Jornada Sacerdotal i Missa Crismal

Els preveres i diaques de la Diòcesi d'Urgell es van aplegar el dia 3 d’abril, Dilluns Sant, per a celebrar la Jornada Sacerdotal, que fou presidida per Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell, i per Mons. David Abadías Aurín, Bisbe Auxiliar de l’Arxidiòcesi de Barcelona, recentment ordenat bisbe.

La jornada Sacerdotal s’inicià al matí, amb l’acolliment al Seminari Diocesà dels assistents. A la Sala de conferències del Seminari diocesà d’Urgell va tenir lloc la conferència de Mons. Abadías, amb el títol: “Què és el que el Poble de Déu demana als sacerdots?”. La presentació va anar a càrrec de l’Arquebisbe Joan-Enric, que obrí la Jornada amb una salutació adreçada als preveres i diaques, i amb un recull d’informacions diocesanes d’interès. Felicità Mn. Jordi Vásquez, en la celebració dels seus 25 anys de sacerdoci, que es compleixen aquest any, i recordà la memòria dels sacerdots traspassats des de la darrera Missa Crismal: Mn. Jesús Navas, Mn. Ramon Arderiu, Mn Josep M. Solé i Mn. Ermengol Donisa. 

Mons. Abadías estructurà  la seva xerrada en quatre eixos: 
  1. El que demana el Poble de Déu és el que també ens demana Déu als sacerdots: quan responem al Poble de Déu responem, de fet a Déu, tot fent seva la cita “la veu del Poble és la veu del Senyor”. Mons. Abadías va encoratjar els assistents a anar més enllà d’un exercici mental i entrar en un exercici del cor, perquè l’Esperit Sant parla al cor i intentar descobrir què ens demana avui l’Esperit Sant a nosaltres com a sacerdots.
  2. Cal escoltar el que ens diu l’Esperit. Va citar l’Apocalipsi “qui tingui orelles que escolti”. I també a Von Balthasar, en referència a la necessitat d’anar al més essencial, convidant a anar cap a l’interior i a l’essència de cadascú, mirant d’estar amb Déu, la família i la comunitat, sabent que hem rebut el do de l’Esperit.
  3. Confiança que sigui el que sigui que ens demana Déu, sempre té una intenció. En aquest sentit va destacar que el Senyor ens demana el que cal fer i que, encara que a vegades no veiem com, aquest com està dins nostre, és una llavor que està en nosaltres.. el com està en el cor. Crist està dins i per tant, tot és possible.
  4. Finalment, va proposar tres elements d’acció per al sacerdot d’avui:
-Que el sacerdot estigui amb el Senyor, ho demana Deu i ho demana el Poble de Déu. Que el capellà posi en marxa el misticisme encarnat, no allunyat del món. Que parli no només del que coneix, sinó també del que viu.

-Que visqui amb alegria, que sigui feliç amb una vocació d’amor lliurat als altres, no de manera egoista. Perquè Déu ens vol feliços. Va aportar un decàleg del Papa Francesc, i un altre del Papa Joan XXIII per a tenir inspiració.

-El que ens demana Déu i el Poble de Déu és que escoltem el mandat que estem cridats a servir: renunciar a la seguretat de la barca de l’Església per anar a l’encontre de l’altre. El sacerdot no ho és per a ell mateix. Ho és per a donar servei als altres.



En acabar la conferència, els sacerdots van anar cap a la Catedral de Santa Maria, on es va celebrar la Missa Crismal; presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per Mons. Abadías, així com per la pràctica totalitat dels preveres i diaques de la Diòcesi d’Urgell.

A la seva homilia l’Arquebisbe Vives va recordar com la Missa Crismal anticipa la Pasqua  i ens la fa present sacramentalment i com és una Eucaristia que estreny la comunió del Bisbe amb els preveres i diaques i amb tot el Poble de Déu. Va exhortar els preveres a tenir 4 grans proximitats: proximitat amb Déu, buscant la intimitat amb Déu a través de la pregària; proximitat amb el Bisbe, més enllà dels gustos o disgustos; proximitat amb els companys preveres; i proximitat amb el Poble de Déu a qui servim. L’Arquebisbe també va oferir als preveres les “Benaurances del sacerdot” que són les següents:

Benaurat el sacerdot que fa de la pobresa i de la compartició el seu estil de vida, perquè amb el seu testimoniatge estarà construint el Regne del cel.

Benaurat el sacerdot que no tem tacar-se amb les llàgrimes perquè s’hi puguin reflectir els dolors de la gent, les fatigues dels altres germans sacerdots, perquè trobarà en l’abraçada amb els qui pateixen, el consol de Déu.

Benaurat el sacerdot que considera el seu ministeri un servei i no un poder, fent de la mansuetud la seva força, donant a tots el dret de ciutadania dins el seu propi cor, perquè habitarà la terra promesa als humils.

Benaurat el sacerdot que no es tanca en les rectories de confort i de govern, que no es converteix en un buròcrata més atent a les estadístiques que a les persones amb rostre, als procediments que a les històries, buscant lluitar al costat de l’home pel somni de justícia de Déu, perquè el Senyor, trobat en el silenci de la pregària diària, serà el seu aliment.

Benaurat el sacerdot que té un cor obert a la misèria del món, que no tem embrutar-se les mans amb el fang de l’ànima humana per trobar l’or en Déu, que no s’escandalitza pel pecat i la fragilitat dels altres perquè és conscient de la pròpia misèria, perquè la mirada del Crucificat i Ressuscitat serà per a ell el segell de l’infinit perdó.

Benaurat el sacerdot que allunya la duplicitat del seu cor, que evita tota dinàmica ambigua, que somia amb el bé fins i tot enmig del mal, perquè serà capaç de gaudir del rostre de Déu, trobant el seu reflex a cada bassal de la ciutat dels homes.

Benaurat el sacerdot que construeix la pau, que acompanya els camins de la reconciliació, que sembra la llavor de la comunió al cor del presbiteri, que acompanya una societat dividida en el camí vers la reconciliació, que porta de la mà tot home i tota dona de bona voluntat per construir la fraternitat: Déu el reconeixerà com a fill seu.

Benaurat el sacerdot que per l’Evangeli no tem anar a contracorrent, oferint el seu rostre, fort com el del Crist dirigint-se a Jerusalem, sense deixar-se frenar per les incomprensions i els obstacles, perquè experimentarà que el Regne de Déu avança enmig de les contradiccions del món.

Després de l’homilia els preveres van renovar les seves Promeses Sacerdotals. També es va pregar pels preveres difunts des de la darrera Pasqua. Dins de la celebració Eucarística es va beneir l’Oli dels Malalts dins el cor de l'anàfora, i després de la comunió l’Oli dels Catecúmens i especialment es va Consagrar el Sant Crisma, que acompanyarà la vida sacramental de la Diòcesi al llarg de tot l’any.

La Jornada sacerdotal es va cloure amb un dinar de germanor sacerdotal a la Residència de la Sagrada Família d’Urgell.