Confirmacions a Ponts

"La Paràbola del Pare misericordiós!”- així va subratllar als joves confirmands que hauríem d’anomenar la Paràbola proclamada en el Diumenge IV de Quaresma (Lc 15,1-3.11-32)- l’Arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric, en l’Eucaristia dominical dins la qual va administrar el sagrament de la Confirmació a 18 joves de Ponts i dels pobles veïns. Concelebraren amb l’Arquebisbe el Rector de Ponts, Mn. Jaume Mayoral, així com Mn. Bonifaci Fortuny, Mn. David Codina i el diaca Mn. Josep Caba. Va assistir a l’Eucaristia l’Alcaldessa de Ponts, Il.lma. Sra. M. Alba Basomba Gili.

Mons. Vives a la seva homilia va voler felicitar els pares i padrins dels joves que aquell dia rebien el sagrament de la Confirmació perquè s’havien preocupat per sembrar la fe en els seus fills i fillols que un dia pel Sagrament del Baptisme havia estat posada en els seus cors i que, ara ja més grans, després d’un temps adequat de preparació i maduració, com un arbre, havia arrelat i aquell dia era confirmada amb la plenitud del do de l’Esperit Sant, que rebien en la seva Confirmació. L’Arquebisbe Joan-Enric mostrà als joves com els seus pares i padrins estaven molt joiosos en aquell dia perquè els veien ja més grans i mica a mica anirien prenent les seves pròpies decisions però els havien donat el millor utillatge per a emprendre el camí de la seva joventut i maduresa: la fe en Jesús.

Comentant la Paràbola proclamada en aquell Diumenge quaresmal recordà com Déu no es cansa mai de perdonar sinó que som nosaltres els qui potser ens cansem de demanar-li perdó, ja que el nostre Pare és clement i misericordiós i sempre ens està esperant. Sempre, tinguem l’edat que tinguem i haguem viscut les circumstàncies que haguem viscut, sempre podem tornar a Casa del Pare, tornar a Déu, demanant-li humilment perdó. Ell sempre ens estarà esperant i ens recordarà que la nostra dignitat baptismal mai no es perd. També glossà les actituds dels dos fills de la Paràbola: la del fill petit, anomenat durant segles el fill pròdig, que marxa de casa demanant l’herència al seu pare, com si ja fos mort per a ell. Però que després d’equivocar-se molt en la vida i de pecar molt, retorna a casa i reconeix al seu Pare que “ha pecat contra el cel i contra tu”. I la del fill gran que veient la misericòrdia del seu pare envers el seu germà té enveja i un cor tancat, i no vol entrar a casa quan el pare fa una festa per haver recobrar el seu germà petit. Ens cal ser sembradors de pau i concòrdia i perdonar-nos mútuament les culpes i ofenses si volem rebre el perdó de Déu Pare, ric en misericòrdia, perquè davant de Déu tots necessitem el seu perdó i la seva gràcia. Tots ho hem rebut de franc, gratuïtament.

Al final de la Missa els joves confirmands reberen un Nou Testament de mans del Sr. Arquebisbe que els exhortà a estimar la Paraula de Déu i llegir-ne cada dia un petit fragment. La Missa fou solemnitzada pels cants de la “Coral Pontsicana”.