més notícies

La CEE presenta la Memòria anual d’activitats de l’Església del 2021

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha presentat, aquest dimecres dia 17 de maig, la Memòria d’Activitats de l’Església a l’Estat espanyol corresponent a l’any 2021. Es tracta d’un document elaborat per la Oficina de Transparència de la CEE en el qual, entre altres, es dona compte de la gestió dels 321,015 milions d’euros rebuts a través de l’Assignació Tributària de 2021, i també s’exposa tota l’activitat realitzada per l’Església catòlica al llarg de l’any.

La Memòria s’estructura en tres blocs temàtics diferents: l’anunci de la fe, la celebració de la fe i la compartició de la fe a partir de la caritat. En total, més de 300 indicadors fruit del compromís de transparència de l’Església.

Algunes de les dades que més destaquen de l’àmbit de la celebració són les 8.260.000 persones que van participar regularment en l’eucaristia durant l’any 2021. A més, en aquest any del retorn de la normalitat, l’administració dels sagraments va augmentar considerablement respecte el 2020. En aquest sentit, es van celebrar 149.711 batejos, 182.760 primeres comunions, 103.584 confirmacions o 25.762 matrimonis.

L’Església catòlica a l’Estat espanyol compta amb 16.126 preveres, 539 diaques permanents i 22.947 parròquies. A més, es compta amb el treball voluntari de 87.923 catequistes i centenars de milers de laics que participen en la vida de les parròquies. Per altra banda, 10.382 missioners i 542 famílies en missió treballen arreu del món en l’anunci de la fe.

Un altre àmbit on l’Església té una presència molt destacada és a l’educació. En total hi ha 2.548 centres educatius catòlics que formen 1.509.280 alumnes anualment i que suposen un estalvi de 4.356 milions d’euros anuals a l’Estat espanyol. A més, 36.911 docents es dediquen a l’ensenyament de l’assignatura de religió catòlica per a 3.151.194 alumnes.

Pel que fa al patrimoni cultural de l’Església, que l’Església es compromet a conservar i mantenir, representa un impacte econòmic a la nostra societat de 22.620 milions d’euros, el 3% del PIB, i una aportació de 225.000 llocs de treball directes i també indirectes. Durant l’any 2021 es van invertir 49.505.061 euros en projectes de conservació i rehabilitació patrimonials.

I en l’àmbit de la caritat i el servei, els 8.864 centres assistencials de l’Església van atendre, l’any 2021, 3.938.870 persones. D’entre aquests serveis, destaquen els destinats a la lluita contra la pobresa, on es van atendre més de 2 milions de persones; els que es dediquen a la promoció de la dona, amb 29.124 persones ateses, o els destinats a la defensa de la vida i de la família, dels quals se’n van beneficiar 79.244 famílies.

La tasca que desenvolupa l’Església a l’Estat espanyol és possible gràcies a la col·laboració de milions de persones. De fet, entre el 20 i el 30% dels ingressos de les economies diocesanes prové de l’Assignació Tributària, que aquest any ha assolit 84.201 declaracions noves, que han sumat un total de 8,5 milions de contribuents que van marcar la casella de l’Església.

En l’exercici de 2021, l’Església catòlica va disposar d’1.152.775.931 euros, dels quals en van destinar 222.385.530 a les accions pastorals i assistencials, 438.306.828 a les retribucions del clergat i del personal seglar, 21.088.647 euros van ser aportats als centres de formació, i es van invertir 309.833.068 euros per a la conservació dels edificis i les despeses de funcionament.

Descarregar la memòria en PDF.

Andorra acull una nova família de refugiats sirians

Una família de refugiats sirians formada per 6 persones ha arribat aquest dimecres dia 17 de maig a Andorra, i han estat rebuts i acompanyats a la seva nova llar pel Servei d'Atenció a Persones Refugiades del Govern. Amb aquest nucli familiar es completa el compromís adquirit per Andorra davant la comunitat internacional sobre l'acolliment de les persones procedents del conflicte sirià i que s'ha pogut dur a terme gràcies al conveni signat amb la Comunitat de Sant'Egidi per a la creació d'un corredor humanitari.

Aquesta és la quarta família que arriba al Principat a través del corredor humanitari creat amb la Comunitat de Sant'Egidi que possibilita l'acolliment segur de refugiats. Precisament representants d'aquesta Comunitat cristiana són els responsables d'acompanyar-los fins a arribar al país procedents de Beirut.

