“Sense ancians no hi ha futur”

Promoguda  pel Moviment eclesial de la Comunitat de Sant’Egidi, fundada pel professor italià Andrea Riccardi, s’ha fet pública una “Crida per a re-humanitzar les nostres societats. No a una sanitat selectiva” que han signat 21 personalitats europees molt rellevants.

Aquest és el text del Manifest “Sense ancians no hi ha futur”:

“Durant la pandèmia del Covid-19 els ancians estan en perill a molts països europeus. Les dramàtiques xifres de morts en residències fan estremir.

Caldrà revisar moltes coses en els sistemes sanitaris públics i en les bones pràctiques necessàries per arribar a tothom i per curar tothom amb eficàcia per deixar enrere la institucionalització. Ens preocupen les tristes històries de mortaldats de gent gran en residències. S'està obrint pas la idea que es poden sacrificar les seves vides en benefici d'altres. El papa Francesc ho defineix com la "cultura del descartar": privar els ancians del dret de ser considerat persones bo i relegant-los a ser només un número i, en alguns casos, ni tan sols això.

En molts països, davant de la necessitat d'atenció sanitària està sorgint un model perillós que fomenta una "sanitat selectiva", que considera residual la vida dels ancians. Així, la seva major vulnerabilitat, la seva avançada edat i el fet que poden ser portadors d'altres patologies justificarien una forma d'"elecció" a favor dels més joves i dels més sans.

Resignar-se a una solució d'aquest tipus és humanament i jurídicament inacceptable. Ho és no només segons una visió religiosa de la vida sinó també segons la lògica dels drets humans i de la deontologia mèdica. No es pot avalar cap "estat de necessitat" que legitimi o doni cobertura a l'incompliment d'aquests principis. La tesi que una menor esperança de vida comporta una reducció "legal" del valor d'aquesta vida és, des d'un punt de vista jurídic, una barbaritat. Que això es produeixi a través d'una imposició (de l'Estat o de les autoritats sanitàries) aliena a la voluntat de la persona representa una intolerable conculcació afegida dels seus drets.

L'aportació dels ancians segueix essent objecte d'importants reflexions a totes les cultures. És fonamental en la trama social de la solidaritat entre generacions. No podem deixar morir la generació que va lluitar contra les dictadures, que va treballar per la reconstrucció després de la guerra i que va edificar Europa.

Creiem que cal refermar amb força els principis d'igualtat de tractament i de dret universal a l'assistència sanitària que hem conquerit en els darrers segles. És el moment d'esmerçar tots els recursos que siguin necessaris per protegir el major nombre de vides possible i per humanitzar l'accés a l'atenció sanitària per a tothom. Que el valor de la vida sigui sempre igual per a tothom. Qui rebaixa el valor de la vida fràgil i feble dels més ancians es prepara per desvalorar totes les vides.

Amb aquesta crida expressem el nostre dolor i la nostra preocupació per l'elevat nombre d'ancians que han mort aquests mesos i esperem que comenci una revolta moral per tal que canviï la direcció en l'atenció sanitària als ancians i per tal que aquests, sobretot els més vulnerables, mai no siguin considerats un pes o, pitjor encara, inútils.”

Primers signants:

Andrea Riccardi, historiador, fundador de la Comunitat de Sant’Egidio
Romano Prodi, expresident del Govern italià i de la Comissió Europea
Jeffrey D. Sachs, director de UN Sustainable Development Solutions Network
Aleksandra Dulkiewicz, alcaldessa de Danzica, Polònia
Simonetta Agnello Hornby, escriptora, Regne Unit
Manuel Castells, prof. de sociologia de la Univ. de Califòrnia Berkeley, Espanya
Irina Bokova, exdirectora general de la UNESCO, membre de l'alt comitè per a la fraternitat humana, Bulgària
Mark Eyskens, ex primer ministre belga
Hans Gert Pöttering, expresident del Parlament europeu, Alemanya
Felipe González Márquez, expresident del govern d'Espanya
Marie De Hennezel, psicòloga, França
Jean-Pierre Denis, director del setmanari La Vie, França
Cardenal Matteo Zuppi, arquebisbe de Bolonya
Adam Michnik, assagista, director de Gazeta Wyborcza, Polònia
Michel Wieviorka, sociòleg, president de la Fondation Maison des Sciences de l'Homme de París, França
Giuseppe De Rita, fundador de CENSIS
Stefania Giannini, directora general adjunta de la UNESCO
Maria Antónia Palla, periodista, Portugal 
Navi Pillay, jutgessa, presidenta de ICDP, Sudàfrica
Annette Schavan, exministra federal alemanya d'Educació i Recerca, Alemanya
Jürgen Habermas, filòsof, Alemanya