Nota final Assemblea plenària de la CEE

Els bisbes espanyols han celebrat la seva Assemblea Plenària del 19 al 23 d’abri de 2021. Per motius de seguretat a causa del COVID, la trobada s’ha celebrat en format telemàtic i presencial.

Han participat per primera vegada en l’Assemblea el bisbe de Zamora, Mons. Fernando Valera Sánchez, i els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Javier Vilanova Pellisa, i de Santiago de Compostel·la, Mons. Francisco José Prieto Fernández. Mons. Valera s’ha incorporat a la Comissió Episcopal per al Clergat i Seminaris. Mons. Vilanova, a la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i Promoció humana i a la Subcomissió Episcopal per al Patrimoni Cultural. Mons. Prieto entra a formar part de la Comissió Episcopal per a les Comunicacions Socials i participarà també de la Subcomissió Episcopal per al Patrimoni Cultural.

El primer dia de la Plenària, el cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València, ha regalat a la Conferència Episcopal una rèplica del calze de l’Última Cena que es conserva a València, amb motiu de la celebració de l’Any Jubilar del Sant Calze 2020-21 “Calze de la Passió”. El lliurament tenia lloc el dilluns a la tarda.
 

Sessió inaugural

L’Assemblea començava el dilluns 19 d’abril, a les 12.00 hores, amb el discurs del president de la Conferència Episcopal i arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella. A partir de tres versets de sant Lluc, el cardenal Omella, va relatar la realitat social que ha deixat la pandèmia i va assenyalar algunes claus per a superar de manera conjunta aquesta situació.

“A Espanya existeix un creixent i greu problema que es diu desigualtat social”, va assenyalar el president de la Conferència Episcopal. “Aquest és un repte -va afegir- que hem d’abordar per assegurar la dignitat de tots i la necessària justícia social que és sempre garantia de pau social. No és moment per a disputes inertes entre partits polítics, no és temps per a solucions fàcils i populistes a problemes greus, no és el moment de defensar interessos particulars. Ara és el moment per a la veritable política, que sumi totes les parts i que treballi per al bé comú de tota la societat i l’enfortiment i credibilitat de les institucions en les quals s’assenta el nostre sistema democràtic”.

Seguidament va intervenir el nunci apostòlic a Espanya, Mons. Bernardito C. Auza, qui, entre altres temes, va destacar el treball “ben realitzat” per part de la Conferència Episcopal Espanyola, seguint els desitjos del Sant Pare, en matèria d’abusos de menors. “Ningú pot interpretar –va afirmar- falta de transparència o negativa a secundar el que el Papa demana sobre aquest tema. Els animo doncs a la necessària col·laboració en aquest dolorós tema sobre el qual, des de la Secretaria General, s’ha manifestat justament, fa pocs dies, S.E. Monsenyor Luis Arguello davant l’opinió pública. Amb l’esperit de col·laboració i honestedat ben expressat, ningú pot posar en dubte la credibilitat de l’Església en les seves declaracions i activitats”.

En la sessió inaugural també es va recordar als bisbes morts des de l’última Assemblea Plenària: Mons. Damián Iguacen Borau, bisbe emèrit de Tenerife; Mons. Alfonso Milián Sorribas, bisbe emèrit de Barbastre-Montsó; Mons. Juan del Rio Martín, arquebisbe castrense; i Mons. Rafael Palmero Ramos, bisbe emèrit d’Oriola-Alacant.
 

“Fidels a l’enviament missioner”. Línies d’acció pastoral 2021-2025

L’Assemblea Plenària ha aprovat les línies d’acció pastoral de la Conferència Episcopal per al quinquenni 2021-2025 amb el títol, “Fidels a l’enviament missioner. Claus del context actual, marc eclesial i línies de treball”. Unes línies d’acció en les quals la crida del Senyor,” Aneu i anuncieu l’Evangeli”, esdevé pregunta: Com evangelitzar en la societat espanyola actual?

Com ja va avançar el cardenal Omella en el seu discurs inaugural, la conversió pastoral, el discerniment i la sinodalitat, són els tres eixos principals que, en sintonia amb el papa Francesc i amb l’Església universal, vertebren i motiven aquestes línies d’acció. “El nostre objectiu –va assenyalar- és que l’Església a Espanya, tant en la seva presència social com en la seva organització interna, en la seva missió i en la seva vida, es posi en marxa cap al Regne promès, en sortida missionera, en camí evangelitzador”.

El marc general de l’acció pastoral de la CEE és una invitació a acollir el desafiament d’una conversió pastoral per a una sortida missionera. Sortir per a “fer-nos proïsmes” de les persones amb les que compartim espai, treball, vocació i missió. Sortir a l’encontre de la societat per a fer present la presència de l’Església que anuncia, celebra i serveix. Sortir a l’encontre per a l’escolta i el diàleg i també acollir i generar àmbits per a fer un treball conjunt amb els de dins. Per a això es proposa un treball en quatre línies: primer anunci de l’Evangeli, acompanyament a les persones, presència missionera en la vida pública i processos formatius.
 

