La celebració comptà amb músiques i danses africanes a l’entrada, abans de la litúrgia de la Paraula i abans de la Litúrgia de l’Eucaristia, així com en l’acció de gràcies. I en ser retransmesa telemàticament per a les famílies de les dues religioses, que estaven al seu poble a Kènia, van tenir moments d’intervencions en llengua anglesa i en la seva llengua local.
Comentant les lectures, l’Arquebisbe remarcà la grandesa de la vocació del nostre pare en la fe Abraham, que se n’anà de la seva terra ia de la seva parentela per anar on el Senyor l’enviaria. I ell obeí, i es posà en camí. Com aquestes germanes que han vingut a Catalunya per arrelar-s0hi i ajudar la vida contemplativa del seu Monestir de l’Orde del Carmel. Els exposà que una cosa així només es pot fer per respondre a la crida de Déu Amor, i es fa per amor, i només per amor. Un amor que l’Esperit Sant Defensor vessa en els cors dels batejats perquè visquin donant raó de l’esperança que han rebut per pura gràcia, com demanava l’apòstol sant Pere a la segona lectura. I podríem estar esperançats, ferms, i segurs que l’amor de Déu no ens mancarà mai, si vivim segons l’ideal de la vida carmelitana de “viure en obsequi de Jesucrist”, ja que és Déu mateix que habita en els nostres cors.
Animà tots els present a viure amb joia la fe, seguint les mocions i la llum que ens donarà l’Esperit Sant, sempre estimant i testimoniant la bellesa de la vida segons l’Evangeli de Jesucrist i responent sinodalment, al que ens reclamen els signes dels temps. Sense pors i amb molta esperança, amb una mirada de fe sobre els esdeveniments i confiant que “vindran d’Orient i d’Occident” -com les Germanes de Kènia- i s’afegiran a nosaltres, i serem el seu poble i el ramat que Crist pastura.
Després hi hagué temps llarg per saludar-se, fer festa i prendre un senzill berenar compartint la joia d’aquest moment d’acció de gràcies.
