Festa de Sant Ermengol a la Catedral

Amb el res de les Vespres i la celebració solemne de l'Eucaristia, amb el Capítol Catedral fundat pel mateix St. Ermengol al segle XI, es va festejar amb joia i solemnitat  a la Catedral la festa del Bisbe St. Ermengol, Patró secundari del Bisbat d'Urgell. L'Arquebisbe Joan-Enric acompanyat dels Canonges i del poble fidel cantà l'acció de gràcies pel do que significa la santedat d'un bisbe de la Diòcesi per a tota l'Església. Déu és l'únic sant, remarcà l'Arquebisbe, però a través dels sants que s'obren al seu amor i el fan fructificar en el seu temps, va acompanyant i vessant la seva santedat en l'Església i en el món. A l'Eucaristia s'hi feren presents també els membres del Patronat del Retaule de St. Ermengol. 

Mons. Vives va destacar com Jesucrist es fa present enmig del món a través de diverses presències: la presència sacramental en els ministres de l’Església, preveres, que actuen “in persona Christi” de forma sacramental fent present el Senyor Jesús; la presència sacramental de Jesús en els pobres i marginats que ens recorden que Déu és Pare ric en misericòrdia que té una predilecció especial pels marginats; la presència de Jesús en la Paraula de Déu que conté la Revelació divina i, sobretot, la presència de Jesús en l’Eucaristia, font i culmen de la vida cristiana, que ens permet alimentar-nos del Cos i la Sang de Crist.

Ermengol, fill dels comtes de Conflent, i nascut a Aiguatèbia, succeí al seu oncle Sal·la en la seu urgel·litana amb un llarg Pontificat (1010-1035), que culminà amb la seva mort durant l'acció pastoral a Pont de Bar mentre construïen el pont que havia d'acostar l'Urgellet i la Cerdanya. Bisbe bondadós, servidor dels pobres, combatent per la fe, pelegrí a Compostel·la i a Roma, forjador de pau i treva amb l'Abat-Bisbe Oliba de Vic, deixà una gran empremta en tots aquells que el van conèixer. Per això només pocs anys després de la seva mort accidentada, ja rebia culte al Bisbat d'Urgell i n'esdevingué Patró principal fins que al segle XX aquest lloc l'ocupà la Mare de Déu de Núria i ell passà a ser Patró secundari.

L'Arquebisbe d'Urgell féu notar que és el Crist l'únic Pastor, el Bon Pastor, del seu poble. Però escull pastors que en nom seu el condueixin, el protegeixin, l'alimentin i donin la vida per les ovelles. Així és estimat St. Ermengol al Bisbat d'Urgell. 

L’endemà, dia 4 de novembre, tingué lloc el tradicional Capítol de St. Ermengol, amb l’assistència dels M.I. Canonges de la Catedral i, posteriorment, l’Arquebisbe Joan-Enric els convidà a un dinar de germanor al Seminari diocesà on en un clima de fraternitat i comunió on pogueren intercanviar diàleg i convivència fraterna.

Recordant Mn. Ramon Anglerill a Tuixent

El diumenge dia 3 de novembre l’Arquebisbe d’Urgell va presidir a Tuixent una missa exequial per Mn. Ramon Anglerill, recentment traspassat, i per tots els difunts del poble, amb els feligresos que van acudir-hi. S’esqueia la solemnitat del bisbe St. Ermengol, patró secundari de la Diòcesi, i l’Arquebisbe hi féu referència en la seva predicació.

Abans havia presidit també l’Eucaristia a Gósol, amb una solemne Eucaristia acompanyada per la Coral Parroquial. Estava acompanyat per Mn. David Codina, Secretari general i Canceller.

Fa pocs dies que es va fer públic que el nou Rector de Gósol, Tuixent, Josa del Cadí i altres pobles serà Mn. Pau Bellido, jutge diocesà, que mantindrà les Parròquies d’entorn de La Seu d’Urgell que té confiades. Això requerirà una redistribució dels horaris de misses.

Missa funeral pels Difunts de la Diòcesi a la Catedral

El dia 2 de novembre, Commemoració litúrgica de tots els Fidels Difunts, a tota la Diòcesi d'Urgell es van celebrar misses pels difunts i a molts llocs pregàries al mateix cementiri dels pobles i ciutats.

A la Catedral de Sta. Maria de La Seu d'Urgell va tenir lloc la solemne Missa en sufragi dels Difunts del darrer anys de la ciutat de La Seu i de tota la Diòcesi d'Urgell, presidida per l'Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pels Vicaris i el Capítol Catedral, amb els preveres de la ciutat. Els cants foren animats pel Cor de Cambra Caterva, que va cantar les diverses parts de la Missa de Rèquiem de Joan Brudieu (1520-1591), que fou canonge i músic de la Catedral d’Urgell.

A la seva homilia Mons. Vives remarcà com en la commemoració dels fidels difunts preguem per tots els qui ens han precedit i especialment per aquelles persones que ningú no recorda o que han mort en la solitud. Animà els fidels a tenir fe en la resurrecció ja que “als ulls dels insensats semblava que morissin, la seva partença era tinguda per un mal, el seu traspàs, aparentment, era un desastre. Però ells han trobat la pau. Els homes veien només les penes que sofrien, i ells, en canvi, tenien l'esperança segura de la immortalitat”. 

Jesús ens ho ha anunciat quan va dir als deixebles que “a casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada?” El cel és la Casa del Pare ric en misericòrdia on hi ha lloc per a tothom. Només cal que el seguim i confiem en Ell ja que Ell és el camí, la veritat i la vida.