Servei de comunió, assessorament i ajuda a les oficines per a la protecció de menors

També s’ha aprovat la creació d’un servei d’assessorament per a les oficines diocesanes per a la protecció dels menors i la prevenció d’abusos. Aquest servei de comunió i ajuda es presta a les oficines diocesanes creades en tota Espanya per a donar suport als seus treballs en les diverses àrees de la seva activitat. S’estarà també a la disposició de les oficines creades per les congregacions religioses.
 

Nou text del Testament vital

La Subcomissió Episcopal per a la Família i Defensa de la Vida ha presentat a l’Assemblea un informe sobre l’eutanàsia i el testament vital i la proposta d’un nou text de Declaració d’Instruccions prèvies i voluntats anticipades, que ha estat aprovat per la Plenària.

La persona que signi aquest text manifesta el seu desig que “si arribés a patir una malaltia greu i incurable o a sofrir un patiment greu, crònic i impossibilitant o qualsevol altra situació crítica; que se m’administrin les cures bàsiques i els tractaments adequats per a pal·liar el dolor i el sofriment; que no se m’apliqui la prestació d’ajuda a morir en cap de les seves formes, sigui l’eutanàsia o el “suïcidi mèdicament assistit”, ni que se’m prolongui abusiva i irracionalment el meu procés de mort”.

També demana “ajuda per a assumir cristiana i humanament la meva pròpia mort i per a això sol·licito la presència d’un sacerdot catòlic i que se m’administrin els sagraments pertinents”.
 

Model de document a signar.

A la meva família, al personal sanitari, al meu rector o al capellà catòlic:
Si m’arriba el moment en què no pugui expressar la meva voluntat sobre els tractaments mèdics que se’m vagin a aplicar, desitjo i demano que aquesta Declaració sigui considerada com a expressió formal de la meva voluntat, assumida de manera conscient, responsable i lliure, i que sigui respectada com a document d’instruccions prèvies, testament vital, voluntats anticipades o document equivalent legalment reconegut.

Considero que la vida en aquest món és un do i una benedicció de Déu, però no és el valor suprem absolut. Sé que la mort és inevitable i posa fi a la meva existència terrenal, però des de la fe crec que m’obre el camí a la vida que no s’acaba, prop de Déu.

Per això, jo, el que subscriu …………………………………………………………………………………. (nom i cognoms), de sexe…………………………….., nascut a………………………… amb data …………………., amb DNI o passaport núm.……………………………. i targeta sanitària o codi d’identificació personal núm.……………………………………., , de nacionalitat…………………….., amb domicili a……………………………………………… (ciutat, carrer, número) i amb número de telèfon ……………………………,
MANIFESTO

Que tinc la capacitat legal necessària i suficient per a prendre decisions lliurement, actuo de manera lliure en aquest acte concret i no he estat incapacitat/da legalment per a atorgar el mateix:

Demano que, si arribés a patir una malaltia greu i incurable o a sofrir un patiment greu, crònic i impossibilitant o qualsevol altra situació crítica; que se m’administrin les cures bàsiques i els tractaments adequats per a pal·liar el dolor i el sofriment; que no se m’apliqui la prestació d’ajuda a morir en cap de les seves formes, sigui l’eutanàsia o el “suïcidi mèdicament assistit”, ni que se’m prolongui abusivament i irracionalment el meu procés de mort.

Demano igualment ajuda per a assumir cristiana i humanament la meva pròpia mort i per a això sol·licito la presència d’un sacerdot catòlic i que se m’administrin els sagraments pertinents.

Desitjo poder preparar-me per a aquest esdeveniment final de la meva existència, en pau, amb la companyia dels meus éssers estimats i el consol de la meva fe cristiana.
Subscric aquesta Declaració després d’una madura reflexió. I demano que els que hàgiu de cuidar-me respecteu la meva voluntat.

Designo per a vetllar pel compliment d’aquesta voluntat, quan jo mateix no pugui fer-lo, a………………………………, DNI ……… , domiciliat a……………………. i telèfon………….. i designo com a substitut d’aquest representant legal per al cas que aquest no pugui o vulgui exercir aquesta representació a……………………………….., DNI ……… , domiciliat a ……………………. i telèfon…………..

Faculto a aquestes mateixes persones perquè, en aquest supòsit, puguin prendre en el meu nom, les decisions pertinents.

En cas d’estar embarassada, demano que es respecti la vida del meu fill.
Sóc conscient que us demano una greu i difícil responsabilitat. Precisament per a compartir-la amb vosaltres i per a atenuar-vos qualsevol possible sentiment de culpa o de dubte, he redactat i signo aquesta declaració.

