Congrés Nacional de Missions a Madrid

Els dies 19 al 22 de setembre es va celebrar a Madrid el "Congreso Nacional de Misiones" organitzat per les Obres Missionals Pontifícies (OMP) espanyoles.

Hi participaren presencialment unes 420 persones, a més de les que ho podien seguir en directe per les xarxes.

Aquest Congrés fou l'inici oficial del Mes Missioner Extraordinari, convocat pel Papa Francesc per a l'octubre de 2019, que vol tenir un marcat caràcter diocesà a travès de les diverses accions d'animació missionera que es facin a cada lloc.

Fou un temps per a reconèixer amb agraïment el patrimoni històric missioner del nostre país, la creixent participació dels laics en la missió i també constatar la urgent necessitat de conversió personal, pastoral i estructural de l'Església per tal de tenir la missió ad gentes com a paradigma de tota obra evangelitzadora, ja que l'Església neix de la missió i per a la missió.

El testimoni dels missioners va fer conèixer de primera mà les situacions extremes de pobresa o de perill a què s’exposen per portar la Bona Nova, en llocs com ara Amèrica Llatina o Àfrica.

A més del Director Nacional de les OMP, D. José María Calderón, hi foren presents el president de la Comissió Episcopal de Missions de la CEE, Mons Francisco Pérez, Arquebisbe de Pamplona y Tudela, el Cardenal Carlos Osoro, Arquebisbe de Madrid, el Cardenal Ricardo Blázquez, Arquebisbe de Valladolid i President de la CEE, i D. Guy Bognom secretari general de l'Obra Pontificia de Sant Pere Apòstol. Del Bisbat d'Urgell hi participà la Sra. Anahí Biorci, Verge consagrada, membre de la Delegació Diocesana de Missions.







Festa major de St. Maurici a la seva ermita d’Espot

Diumenge 22 de setembre Espot va celebrar joiosament la seva festa major del màrtir Sant Maurici a l’ermita que l’honora dins el Parc nacional d’Aigües Tortes, sota els Encantats. Moltíssims fidels i devots hi van acudir a la missa que presidia enguany l’Arquebisbe Joan-Enric Vives, acompanyat del Rector Mn. Andreu Rodríguez.

La pluja no va desmerèixer els actes previstos, i fins va permetre que tingués lloc la processó amb la imatge del sant fins a la font propera i el repartiment de coca beneïda i vi dolç, que animà la trobada fraterna de tots els devots.

L’Arquebisbe posà en relleu l’amor a Crist del jove legionari Maurici, que amb els seus companys legionaris, va preferir morir abans que renegar de la seva fe. La vida esdevé vida bona per les decisions que anem prenent vers el bé i la bondat. Creure és preferir les riqueses de Déu i menysprear les corrupcions i les opressions, segons remarcava la Paraula de Déu. I animà els fidels a ser valents i generosos, no calculadors i porucs, i confiar en el poder de la gràcia de Déu.

També féu esment de l’amor a la Creació que tot cristià ha de viure i esmentà la conversió ecològica que reclama el Papa Francesc a Laudato si, amb motiu de la cimera de les Nacions Unides en la propera setmana per abordar el canvi climàtic.

Noces d’or sacerdotals de Mons. Asenjo

El dissabte dia 21 de setembre a la Catedral de Sevilla Mons. Juan José Asenjo, Arquebisbe de Sevilla, va celebrar les seves noces d'or sacerdotals amb una Eucaristia d’acció de gràcies. Una cerimònia en la qual hi van participar més de dos mil persones i una dotzena de bisbes espanyols, entre ells, Mons. Vives.

La Missa fou predicada pel mateix Arquebisbe de Sevilla, Mons. Asenjo, qui, visiblement emocionat, proclamà que "sense cap rubor que 'el Senyor sosté la meva vida'. A la seva providència amorosa dec tot el que sóc, el do de la vida, la vocació cristiana, el do del baptisme i la mercè sempre immerescuda del sacerdoci".

Va recordar i agrair especialment a "els meus bons pares, als quals tant dec, als formadors i professors del Seminari de Sigüenza, al bisbe que em va ordenar, al papa sant Joan Pau II que em va cridar al ministeri episcopal, i al papa Benet XVI, que em va portar a aquesta església de Sevilla".

També es va referir a la seva vocació, assegurant humilment que "el Senyor es va fixar en mi per pur amor, i em va cridar al ministeri sacerdotal per pura misericòrdia, sense cap mèrit de la meva part, ja que com ens digué el papa Benet XVI, ningú té dret al sacerdoci". En aquesta línia, demanà perdó a Déu "per les meves deficiències i debilitats" i confessà que "Jesús ha estat el cor de la meva vida, i així ho serà amb la seva ajuda fins al final dels meus dies. Ell és el cor i la font de sentit i d'esperança per a la nostra vida".

