Felicitació nadalenca de la Cúria d’Urgell i homenatge a Mons. Ramon Iglesias Navarri

p1030041

Un bon nombre de preveres diocesans i els treballadors de la Cúria diocesana s'han reunit la tarda del divendres 21 de desembre a la sala d'actes de la Casa del Bisbat per felicitar les festes de Nadal a l'Arquebisbe Joan-Enric. Aquest any hi ha acudit també molts familiars i amics de Mons. Ramon Iglesias Navarri (1889-1972) que fou bisbe d'Urgell de 1943 a 1969.

El Vicari general i Representant personal del Copríncep, Mn. Josep M. Mauri, ha estat l'encarregat d'expressar, en nom propi i de totes les Delegacions diocesanes i tots els presents, l'afecte vers la persona de l'Arquebisbe i la comunió eclesial amb la tasca que desenvolupa al capdavant de la Diòcesi.

 

Mn. Mauri ha començat recordant el recent dol per la mort a Barcelona del Sr. Josep Batlle, cunyat de Mons. Vives, i ha destacat la "mirada sàvia vers el futur" de l'Arquebisbe, especialment important en uns moments difícils com els actuals, en què el camí en pau de la humanitat es veu sovint obstaculitzat per interessos particulars. Tot i així, "el missatge del Nadal és que es pot fer front a les dificultats amb la força de qui se sent servidor de la Veritat", i ha desitjat a tots els presents "que la pau, la serenor i la gràcia embolcallades en el Misteri del Nadal prenguin possessió dels nostres cors i hi restin per sempre".
A continuació, Mn. Ignasi Navarri ha fet un repàs dels fets esdevinguts i de les fites assolides durant el 2012 al Bisbat d'Urgell així com en l'àmbit de l'Església Universal, començant per la convocatòria per part del Sant Pare Benet XVI de l'Any de la Fe, que a Urgell va tenir una obertura especialment solemne el 12 d'octubre amb l'Eucaristia presidida per l'Arquebisbe en el transcurs de la qual fou ordenat de prevere Mn. Alfons Velásquez.
Mn. Navarri ha recordat la Trobada de voluntaris de Càritas Catalunya a Barcelona, així com la distinció de la Medalla d'honor del Parlament de Catalunya concedida a aquesta entitat que aplega les Càritas diocesanes dels Bisbats de Catalunya. I, ja dins l'àmbit d'Urgell, s'ha referit especialment al treball de Mons. Vives amb els laics que col·laboren en les tasques diocesanes bé a través dels diferents moviments i grups diocesans (com ara Vida Creixent, l'Hospitalitat de Lourdes,...), bé arrelats en els diferents consells parroquials o en les Delegacions diocesanes.
L'esforç per mantenir i enfortir, malgrat la necessària austeritat d'aquest moment, el treball en favor de la recuperació i difusió del patrimoni històric i cultural ha estat un altre dels punts que ha esmentat Mn. Navarri, qui tampoc no ha volgut oblidar-se dels preveres traspassats durant l'any, tant a casa nostra (Mn. Baró, Mn. Orri), com a Colòmbia, on el passat 27 de febrer fou cridat a la casa del Pare Mons. Sebastià Bonjorn Sales, tan estimat a la seva Diòcesi natal d'Urgell, com a la de Bogotà, que l'acollí en la seva tasca missionera i on visqué fins al seu darrer dia.
Per finalitzar l'acte, i dins la tradició de retre homenatge en aquestes dates a una personalitat destacada de la història de la Diòcesi, Mn. Nemesi Marquès Oste ha fet una glossa de la biografia i del pontificat de Mons. Ramon Iglesias Navarri, nascut a Durro (Alta Ribagorça) el 28 de gener de 1889, i que fou Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra entre els anys 1943 i 1969.
L'homenatge ha estat especialment emotiu, tant perquè a la sala hi era una vintena de persones vinculades familiarment i amicalment amb Mons. Iglesias, i vingudes expressament des de l'Alta Ribagorça per participar en l'acte, com per l'emoció de Mn. Marquès en recordar alguns episodis especialment reveladors de les dificultats que va haver d'afrontar Mons. Iglesias, tant en l'àmbit pastoral (Mn. Marquès ha posat èmfasi en els esforços, finalment reeixits, del Bisbe Ramon per augmentar les vocacions) com en les relacions polítiques derivades de la seva responsabilitat com a Copríncep d'Andorra, i en una època ja difícil per ella mateixa, sobretot en la primera meitat del pontificat, pels efectes devastadors, materialment i moralment, de la guerra del 1936-39 i la llarga postguerra subsegüent.
Com a cloenda, Mons. Joan-Enric Vives ha tingut unes paraules d'agraïment per als presents, i molt especialment per a Mn. Antoni Cagigós, a qui ha reconegut la seva valuosa dedicació com a Director del Museu Diocesà, càrrec que ara deixa per raons d'edat i en el qual el succeirà precisament Mn. Nemesi Marquès.

 

p1030045p1030047p1030065p1030037