Càritas Urgell, Lleida i Solsona lliuren ajuts per més de 7 milions d’euros el 2022

Les Càritas Diocesanes d’Urgell  Lleida i Solsona han destinat durant l’any 2022 un total de 7.184.653 euros per atendre a les persones que acudeixen a l’entitat. La xifra suposa gairebé un 9% més que l’any 2021, quan es van destinar 6.567.844 euros.

Gran part d’aquests recursos han estat dedicats a programes de cobertura de necessitats bàsiques i de suport als col·lectius més vulnerables, i als projectes d’inserció laboral. En total, s’han beneficiat de l’acció de Càritas més de 16.000 persones d’arreu del territori de les tres diòcesis. Així mateix, també s’han atès gairebé 7.500 persones en els diversos programes que duu a terme l’entitat. Aquestes dades provoquen certa inquietud, especialment per l’augment constant en els darrers anys en recursos econòmics per cobrir les demandes.

Pel que fa a les ajudes econòmiques directes, més de 4.000 llars de Ponent i el Pirineu han rebut un total de 704.860 euros per part de les tres Càritas, pels 650.844 euros que es van destinar el 2021. Una dada que mostra com els efectes de la pandèmia encara no s’han revertit, ja que la xifra augmenta paulatinament respecte els anys anteriors (2021 i 2020), i continua sent més d’un 25% més alta que abans de la Covid-19. L’entitat remarca, però, que els diners destinats a les persones és un mitjà i no una finalitat, i avisa que l’acompanyament i l’apoderament són crucials per a les persones que més pateixen. Des de Càritas avisen que invertir recursos és imprescindible per aconseguir una societat amb igualtat de drets i oportunitats.

 
Ocupació i accés a l’habitatge, principals inquietuds de les entitats

Una dada que amoïna especialment a les tres Càritas és que, malgrat que cada any s’inverteixen més recursos en els programes laborals i les empreses d’inserció, enguany 3.911.884 € (gairebé un 55% dels recursos totals emprats), la situació de les persones amb majors dificultats per trobar feina no millora, especialment les que tenen un baix nivell de formació i poca experiència laboral, d’aquí l’increment de persones que volen accedir a formacions per tenir més possibilitats d’accedir al mercat laboral. Per altra banda, els responsables de l’entitat remarquen la inquietud que suposa veure com “l’augment del cost de la vida fa que famílies amb feina hagin perdut poder adquisitiu i s’hagin vist obligades establir noves estratègies de consum, renunciant a determinades despeses, que fins ara eren habituals”. Això repercuteix en no poder fer front a despeses imprevistes i provoca un deteriorament dels habitatges.

En aquesta línia, les tres Càritas també han fet un esforç en donar resposta a les despeses relacionades directament amb habitatges, principalment lloguers i subministraments, com electricitat gas i aigua, provisions que han patit un augment considerable durant el 2022, especialment els dos primers. Tant és així, que les Càritas de Lleida, Solsona i Urgell van destinar l’any 2022 un 46%, un 36% i un 39%, respectivament, del total de les ajudes econòmiques a aquests conceptes. Les entitats exposen que tot plegat no fa res més que evidenciar que l’accés a un habitatge digne no és un dret, sinó que s’ha convertit en un luxe per a moltes famílies ateses per Càritas. Les entitats també remarquen l’augment d’atencions a persones de pobresa extrema per pernoctacions, roba, aliments o transport.

 
La guerra d’Ucraïna frena la recuperació

Un dels elements que ha marcat l’any 2022 ha estat l’esclat de la guerra a Ucraïna. Això ha donat lloc a l’arribada al nostre país de moltes persones fugint del conflicte. Al territori de Ponent, la diòcesi que ha rebut major nombre de persones refugiades és Urgell, on la Càritas diocesana ha acollit un total de 179 famílies i ha aconseguit que 429 persones es beneficiessin de l’acció de Càritas, especialment al municipi de Guissona. Aquest fet ha suposat per la Càritas Diocesana d’Urgell un esforç afegit a la seva tasca, fent que la recuperació que es preveia a principi d’any no s’hagi materialitzat. A inicis d’any, Càritas havia acompanyat a l’estat Espanyol 5.378 persones refugiades des de l’esclat de la guerra.