Durant l'homilia l'Arquebisbe també mostrà la seva gratitud a la pròpia Església, ja que, si no fos per ella -ha explicat-, "estaria condemnat a viure la meva fe a la intempèrie. Gràcies a ella, puc viure encoratjat i acompanyat per una autèntica comunitat de germans". Un missatge en què posà especial èmfasi, citant sant Ireneu - "l'Església és l'escala de la meva ascensió cap a Déu" - ja sant Cebrià de Cartago - "ella és la mare que m'ha engendrat a la fe i que em permet tenir Déu per pare".

A més de declarar el seu amor a l'Església Universal, Mons. Asenjo agraí a les Esglésies particulars a què ha servit, "especialment a aquesta Església a Sevilla que el Senyor m'ha encomanat. Avui més que mai voldria seguir servint-la amb entrega generosa, de manera que el que l'Església és per a mi, ho sigui també a través de mi, és a dir: pont, escala, llar fratern, taula i deu i, sobretot, anunci emocionat i convincent de Jesucrist".

Monsenyor Asenjo també renovà la seva comunió i adhesió al Papa. Respecte d'això afirmà que "l'amor al Papa i el sentir amb el Papa han estat sempre un signe distintiu dels bons catòlics, com ho ha estat també l'acollida, docilitat i obediència als seus ensenyaments".

Per acabar, insistí en la gratitud que sentia per la celebració de les noces d'or sacerdotals, per l'acompanyament de tants cardenals i bisbes en aquesta Eucaristia, de tants sacerdots, diaques, seminaristes i consagrats, i en general, per l'afecte del poble sevillà, al qual demanà que el segueixin encomanant a la protecció de la Mare de Déu.

Eucaristia amb els responsables de les Escoles de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell

Divendres dia 20 de setembre l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives va presidir a la capella de la Residència de la Sagrada Família d’Urgell de La Seu d’Urgell una Eucaristia amb els Directors, Titulars, Pastoralites i Encarregats de comunicació de les Escoles de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell que durant aquell dia havien tingut una sessió de treball a La Seu d’Urgell per tal de compartir experiències i mètodes per imbuir el carisma de la Beata Anna Maria Janer en tots els àmbits de les respectives escoles.

Hi van participar una vuitantena de participants amb la participació de les Germanes Conselleres del Govern General de l’Institut, Gna. Aida López, Secretària general i encarregada de la secció de “Seu d’Urgell” i Gna. Victòria Bertran, encarregada de la regió de “Cervera” així com les Religioses de la Comunitat de La Seu d’Urgell i altres fidels de la ciutat.

Els participants provenien del Principat d’Andorra i de les ciutats de Madrid, Avinyó-Barcelona, Sabadell, Lleida, Matadepera, Viladecans, Masnou, Sevilla, Utrera i Guinea Equatorial.

A la seva homilia l’Arquebisbe Joan-Enric subratllà la importància del laïcat en el món educatiu i la conveniència de formar-se i educar-se per tal que “la pastoral” no sigui només un element de l’oferta educativa sinó que imbueixi de forma transversal tot l’equip humà que treballa a les escoles de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell. Va destacar com la millor programació per a un mestre-professor és intentar viure personalment i fer viure als alumnes l’Evangeli de Jesús i destacà com St. Pau a la Carta als cristians de Galàcia (5,16-17) subratlla com els fruits de l’Esperit són l’amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud i la sobrietat. Animà els educadors de les Escoles de l’Institut a saber desplegar en els nens, adolescents i joves totes les seves capacitats i virtuts com un gran ventall, sense menystenir-ne cap, i fent especialment referència a la importància d’obrir els infants i joves a la transcendència i al fet religiós. Destacà com el Papa Francesc li agrada dir sovint que l’essencial i carnet d’identitat de la vida cristiana són les Benaurances i el text proclamat en aquell dia de l’Evangeli segons Mateu, capítol 25. Finalment, en la memòria dels màrtirs Sant Andreu Kim Taegon, prevere i Sant Pau Chong i companys, laics, màrtirs a Corea, va destacar com l’Església de Corea a finals del segle XIX va ser capaç de mantenir-se malgrat la persecució religiosa a molts preveres i diaques gràcies al compromís ferm de molts cristians laics que van mantenir la fe i la van ensenyar a les generacions més joves.