I comentà la fe cristiana en la resurreció de la carn i la vida perdurable, remarcant que els nostres estimats difunts viuran per a Déu, ja que “per a Ell tots viuen”, i que hem de tenir-los presents i sobretot pregar per ells.

Al matí al cementiri de la ciutat, Mn, Ignasi Navarri va celebrar una Eucaristia en sufragi per tots els difunts, especialment pels traspassats en el darrer any.

Mn. Jordi Gasch i Duran descansa en la Pau de Crist

El dia 1 de novembre, Festa de Tots Sants, va morir a l’Hospital de La Seu d’Urgell el M.I. Mn. Jordi Gasch i Duran, als 86 anys d’edat i 61 de ministeri presbiteral. La missa exequial va tenir lloc el dia  2 de novembre a la S.E. Catedral-Basílica de Sta. Maria de La Seu d’Urgell, on era Canonge, i fou presidida per l'Arquebisbe Joan-Enric Vives i concelebrada per un gran nombre de preveres d’Urgell i per molts fidels que ompliren el temple de la Catedral de Sta. Maria de La Seu d'Urgell. Posteriorment el seu cos fou portat a enterrar al cementiri de Travesseres (Cerdanya) d’on era fill i on reposen els seus pares.

A la seva homilia l’Arquebisbe Joan-Enric va destacar el final de la nostra professió de fe (el Credo dels Apòstols) diem “Crec en la resurrecció de la carn i la vida perdurable”. Durant aquest mes de novembre i, especialment, quan participem d’una missa exequial, i en el dia de la Commemoració dels Fidels Difunts, aquesta veritat de la fe adquireix una gran rellevància: ressuscitarem! Aquesta fou la novetat del cristianisme, que Crist havia mort realment a la Creu, ja no estava en el sepulcre, i que havia ressuscitat. Una veritat de fe que Mn. Jordi Gasch va intentar viure durant tota la seva vida i predicar als germans que es beneficiaren del seu ministeri presbiteral.

Aquesta fe ens dóna pau, ens il·lumina el camí, ens el fa més suportable. Res no serà inútil ni mesquí ja que Jesús ha vençut la mort i en Ell la vencerem nosaltres també. L’Arquebisbe va demanar als fidels d’avivar la fe rebuda i mantenir-la activa, portadora de transformació social, perquè fonamenti la nostra esperança. I acabà amb les paraules del poeta Joan Maragall en el seu Càntic espiritual que el mateix Mn. Gasch utilitzava sovint per cloure les seves predicacions exequials: I quan vingui aquella hora de temença, en què s’acluquin aquests ulls humans, obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans per contemplar la vostra faç immensa. Sia’m la mort una major naixença!

 

A l’inici de la celebració l’Arxiprest i Degà del Capítol, Mn. Xavier Parés, com és costum de la Diòcesi, llegí un breu recorregut pastoral de la vida entregada de Mn. Jordi Gasch, que s’adjunta:

Mn. Jordi Gasch i Duran va néixer a ca l’Andreu de Travesseres (comarca de la Cerdanya) el dia 20 de gener de 1933.

L’any 1944 va entrar al Seminari Diocesà d’Urgell on va cursar els estudis eclesiàstics de Filosofia i Teologia, i fou ordenat de prevere el dia 24 de novembre de 1957.

Va estrenar el seu ministeri presbiteral a la Parròquia de Ponts com a vicari parroquial fins l’any 1961 en què fou nomenat vicari parroquial de la Parròquia de St. Ot de La Seu d’Urgell, treballant molt com a Consiliari dels joves d’Acció Catòlica.

L’any 1965 fou nomenat Ecònom de Baldomà i encarregat d’Alòs de Balaguer i La Clua de Meià on serví pastoralment fins l’any 1970 quan fou nomenat prevere Adscrit a la Parròquia de St. Ot de La Seu d’Urgell i encarregat de l’església de Santa Magdalena.

Al cap de 3 anys, passà a ser el Rector de la Parròquia de St. Ot de La Seu d’Urgell que serví llargament, durant 17 anys, durant els quals fou Arxiprest de l’Alt Urgell, i també Canonge des del 1984 i mentre fou Rector de St. Ot.

Fou l’any 1990 quan se li confià la nova missió de ser Rector de Sta. Maria de Puigcerdà fins al 2007, durant 17 anys. També serví pastoralment els pobles veïns d’Age, Isòvol, Meranges, Olopte, Saga, Ventolà i Vilallobent.

Fou Arxiprest de Cerdanya i Batllia-Bardià del 1993 fins a la seva jubilació canònica l’any 2007, quan passà a residir al Seminari Diocesà de La Seu d’Urgell. L’Arquebisbe el nomenà de nou Canonge de la nostra Catedral el 2011.

Aquests darrers anys ha viscut a la Residència Sacerdotal del Seminari, i ha anat molt amb la seva família, rodejat dels seus companys sacerdots jubilats a qui, en totes les festes, sovint declamava amb gran esperit fraternal poemes que sabia de memòria.

Aquest setembre proppassat es traslladà per raons de salut a la Llar de St. Josep de La Seu d’Urgell on l’han acollit i cuidat amb molt d’amor. 

Ha descansat en la pau del Senyor el dia 1 de novembre, Festa de Tots Sants, al Sant Hospital de La Seu d’Urgell, acompanyat pels sacerdots i la família, i havent rebut els sagraments de l’Església i la benedicció apostòlica i la indulgència plenària. Al cel sigui!