 
Polítiques socials basades en els drets humans

Des de les Càritas Diocesanes de Lleida, Urgell i Solsona es constata, una vegada més, que els vaivens i les crisis del model afecten totes les capes socials, però especialment les més vulnerables, i l’actual crisi inflacionària no és una excepció. L’impacte de la pujada del cost de la vida i de les despeses bàsiques amplia el percentatge de recursos que aquestes llars han de destinar a menjar, habitar i desplaçar-se, deixant molt poc per a la resta i res per a l’estalvi. La convicció que l’ocupació és la via prioritària i capaç de solucionat aquestes dificultats en les famílies xoca amb la realitat de les condicions que ofereix el mercat de treball i l’evolució dels sous. Per tot això, les entitats consideren que “és urgent i necessari continuar avançant cap a un disseny de polítiques socials des d’un enfocament basat en drets humans”.

Festa de St. Marcel·lí Champagnat a Les Avellanes

La festa del fundador dels Germans Maristes (“Germanets de Maria”), el sacerdot francès Sant Marcel·lí Champagnat el dia 6 de juny, fou especial solemne aquest any, amb la presència de l’Arquebisbe d’Urgell, la comunitat dels 9 Germans Maristes del Monestir de Les Avellanes, el seu Capellà Mn. Josep M. Aresté, l’Arxiprest Mn. Jordi Profitós, i els sacerdots de l’Arxiprestat de Balaguer-Noguera, de Tremp i del veí bisbat de Lleida, amb el P. Escolapi Eduard Pini, i amb altres amics i cooperadors de l’Obra Marista i veïns de la contrada.

A la seva arribada, foren rebuts pel Superior de la Comunitat Gà. Miquel Romeu, amb els altres Germans Maristes, i després de l’acollida reberen una informació molt completa de l’obra del Maristes arreu del món, també arreu de Catalunya en la Província de l’Hermitage, les escoles i l’obra social, i pogueren veure el vídeo sobre la inauguració del so de les campanes del Monestir, que amb esforç van restaurant i adequant els Maristes a Les Avellanes (Os de Balaguer), així com el projecte de tenir una còpia dels famosos sepulcres dels Comtes d’Urgell, que actualment estan exposats al Museu dels Cloisters de Nova York.

Al migdia se celebrà l’Eucaristia solemne concelebrada, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric, i acompanyada a l’orgue pel Gà. Simeó. L’arquebisbe destacà a l’homilia la gran confiança i intrepidesa de sant Marcel·lí en fundar el 1817, prop de Lió (França), els Germanets de Maria, al servei de l’ensenyament i la catequesi per als infants i joves del seu temps, que sofrien les conseqüències de la Revolució francesa, l’abandó educatiu i religiós que se’n derivaven. Il·luminat per la Verge Maria es dedicà a “acollir els infants, perquè en ells acollia el Crist” com diu l’Evangeli proclamat. I així com Maria als inicis de la predicació cristiana pregava i acollia l’Esperit Sant amb els apòstols, ajudant-los en el servei evangelitzador, així Maria ajudaria aquesta empresa d’amor i evangelització envers els infants. A Jesús per Maria. I animà a confiar en l’Esperit Sant que vivifica l’Església i la fa capaç de grans empreses, sense tenir por de les proves i de les dificultats. Així ens hem d’animar nosaltres al servei i a l’amor entregat envers els germans.

Després van compartir un àpat de germanor en el refetor del Monestir.

Celebració de la Diada de la Família a Agramunt

El dissabte 3 de juny el Col·legi Mare de Déu dels Socós d’Agramunt va celebrar la Jornada de la Família, organitzada per l’AMPA del centre i amb la participació i implicació de tota la comunitat educativa: mestres, alumnes i les seves respectives famílies. La Diada va tenir lloc al pavelló poliesportiu d’Agramunt, lloc on es van desenvolupar tot un ventall d’activitats que es van programar per poder fer més festiva i participada la celebració. Des de primera hora de la tarda i fins a la mitja nit al pavelló agramuntí hi va haver jocs, tallers, inflables, sardanes, sorteigs, música,... 

També es va celebrar una eucaristia, preparada des de l’equip de pastoral del col·legi i que volia recollir part del treball fet al llarg del curs en l’àmbit religiós i d’espiritualitat. La celebració va començar amb un breu resum dels principals punts de l’encíclica “Laudato si” que van anar desgranant i llegint alguns dels mestres del claustre, punts que estaven en consonància amb el lema transversal d’aquest curs: “Viu. Deixa la teva petjada!”. Al llarg de la celebració de la missa aquestes petjades es van fer presents per recordar el camí que fan els alumnes per fer un món més sostenible i respectuós amb la Creació, un camí que també ajuda a construir l’escola amb la seva formació també en l’àmbit dels valors.

