Armand Puig, nou membre de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya

Armand PuigEl biblista i degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Armand Puig i Tàrrech és nou Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Doctors des del dia 26 de novembre de 2013. La seva entrada es va oficialitzar solemnement amb un acte celebrat a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. Per a aquesta ocasió, la sessió acadèmica es va traslladar a la seu de la Facultat de Teologia i va estar presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach, conjuntament amb el president de la Real Acadèmia de Doctors (RAD), Alfredo Rocafort. A partir d'ara, la RAD comptarà amb dos teòlegs, Josep Gil i Armand Puig, els dos capellans de Tarragona. Hi van assistir també l'Arquebisbe metropolità de Tarragona i l'Arquebisbe d'Urgell.

Armand Puig va fer una síntesi del discurs d'ingrés sobre l'Eucaristia, remarcant l'excepcionalitat del sopar de Jesús amb els apòstols i relacionant-lo amb l'altre àpat que apareix als Evangelis, la multiplicació dels pans i els peixos. "No va ser un sopar pasqual, però va ser un sopar amb tons pasquals", va explicar justificant que la data més probable del Sant Sopar va ser el 6 d'abril de l'any 30, el dia abans de la celebració de la Pasqua jueva. Puig va relatar la importància de l'únic àpat que prepara el mateix Jesús i que "va més enllà del que els deixebles podrien entendre".

L'editor Dr. Jaume Vallcorba, com a membre de la Reial Acadèmia va ser el responsable de donar la resposta al discurs d'ingrés. Va lloar la trajectòria investigadora del Dr. Puig i va remarcar com a significatiu el fet que fos el cardenal Joseph Ratzinger qui presidís el tribunal que li va atorgar el doctorat en ciències bíbliques a Roma. Va situar com una de les fites que combinen la tasca acadèmica i la divulgació d'Armand Puig, la coordinació de la Bíblia Catalana Interconfessional "referent actual en llengua catalana".

Al final de l'acte va intervenir el rector de la Universitat Ramon Llull, Magnf. Dr. Josep Maria Garrell, que va destacar com, al costat de l'activitat intel•lectual i científica, Armand Puig sempre ha exercit en parròquies: "un doctor, un intel•lectual i un prevere al servei de l'Església". Finalment, el cardenal Martínez Sistach va remarcar "el servei que pot oferir la teologia i la filosofia en una societat molt tecnològica" i com alhora l'Església "compta amb la raó perquè l'ajudi a la comprensió de la fe".

La Reial Acadèmia de Doctors, constituïda a Barcelona el 1914, té com a finalitat principal la investigació i fomentar la promoció del saber en l'àmbit de la llengua catalana: la missió de l'acadèmic "no ha de ser altra que cercar la veritat i defensar la vida, treballar la ciència i proclamar la convivència intercultural". Actualment està integrada per cent acadèmics distribuïts en cinc seccions: Ciències de la Salut, Ciències Socials, Ciències Humanes, Ciències Experimentals i Ciències Tecnològiques.

Armand Puig i Tàrrech (La Selva del Camp, Tarragona, 1953). És prevere, doctor en Ciències Bíbliques i degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya des de 2006. Coordinador de la traducció interconfessional catalana de la Bíblia, és membre de la Studiorum Novi Testamenti Societas i director de publicacions científiques de l'Associació Bíblica de Catalunya, és editor de la col•lecció "Scripta Biblica"; també és president del Corpus Biblicum Catalanicum. Ha escrit nombrosos articles i llibres sobre temàtica bíblica i espiritual. Destaquen Jesús. Una biografia (2005), traduït a set llengües, Los evangelios apócrifos (I) (2008), Jesus: An Uncommon Journey. Studies on the Historical Jesus (2010), La Sagrada Familia según Gaudí. Comprender un símbolo (2011). Darrerament ha coeditat amb T. Trafny, God and World. Theology of Creation from Scientific and Ecumenical Standpoints (2012) i amb Jordi Bonet Armengol: Arquitectura i símbol de la Sagrada Família (2013). És membre i consiliari de la Comunitat de Sant'Egidio, rector de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Barcelona i patró de la Fundació Joan Maragall.