La família compta amb el suport permanent del seu referent d'Afers Socials per adaptar-se de la millor manera al país. Des del Govern es faran totes les gestions pertinents per procurar un procés d'acollida i integració adient dels nouvinguts. Així, se'ls oferirà suport en les gestions i la cobertura de les necessitats bàsiques, tramitació de la documentació d'immigració i de la CASS, i el suport dels menors en el centre educatiu, aprenentatge del català o recerca laboral.

El Govern va aprovar el 2017 el Projecte de llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, un text que va ser aprovat pel Consell General el març del 2018 i que es va sumar a la signatura del protocol amb la Comunitat de Sant'Egidi per a la creació del corredor humanitari. Amb aquesta, un total de quatre famílies de refugiats sirians, arribades els entre el 2018 i el dia d'avui, han fet d'Andorra el seu país de residència.

Reunió ordinària del Consell diocesà d'Economia

Presidit per l'Arquebisbe Joan-Enric es va reunir el Consell diocesà d'Assumptes Econòmics el dia 16 de maig a la Casa del Bisbat. Hi van participar la pràctica totalitat dels Consellers.

Es va presentar i aprovar per unanimitat la memòria econòmica corresponent a l’any 2022 i també el pressupost per a l’any 2023. I els Consellers van deliberar i donar el seu parer sobre diversos temes econòmics que afectaven a diferents parròquies i es va aportar informacions de la Conferència Episcopal Espanyola pel que fa a la campanya de la renda i d’altres informacions del moment de l’Església a Espanya.

25è. aniversari de professió de dues Carmelites a Vilafranca del Penedès

El diumenge 14 de maig, al Monestir de les Monges Carmelites de la Mare de Déu del Carme de Vilafranca del Penedès, es va celebrar solemnement el 25è aniversari de la professió monàstica de les Gnes. Catherine Mwikali i l’actual Priora la Gna. Juliana Kanini, originàries de Kènia. Va presidir la celebració l’arquebisbe Joan-Enric Vives, que ja havia presidit la seva consagració quan era bisbe auxiliar de Barcelona, i van concelebrar alguns Pares Carmelitans, el Vicari episcopal Mn. Xavier Aymerich, el Capellà del Monestir Mn. Valentí Alonso i molts altres preveres, i hi van assistir algunes altres Germanes Monges Carmelites i d’altres consagrades, així com molts fidels de Vilafranca i de la comarca del Penedès, que estimen el Monestir anomenat “Clausura”, situat a la carretera de St. Martí Sarroca.

La celebració comptà amb músiques i danses africanes a l’entrada, abans de la litúrgia de la Paraula i abans de la Litúrgia de l’Eucaristia, així com en l’acció de gràcies. I en ser retransmesa telemàticament per a les famílies de les dues religioses, que estaven al seu poble a Kènia, van tenir moments d’intervencions en llengua anglesa i en la seva llengua local.

Comentant les lectures, l’Arquebisbe remarcà la grandesa de la vocació del nostre pare en la fe Abraham, que se n’anà de la seva terra ia de la seva parentela per anar on el Senyor l’enviaria. I ell obeí, i es posà en camí. Com aquestes germanes que han vingut a Catalunya per arrelar-s0hi i ajudar la vida contemplativa del seu Monestir de l’Orde del Carmel. Els exposà que una cosa així només es pot fer per respondre a la crida de Déu Amor, i es fa per amor, i només per amor. Un amor que l’Esperit Sant Defensor vessa en els cors dels batejats perquè visquin donant raó de l’esperança que han rebut per pura gràcia, com demanava l’apòstol sant Pere a la segona lectura. I podríem estar esperançats, ferms, i segurs que l’amor de Déu no ens mancarà mai, si vivim segons l’ideal de la vida carmelitana de “viure en obsequi de Jesucrist”, ja que és Déu mateix que habita en els nostres cors.

Animà tots els present a viure amb joia la fe, seguint les mocions i la llum que ens donarà l’Esperit Sant, sempre estimant i testimoniant la bellesa de la vida segons l’Evangeli de Jesucrist i responent sinodalment, al que ens reclamen els signes dels temps. Sense pors i amb molta esperança, amb una mirada de fe sobre els esdeveniments i confiant que “vindran d’Orient i d’Occident” -com les Germanes de Kènia- i s’afegiran a nosaltres, i serem el seu poble i el ramat que Crist pastura.

Després hi hagué temps llarg per saludar-se, fer festa i prendre un senzill berenar compartint la joia d’aquest moment d’acció de gràcies.