaderes. Així ho van posar en relleu els ponents, fent un recorregut del que significa l’impacte de les noves tecnologies en les nostres vides, deslocalitzant-nos, desplaçant el poder simbòlic de les persones, creant una audiència activa que forma part del fet comunicatiu, explicant que la dispersió que provoquen les noves tecnologies en les persones les tornen fràgils, a partir de la exigència de la visibilitat, de la vanitat, de la utilització de les dades persones i el rastre que deixen els aparells en la xarxa, el “big data”. Van apostar per la formació de les generacions, per no deixar-se endur per la digitalització de l’altre, segrestant la innocència, anestesiant la compasió a base de banalitzar el patiment dels altres per la digitalització i la utilització massiva imatges del dolor.
En aquest sentit, les xarxes socials han suposat un gran canvi de registre en la transmissió de la informació, i hi ha una gran circul.lació de informacions tot sovint no contrastades i esbiaixades que afecten els fonaments d’una societat lliure. Els ponents van parlar del paper hipòcrita que estan sostenint els mitjans de comunicació, al.lentant un model que anima les falses noticies per raons econòmiques, i van reclamar lògica i coherència, una recerca cooperativa de la veritat. 
En les reflexions finals van  considerar que s’han d’exigir responsabilitats a mitjans i plataformes digitals, treballar per una educació mediàtica, fent que les persones que participen de l’espai públic virtual deixin l’anonimat, pagant i tenint un compromís amb la informació independent, conquerint un temps de desconnexió; i posant en relleu unes paraules del filòsof Jonas: “obra de tal manera que les teves accions comunicatives no posin en risc la democràcia i la dignitat”.

La Càtedra de Pensament Cristià va néixer fa 16 anys amb la vocació de ser un espai de formació i reflexió, des del punt de vista de l’antropologia cristiana, en un món canviant que reclama atenció dels agents de pastoral, dels professors i mestres de religió, de catequistes, de laics implicats en l’activitat social i educativa de la nostra societat. 
La Càtedra, dirigida pel Doctor en Teologia i Filosofia Francesc Torralba, té una clara vocació de servei públic, i està oberta a tothom que interessat en el tema que es toca.
A travès de les succesives edicions s’han tocat molts i diversos temes, i s’ha debatut a l’entorn del compromís social, de la bioètica, del lideratge responsable, de la ecologia i molts d’altres.