Bisbat d'Urgell Bisbat d'Urgell

10 de juliol

Ahir i avui, mentre esmorzàvem hem estat parlant de projectes futurs, com és el viatge a Rio de Janeiro en motiu de la Jornada Mundial de la Joventut 2013. La resta del matí l'hem dedicat a la compra i la realització del dinar que aquest cop ha estat cuinat entre tots nosaltres.

En aquestes últimes hores es inevitable que cadascú es plantegi una qüestió: I després del Camí, què? Tots volem exportar el que hem sentit aquests dies a la nostra vida diària i ser capaços de complir les metes que ens hem fixat en aquest recorregut.

Lurdes, Montse i Laura

Hem arribat al final del principi del nostre camí.

Deicy i Anna

Hem entrat al centre de la ciutat fins arribar a la plaça de l'Obradoiro, on hem gaudit de la grandesa i la magnitud de la Catedral, que posteriorment hem visitat. Ha estat una arribada emotiva, ja que hem entrat tots junts agafats de les mans, transmetent la nostra grandesa com a grup, i acompanyats pel so d'una gaita de fons d'un gaiter desconegut. Un cop dins de la Catedral, hem visitat la cripta, i un per un hem abraçat l'Apòstol. Ha estat un dia ple d'alegria, perquè finalment hem aconseguit arribar al nostre destí, tot i que després de tot el viscut, sabem que realment aquest no és el final del nostre camí.

Hem expressat la nostra felicitat i satisfacció amb tot de balls, cants i fotografies, inclús han arribat a entrevistar-nos a la televisió (La Sexta) pel robatori i posterior recuperació del Còdex. Un cop crèiem que no ens faltava res per gaudir allà, ens ha omplert de joia poder retrobar-nos amb molts dels pelegrins que ens han acompanyat al llarg de les etapes.

L'instant que marcava el final del nostre peregrinatge ha estat quan hem anat a rebre la compostel•lana. Cadascú ha mostrat la credencial amb els segells corresponents i han quedat verificats els nostres esforços. Tot i tractar-se d'un simple paper, hem sortit tots molt il•lusionats.

Després d'una experiència nòmada, ens aposentem aquí a Santiago, a l'alberg San Lorenzo, on esperem passar-ho igual de bé aquests tres últims dies.

Lurdes, Irene i Bernat

Cinquè dia de camí. Avui, de tots ells, el que menys hem matinat. Ha estat un matí tranquil, en el que hem estat els últims en sortir de l'alberg per dirigir-nos al Monte de Gozo des d' O Pedrouzo.

En un tres i no res ja ens trobàvem al punt de trobada amb l'esmorzar que ens tenien preparat l'equip d'intendència. Un esmorzar que feia goig de veure!

Així que, carregades les piles, hem seguit la ruta fins a la vora de un riu, a 5km. aproximadament del nostre destí. El arroyo de Lavacolla. Allí ens tenien preparada una dinàmica que consistia en remullar-nos dins el riu, cadascú fins on creia més convenient. Tradicionalment, era el lloc on els pelegrins es rentaven abans d'arribar a Santiago. Hi ha qui s'ha mullat els peus, a qui l'aigua li arribava als genolls o fins i tot qui s'ha capbussat per complert. Tot això simbolitzava l'alliberació de totes les angoixes, problemes i maldecaps que teníem guardats dins nostre al llarg del camí.

Finalment, amb cos i ànima ben refrescats, arribàvem al Monte de Gozo, amb les vistes de Santiago al fons. No hem aconseguit divisar la catedral, però no ens ha amoïna't, estem convençuts que l'espera valdrà la pena.

"Qui no sap per quin camí s'arriba a la mar, ha de cercar el riu per company" (JOHN RAY)

Hem iniciat el viatge a Ribadiso da baixo per arribar fins a O Pedrouzo, un total de 22 quilometres. Hem sortit separats cada quatre minuts. Ens hem trobat a tres quilòmetres de l'arribada, a l'església de Santa Irene, on hem dinat junt. Allí hem gaudit d'un espectacular paisatge i una gran estona amb el grup.

Les condicions meteorològiques no ens han acompanyat gaire ja que ha anat plovent al llarg del trajecte, però hem sabut adaptar-nos a aquesta situació i seguir endavant.

Ens ha agradat l'experiència i esperem amb impaciència poder gaudir dels bons moments que ens esperen aquests pròxims dies.

Astrid i Irene

Ahir a la tarda vam estar treballant amb la dinàmica de "la Història de la nostra vida" en un àmbit individual i vam visitar l'església del poble.

"Qui no sap per quin camí s'arriba a la mar, ha de cercar el riu per company"

A mi m'ha omplert especialment l'activitat sobre els somnis de cadascú i el tram que hem buscat companys externs al grup. En la primera he trobat un moment per esplaiar-me i definir quins són els meus més profunds desitjos. En la segona he coincidit amb un mossèn amb el que he arribat a un grau de confiança molt gran en poca estona i amb el que m'he sentit molt a gust parlant. Espero coincidir-hi de nou més endavant del Camí.

3 de juliol

El camí de Sant Jaume no és només caminar sinó conèixer-se a un mateix, per això l'activitat proposada era la història de la nostra vida: consistia en explicar als altres la nostra vida a partir dels nostres primers records, amb aquells moments difícils i feliços.

Ja ha començat el camí. Només hem recorregut un petit tros, uns 22 km, però només es l'inici de l'aventura. Avui ens hem centrat més en el camí i no tant en el destí. Conèixer-nos més, parlar entre nosaltres, compartir experiències, disfrutar de les vistes del camí, gaudir d'un silenci i moment de pau. El fet de llevar-se d'hora, del cansament i patiment dels peus i la motxilla ens ha de servir per viure encara més cada pas que es dona, ja que no és un camí qualsevol. Ha de ser un camí que compartim amb els altres, un mateix i Jesús, ja que també té la seva part espiritual i màgica que podem gaudir i fer gaudir. Ningú ha dit que no serà un camí amb alguna etapa difícil, però són aquestes mateixes les que mes hem de gaudir i intentar que el camí ens ajudi a trobar el que volem, a oferir l'esforç per algú... ja que el que importa és el trajecte més que el destí.

Arnau

Alguns dels integrants del grup vam començar el divendres a la tarda l'experiència del camí. Dues joves, la Lurdes i la Montse, juntament amb el Toni i la Carme, una part molt important ja que formen part de l'equip d'intendència, vam iniciar aquest viatge amb la furgoneta. Ens esperaven moltes hores de trajecte fins a Sàrria, lloc d'inici del camí, però després de fer nit a Saragossa i gràcies a les diferents parades i visites, es va poder fer més lleuger. Els dos lloc més rellevants visitats durant el dissabte van ser el Pilar i la Catedral de Burgos. Realment, és un viatge llarg però ens va servir de distracció anar contemplant la diversitat paisatgística i característica de cada zona. Arribem a Sarria just per sopar i anar a dormir. El diumenge també tocava visita, i aquest cop a Lugo, ja que els nostres companys no arribaven fins tard. L'espera es va fer bastant llarga però finalment, els vam poder saludar, vam sopar i vam anar a dormir.

Montse

1 de juliol