Els alumnes de Cicle Superior van acompanyar amb la música i els cants la celebració; també es van fer ofrenes i pregàries que recordaven aquesta estimació per la natura i la importància en aquest projecte de la família. Un dels moments més viscuts va ser el de la pau, en la que tots els participants a la missa van donar-se una bona encaixada de mans i moltes abraçades. Mn. Jaume Mayoral, que va presidir l’eucaristia, els va recordar el missatge de la lectura de l’evangeli de les Benaurances que van llegir prèviament, un missatge que recordava la tasca de la família, de l’escola i del món per crear una educació per la pau i que fes possible que la felicitat sigui per a tots els infants, especialment per als més vulnerables.

Al vespre les famílies van compartir un sopar de germanor, i tot seguit un sorteig va alegrar especialment als alumnes, i d’entre ells, els de primer curs, que van estar molt afortunats amb els regals. Després encara hi va haver una estona per la música i a mitja nit la celebració s’acabava, amb la felicitació per a l’AMPA de l’escola que, amb el seu esforç, va aconseguir una participada i lúdica Diada de les Famílies.

Presentació del llibre de la 19a Càtedra de Pensament Cristià

Aquest dilluns, 5 de juny, a la sala d’actes de l’església de Santa Maria del Fener, a Andorra la Vella, es va dur a terme la presentació del llibre resum de les ponències de la Càtedra de Pensament Cristià de l’any 2022, “La cura del món, dels altres i d’un mateix”, a càrrec de la M.I. Sra. Roser Suñé, qui ha estat Síndica General del Principat en els darrers anys.

L’acte va ser obert al públic en general i fou presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives i el Director de la Càtedra, el Dr. Francesc Torralba. A la presentació hi van assistir el Representant del Copríncep episcopal, M.I. Mn. Josep M. Mauri Prior; l’Adjunt al Representant personal del Copríncep episcopal,  Dr. Eduard Ibáñez; l'Arxiprest de les Valls d'Andorra, Mn. Ramon Sàrries; el Vicari episcopal, Mn. Antoni Elvira i el Secretari general del Bisbat d’Urgell, Mn. David Codina.

En les 117 pàgines del llibre es profunditza i es debat sobre les bondats d’encaminar-se cap a una “societat de la cura”, en el marc dels tres àmbits essencials: la cura del món, la cura dels altres i la cura d’un mateix. El Dr. Javier de la Torre posa la mirada en tenir cura del món fent aportacions des de la bioètica i la teologia moral; la Dra. Ester Busquets reflexiona sobre el concepte de la cura des de la relació amb els altres com una resposta ètica a la vulnerabilitat; i el Dr. Torralba estudia com ha evolucionat la noció de tenir cura d’un mateix des d’una vessant filosòfica seguint les petjades de Michel Foucault.

La ponent va oferir una lectura subjectiva remarcant els elements que més la van fer pensar, a fi de motivar als presents a una lectura personal i a una cerca pròpia de la bibliografia que es cita ampliant així els referents personals en la temàtica. A partir de les propostes dels ponents, les idees dels quals en feu molt bona glossa de manera entenedora, Suñé reflexiona sobre com “la cura ha d’estar present en qualsevol espai de relació en una societat veritablement democràtica”, doncs “es posa al fràgil en el centre i crec que això es fa poc”.

La Càtedra de Pensament Cristià va néixer fa 20 anys amb l'objectiu de ser un espai de formació i de reflexió des del punt de vista de l'antropologia cristiana. En un context de constant canvi i evolució, en què la societat demana una atenció cada vegada més focalitzada i compromesa per part dels agents de pastoral, professors i mestres de religió, catequistes, i laics involucrats en l'activitat social i educativa, la Càtedra es presenta com un instrument essencial per abordar aquests desafiaments. Al llarg dels anys, s’ha servit de la veu de diferents ponents de reconeguda vàlua que han aportat el seu pensament i reflexions entorn a distintes problemàtiques. En aquest sentit, Suñé va finalitzar la ponència agraint la iniciativa “perquè ens enriqueix a tots, ja que ens permet obrir nous horitzons de pensament i ens fa avançar com a persones dins d’una societat que ens demana ser capaços d’entendre el nostre rol dins de la seva complexitat”.

La qui ha estat la primera dona escollida per al càrrec de Síndica general del Consell General de les Valls d’Andorra, Roser Suñé, i que l’ha exercit fins fa unes setmanes, va néixer a Andorra la Vella el 1960, es va llicenciar en Magisteri a l’Escola Blanquerna i en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Amb una amplia trajectòria política i institucional, Suñé va ser cap de protocol del Govern d’Andorra (2007-2009), Ministra d’Educació i Joventut (2011-2015) i finalment Síndica general en la XVIII legislatura del Consell General del Principat d’Andorra (2019 – 2023).

Podeu descarregar aquí la ponència sencera (PDF).