Gràcies als investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ara sabem que el document data de l’any 1105, i fou escrit pel sotsdiaca Ramón de Cabó, un home culte i molt bon cal·lígraf, educat i actiu com a escrivà i escriptor en un context, el del Bisbat d’Urgell, de bon nivell cultural. El clergue de Cabó recollí en el pergamí totes les infraccions, faltes i ofenses que Guillem Artall, vassall de Guitard Isarn, havia comès contra el seu senyor, la seva esposa i els seus drets. Ramón de Cabó és primer nom conegut d’aquells que començaren a posar per escrit textos en català.
En aquest estudi aprofundit de les fonts paleogràfiques, han aconseguit també afinar en les datacions d’altres pergamins, en aquest cas la traducció del Liber iudicum (Llibre dels Jutges) que hi ha a l’Arxiu Capitular d’Urgell, que fou descoberta l’any 2.000 i que seria de l’any 1.100, 50 anys abans del que s’havia calculat anteriorment. També per les Homilies d’Organyà es disposa d’un nou ajust en el temps de la seva escriptura, que es situa en el 1.220.