Signatura: Data: DNI:
 

Nova llei educativa

Els bisbes també han parlat aquests dies sobre Educació. Mons. Alfonso Carrasco Rouco, president de la Comissió Episcopal per a l’Educació i Cultura, ha informat sobre els treballs realitzats en diversos àmbits en relació a la nova llei educativa.

Un d’aquests treballs és l’actualització del currículum de l’àrea de Religió Catòlica, des d’Educació Infantil fins a Batxillerat, per a adaptar-ho al marc curricular de la LOMLOE. Un procés que s’ha iniciat amb l’organització, el mes de març passat, del fòrum «Cap a un nou currículum de religió» amb la participació d’experts de tots els àmbits educatius que ha permès considerar totes les qüestions que han de tenir-se en compte en la revisió del currículum de Religió Catòlica. Mons. Carrasco ha informat la Plenària de la síntesi d’aquest fòrum.

Dins d’aquesta Comissió, Mons. Carrasco ha presentat la creació d’un departament de Pastoral de l’Esport que faci present la missió de l’Església en aquest camp important de l’activitat humana.
 

Institució de laics acòlits i lectors amb caràcter estable

Els bisbes espanyols també han estudiat aquests dies la posada en marxa de la carta del papa Francesc Spiritus Domini, per a la institució estable de laics com a lectors i acòlits. Per a això han treballat sobre l’informe elaborat per la Comissió Episcopal per a la Litúrgia en coordinació amb la Comissió Episcopal per a l’Evangelització, Catequesi i Catecumenat, sobre els criteris litúrgics, formatius i pastorals. S’ha previst la preparació d’un pla de formació per a les persones que hagin de ser instituïdes per a aquests ministeris laicals.
 

Altres informacions

Dins de l’àmbit de la Comissió Episcopal per a la Litúrgia, la Plenària ha aprovat el nou ritual d’exèquies, el Missal i al Leccionari per a les misses de la Benaurada Verge Maria; i a la traducció dels textos Litúrgics de la Memòria lliure de la Benaurada Mare de Déu de Loreto.

La Comissió Episcopal per als Laics, la Família i la Vida ha informat sobre l’Any “Família Amoris Laetitia” (19 de març de 2021-26 de juny de 2022) convocat pel papa Francesc en el 5è aniversari de la publicació de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia i sobre la consulta sobre la “Pastoral dels Ancians”, a instàncies de Roma. Els bisbes han acordat celebrar cada 26 de juliol, memòria de S. Joaquín i Sta. Ana, la festa dels avis.

Els bisbes han rebut informació sobre les implicacions per a l’Església a Espanya de l’obligació del compliment normatiu i de la necessitat d’un pla de “Compliance” en les institucions eclesials. Per a això s’ha comptat amb l’exposició del professor de la Facultat de Dret Canònic de la Universitat de Navarra, Diego Zalbidea González.
També han intervingut en la Plenària el rector de l’Església Nacional Espanyola a Roma, Jaime Brosel Gavilá, per a explicar la situació actual d’aquesta Església, i el P. Antonio España, SJ, Provincial dels Jesuïtes, per a parlar sobre el Camí Ignasià.

Els presidents de les Comissions Episcopals han tingut l’oportunitat de comunicar les activitats que han desenvolupat des de la Plenària anterior. L’Assemblea Plenària, a més, ha rebut informació sobre l’estat actual d’Absis (TRETZE i COPE).

Els bisbes membres de l’Assemblea Plenària han triat a Mons. José Manuel Lorca, bisbe de Cartagena, nou president de la Comissió Episcopal per a les Comunicacions Socials. Substitueix a Mons. Juan del Rio, mort el passat 28 de gener.

D’altra banda, no s’ha acceptat la renúncia de l’arquebisbe de Valladolid, cardenal Ricardo Blázquez, com a Gran Canceller de la Universitat Pontifícia de Salamanca i se li ha demanat que segueixi en el càrrec fins a la pròxima Plenària.

Com és habitual en la primera Plenària de l’any, s’han aprovat les Intencions de la Conferència Episcopal Espanyola de l’any 2022 per les quals prega l’Apostolat d’Oració-Xarxa Mundial d’Oració del Papa. També s’han tractat diversos assumptes econòmics i de seguiment.

Finalment, respecte al tema d’associacions nacionals, s’ha aprovat la modificació d’estatuts per al Moviment d’Acció Catòlica “Joventut Obrera Cristiana” (JOC). S’han aprovat els estatuts i erecció de la “Fundació Educativa Filipense”; de la Fundació Educativa “José Grás” i de la Federació de Càritas diocesanes “Càritas Federades a Galícia”; a més de la supressió de la “Associació espanyola de musicòlegs eclesiàstics”.