Conferència de Mons. Vives a la Residència Sant Domènec de Balaguer

El dia 15 de març Mons. Joan-Enric Vives va visitar la Residència geriàtrica de St. Domènec de Balaguer. A la seva arribada fou rebut pel President de la Junta de Patronat de l’“Associació Residència Geriàtrica Sant Domènec” Sr. Jaume Camarasa i pels membres de la Junta de la Residència així com pel Rector de Balaguer i Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol i els sacerdots allí residents, Mn. Josep M. Tarragó i Mn. Joan Escales.

Mons. Vives pogué mantenir una petita entrevista amb els membres de la Junta i interessar-se pel funcionament de la Residència geriàtrica, que actualment té 146 residents, i que es va construir amb l’aportació del Bisbat d’Urgell que va cedir uns terrenys per a la seva construcció i altres generoses donacions, i amb el treball sempre voluntari de les diverses Juntes del Patronat.

Posteriorment Mons. Vives s’adreçà a la sala d’actes de la Residència on s’havien aplegat uns 70 padrins i padrines que van rebre l’Arquebisbe amb un fort aplaudiment. El President va adreçar unes paraules a l’Arquebisbe per agrair la seva presència i la bona col·laboració que sempre ha existit entre el Bisbat i la Junta del Patronat i li va fer obsequi d’un petit regal en record de la seva visita.

A continuació Mons. Vives oferí una conferència als residents titulada “Viure amb esperança” on va subratllar que tota persona humana ha estat creada a imatge i semblança de Déu i, per tant, té una immensa dignitat que res ni ningú, per més pecats i errors que s’hagin pogut cometre en la vida, ens pot treure. L’Arquebisbe insistí que la vida és diferent a cada etapa (històrica i vital) i va anar desgranant les diferents etapes del viure i els reptes que es presenten en cadascuna d’elles. Va insistir sobretot en la vellesa i en els problemes que s’hi presenten: les malalties, els desencisos, les xacres però també com n’és d’important valorar aquest moment per a pregar, oferir, estimar i donar testimoni d’amor envers la família i amb compromisos adients envers la societat. Mons. Vives va voler agrair tot el treball que la gent gran ha realitzat per fer gran al país i com s’ha de reconèixer l’ancianitat com un moment important de la vida per a retrobar el sentit més ple: la pregària, el preparar-se per a la mort, amb els seus enigmes i misteri, etc. Finalment encoratjà els padrins a reconèixer les errades, limitacions i pecats de la vida, i si cal, demanar-ne perdó a Déu, però sempre confiar en la misericòrdia de Déu i no tancar-se en les pròpies culpes.