Presentació del llibre de Joan Ganyet Tolstoi/Traces

La vigília de St. Jordi dia 22 d’abril, a la Sala St. Domènec de La Seu d’Urgell, i amb una nodrida presència de persones que omplien tot l’aforament permès, va tenir lloc l’acte de presentació del llibre de Joan Ganyet “Tolstoi/Traces”, editat per Edicions Salòria. Amb la presència de l’autor, que va cloure l’acte, van intervenir-hi amb breus exposicions l’exAmbaixador a Rússia Eugeni Bregolat, i la seva esposa Tamara, així com el Director de l’Arxiu comarcal Sr. Julio Quílez i l’Arquebisbe d’Urgell Joan-Enric Vives. Hi eren presents alguns Diputats al Parlament de Catalunya i autoritats de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell i del Consell comarcal, així com molts amics de l’Autor.

En els parlaments es féu palès l’interès d’aquesta obra que fa dialogar la magna novel·la de Leo Tolstoi “Guerra i Pau”, amb alguns textos reproduïts segons el voler de l’Autor, i una bona quantitat de fotografies artístiques de Joan Ganyet, que són “traces” de vida i de realitat que fotografiades, i ampliades, omplen de color i de suggeriments de bellesa i de sentit els qui les contemplen.

Aquest és el text que signa Mons. Vives a l’inici de l’obra i que titula “A manera de preàmbul de “Tolstoi/Traces”:

“El llibre Tolstoi/Traces així com les diverses exposicions anteriors de les esplèndides fotografies de l’arquitecte i humanista Joan Ganyet i Solé (La Seu d’Urgell, 1946) és una mostra de diàleg possible entre fotografia i text literari, amb l’innegable desig de sorprendre amb la bellesa abstractiva que és capaç de donar-nos la realitat fotografiada, existent, però que amaga “traces” noves, petjades, indicadors, escletxes de la vida dels homes. I fa dialogar el realisme de les seves fotografies, no pintures, amb les pàgines d’un dels textos majors de la literatura universal “Guerra i pau” (Война и мир [Voinà i mir] escrita entre 1865–1869) del rus Лев Николаевич Толстой, Lev Nikolàievitx Tolstoi (1828-1910), que juntament amb “Anna Karènina” són les seves immortals aportacions literàries i les anomenades pilars de la civilització russa.

Els nostres ulls i tots els sentits s’admiren amb aquestes fotografies com amb la realitat de la natura, tan esplendorosa al Pirineu, i que tant captiva a l’autor Joan Ganyet. Moltes de les seves fotografies han estat preses caminant en plena natura, “descobrint” el que hi havia cobert, en un racó, en un minúscul detall, que engrandit captiva, s’abstreu, s’omple de nova vida, s’acoloreix més i de forma nova, resplendeix amb llum pròpia i gran... Ho ha captat la màquina, certament, i el revelat imprès ho engrandeix, però són els ulls del fotògraf qui ho havia captat primer, i és després que, engrandit, se’ns mostren imatges com pintures misterioses, captivadores, refulgents i significatives perquè són plenes de llum. Ens obren l’esperit a la recerca de la veritat i de l’autenticitat, precisament dos dels gran referents de la vida de Tolstoi.

No és casualitat que les paraules que ens vénen al cap i al cor siguin les que indiquen la necessitat d’indicar i mostrar allò que resta ocult: sorprendre, perquè ens prenen de sobte i en excés; descobrir, perquè treuen el que estava cobert; revelar, perquè aparten el vel de la quotidianitat i apareix el misteri del que és, del que hi havia en profunditat i passava desapercebut. Aquestes fotografies en diàleg amb uns textos breus són el do que ens fa un cercador de la bellesa i del sentit de l’existència, que es complau en el do revelador però amagat en el que és petit. “Small is beautiful” podem dir amb E.F. Schumacher.

El diàleg d’aquests meravellosos vitralls abstractes plens de color i de llum es fa amb fragments de “Guerra i pau” , que se sol considerar com una de les millors novel·les escrites, d'una força i una unitat impressionants. Moltíssims personatges, molts d'ells històrics, altres de ficció, i uns escenaris amb el quarter general de Napoleó, la cort d'Alexandre Ier. de Rússia i els camps de batalla d'Austerlitz i Borodinó que són descrits amb un lirisme grandiós. La idea original del llibre era investigar les causes de la revolta fallida del desembre de 1825, en què alguns militars van intentar implantar reformes liberals ala Rússia tsarista. Caldria considerar “Guerra i pau” més que com una novel·la, com una “èpica en prosa”. Tolstoi se sentia un autor realista i considerava aquesta novel·la com un marc per a examinar les qüestions polítiques i socials del segle XIX. Caldria destacar el seu cristianisme radical, despullat, revolucionari, proper a l’anarquisme i contrari les institucions, així com el seu pacifisme no violent, que va abraçar després de la seva personal experiència de joventut a la Guerra de Crimea (1853-1858), veient els desastres de tota guerra, i això posteriorment l’ha fet referent dels grans lluitadors per la no-violència com Mahatma Gandhi i Martin Luther King.

Crec que és molt d’agrair el compromís d’en Joan Ganyet a invitar-nos a participar en aquest diàleg contraposat i dialèctic entre bellesa estètica de les creacions artístiques del suport fotogràfic, que s’imposa als sentits i al gaudi sense filtre, i la bellesa escrita on la raó i les conviccions hi tenen major pes i protagonisme. Conduïts per l’impacte plaent de la quasi-pintura abstracta lírica, som encaminats a una reflexió sobre la pau i la gran plaga per a la humanitat que és tota guerra. Urgeix un compromís real per la fraternitat entre homes i dones, pobles i nacions, religions i ideologies, races i cultures, per tal d’estar tots al servei de la persona humana, de cada persona humana. Impacta molt el compromís personal per la pobresa evangèlica i la renúncia a tota propietat del darrer tram de la vida de Tolstoi. Va cercar sempre i en tot l’honestedat, que assegurava que la persona la necessita més que l’aigua i el menjar per poder seguir viu. L’ànsia tolstoiana de viure la realitat més pura, ell mateix la descriu: “L'heroi de la meva novel·la [La mort d'Ivan Ilitx, 1886], el que estimo amb totes les forces de l'ànima, el que m'he esforçat a reproduir en tota la seva bellesa i el que ha estat sempre, és i serà meravellós, és la veritat”. Deixem que aquesta ànsia arreli també en nosaltres i gaudim d’aquest llibre!”.