Recés per als preveres dels Arxiprestats d’Alt Urgell, Andorra i Núria-Cerdanya

El dia 27 de maig, Festa de Jesucrist Gran Sacerdot per sempre, l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir a l’església de la Immaculada del Seminari diocesà de La Seu d’Urgell, un Recés sacerdotal per als prevere de la circumscripció primera que comprèn els Arxiprestats Alt Urgell, Núria-Cerdanya i Valls d’Andorra.

Hi van assistir els que resideixen a la Residència Sacerdotal del Seminari i una bona representació de preveres.

En un clima de pregària i adoració al Santíssim Sagrament, l’Arquebisbe va predicar el recés a partir del Prefaci I de les Ordenacions (el de la festa), on es remarca que l’únic sacerdoci de Jesucrist ha estat perpetuat en l’Església a través dels sacerdots concrets, ministres elegits per Crist. D’aquesta manera no només s’enriqueix amb un sacerdoci reial el poble de Déu sinó que “portat pel seu amor fratern, escull uns homes que, per la imposició de les mans, participin del seu sagrat ministeri, renovin en nom seu el sacrifici de la redempció humana i preparin el convit pasqual”. I anà glossant meditativament el text del Prefaci.

L’Arquebisbe destacà la figura del sacerdot com “aquell que dóna gràcies i que ensenya a donar gràcies al poble de Déu”. A través del text del prefaci que és la part de l’anàfora reservada per ser proclamada pels sacerdots. Tot prevere s’ha de sentir sempre urgit a viure la caritat pastoral que és el centre de la seva espiritualitat perquè “moguts per la caritat, com a pastors vagin al davant del poble, l’alimentin amb la paraula i el refacin amb els sagraments”.

El recés va intercalar moments de meditació amb estones de silenci i de pregària personal, amb alguns cants adients. Va acabar amb la benedicció amb el Santíssim Sagrament impartida pel Sr. Arquebisbe i que volia que arribés a tots els preveres de la Diòcesi, als seminaristes, i a les vocacions en camí de discerniment. I es pregà pels sacerdots grans i malalts, els qui han patit la pandèmia de forma més greu, amb pors o aïllament o angoixa. Els preveres que experimenten la temptació o la feblesa, arreu del món, i demanant perdó per aquells que han desfigurat amb el seu pecat el rostre del ministeri sacerdotal. També encomanà la fraternitat entre tots els preveres i demanà l’aportació d’entre tots, perquè s’estimin i ajudin els uns altres, mantenint una comunió afectiva amb el bisbe propi, cap del presbiteri diocesà, i amb la família diocesana.