A l’homilia, l’Arquebisbe va saludar les famílies dels seminaristes de Colòmbia i de Filipines que amb posterioritat seguirien la cerimònia, i recollí el missatge de les lectures de la Paraula: Crist és la llum, que fon les tenebres i il.lumina la humanitat amb la seva llum. Ell és Déu enmig nostre en qui creiem, com el cec de naixement, i a qui adorem. Ell omple de vida i crida, com David a la lectura de Samuel, a ser ungits per l’Esperit per dur a terme la missió que ens vol confiar. Es el Bon Pastor en qui confiem sempre, ni quan passem per valls de tenebres, ja que ens guia i acompanya. Estem cridats, especialment els futurs sacerdots, a ser lluminoso i transparents, per testimoniar la bondat, la justícia i l’esperança.
Amb les seves paraules l'Arquebisbe també animà els joves seminaristes a fer-se del tot disponibles a Jesús i a l'Església, que amb el senzill però significatiu ritu de l'Admissió al sagrament de l'Orde confirmava la seva vocació al ministeri ordenat. Rebien una benedicció i alhora eren fets benedicció per als germans.

Mons. Vives els animà a perseverar en el camí envers el sacerdoci fent-se sempre servidors de Crist i dels germans, especialment dels més necessitats, configurant-se a Crist Cap i Pastor, Llum i Pastor del ramat, amb una actitud de disponibilitat plena envers la missió que l'Església vulgui confiar-los.

La celebració fou preparada espiritualment pels seminaristes amb un Recés que els predicà l’Arquebisbe el dia anterior i aquell mateix matí sobre la vocació al ministeri i el valor del pas que anaven a fer tot seguint les paraules que el ritual de l’Admissió posa en bona del bisbe : benedicció i confirmació del propòsit de ser sacerdots.

Finalment agraí a les famílies dels quatre seminaristes la donació missionera dels seus fills, que ells també particiaven.

Un sopar de germanor al Seminari va cloure la jornada festiva.