Pasqua fruit i exigència d’amor

El diumenge de Pasqua dia 4 d’abril l’Arquebisbe Joan-Enric Vives va publicar a La Vanguardia aquest article que s'adjunta:

“Pasqua fruit i exigència d’amor

Abans d’entrar en la seva passió, mort i resurrecció, Jesús demanava als seus amics “manteniu‑vos en l'amor que us tinc... El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jo 15,9.12). Són paraules del comiat als deixebles, quan els lliurava l’eucaristia, els rentava els peus, pregava llargament per la unitat i els donava el manament nou de l’amor. Tornaria al cap de tres dies a aquell mateix Cenacle per anunciar-los la Pau i la Vida per sempre, després de ressuscitar d’entre els morts per no morir mai més i per donar vida al món.

De ser un suplici que comportava una mort atroç i dolorosa, allargada penosament, perquè es deixava agonitzar l’ajusticiat dos, tres o més dies, fins que l’asfíxia i el col·lapse li arribés, a partir de la mort de Jesús, la creuha esdevingut símbol universal de donació i d’amor, de comunió amb tots els oprimits de la terra i de sacrifici d’un de sol pel bé de tot el poble. La creu fa adonar que n’és de gran i de profund l’amor del Senyor que es dóna del tot, i que amb la seva Resurrecció inaugura una vida nova, feta d’amor pur i total; d’amor etern. Podem estar certs que, només des de l’amor, entrarem en el dinamisme de la Pasqua, i només des de la mirada del deixeble estimat comprendrem que la passió, la creu i la resurrecció de Crist és el triomf definitiu de l’amor. L’amor existeix i ja no mor més.

Des de la perspectiva de Jesús, la Pasqua significa l’amor de Déu Pare pel seu Fill Jesús, que no l’abandona a la mort, sinó que l’estima, està complagut del seu Fill, que l’ha obeït fent la seva voluntat per damunt de tot. “Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” (Lc 3,22). Ha començat un dinamisme nou d’amor, d’entrega i de servei. Per això les imatges de la Pasqua són el rentament dels peus, el pa repartit, la creu alçada que tot ho atreu, i el sepulcre buit que ens remet a una nova presència del Ressuscitat, que s’apareix i es pot reconèixer a través de l’amor.

¿I des de la perspectiva dels deixebles? ¿O de la nostra, homes i dones immersos en temps de secularització? LaPasqua és l’amor d’un Déu feble i crucificat que ve a buscar els extraviats i vençuts per les ferides i el pes de la vida, i els compromet a treballar per la vida de tots. De la Pasqua brolla el compromís pels pobres, pels infants i els avis desvalguts, la tenacitat en la defensa de tota vida, des del ventre matern fins a la mort natural, el treball per la cultura de la vida i no de la mort, la repartició justa dels béns perquè a tots aprofiti allò que és de tots, el testimoniatge valent de la fe i el respecte per totes les persones i els seus drets. 


El Papa Francesc a la seva encíclica, encara recent, “sobre la fraternitat i l’amistat social”, que comença amb l’expressió que St. Francesc d’Assís utilitzava per dirigir-se a tothom, “Fratelli tutti, Germans tots”, ens invita a estimar-nos els uns als altres, superant el marc geogràfic,cultural i fins religiós propi. El Papa com a fruit de la Pasqua invita a repensar la dimensió universal de la doctrina evangèlica sobre l’amor fratern, aprofundint la paràbola del Bon Samarità (Lc 10,25-37). Del costat de Crist crucificat i de l’encontre amb el misteri d’una nova presència, neix una nova manera de ser persona, sense tancar-se en l’egoisme i cultivant la cura del germà. Des de la Pasqua de Jesús, proposem-nos viure el “miracle de la bondat” que tot ho transforma.”