L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) el dia 2 d’octubre de 2019 va iniciar el nou curs 2019-2020. Després de quatre cursos acadèmics de funcionament, l’AUSP “continua el procés de refermament de les seves estructures internes i la seva projecció cap enfora”. Així ho va explicar el seu rector, el Dr. Armand Puig. L’acte celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, fou presidit pel cardenal Joan Josep Omella, Gran Canceller de l’AUSP. També es va comptar amb la presència dels Bisbes de les Diòcesis catalanes. “Som una institució eclesiàstica, però no clerical, sinó profundament eclesial, que té la tasca de formar intel·lectualment els futurs pastors del poble de Déu i altres agents i treballadors dels diversos camps pastorals” explicava Puig.
El Dr. Armand Puig assegurava que l’Ateneu “és com un gran paraigua acadèmic que aixopluga fins a dotze realitats: tres facultats, un centre afiliat i vuit instituts, amb un total de 2.500 alumnes”. L’AUSP, integra les facultats de Teologia, Filosofia i l’Antoni Gaudí d’Història; els instituts superiors de Litúrgia, Teologia Fonamental, el CETEM de Mallorca i sis instituts de Ciències Religioses. L’AUSP, és membre també de la Federació Internacional d’Universitats Catòliques (FIUC) i de la Federació d’Universitats Catòliques d’Europea (FUCE).
Reconeixements i novetats
El Dr. Armand Puig va recordar la “profunditat i solidesa” del pensament del Dr. Joan Planellas, nomenat Arquebisbe de Tarragona i nou Vice-Gran Canceller de l’AUSP, un autèntic “constructor” de l’Ateneu, que “ha contribuït a fer que aquest consolidés la seva vocació de pulmó intel·lectual de les diòcesis amb seu a Catalunya”. També destacà la figura del Dr. Xavier Morlans, que passava a professor emèrit, “un tot terreny, un home de frontera, sensible i cordial, atent i amatent, que ha ensenyat Teologia Sistemàtica durant molts anys”. I Mn. Morlans ha recollit la seva medalla. Així mateix el rector de l’Ateneu explicà les novetats de les tres facultats d’aquest proper curs 2019-2020.
Trasllat a l’Imperi Bizantí
El Dr. Albert Viciano, professor de la Facultat Antoni Gaudí, va impartir la lliçó inaugural del curs, amb el títol El debat teològic en la crisi iconoclasta dels segles VIII i IX a l’Imperi Bizantí. El Dr. Viciano va dir que “una de les diferències entre la tradició cristiana oriental i occidental és la significació de les representacions en imatges d’allò sagrat; mentre que en les esglésies orientals les icones pinten en allò representant la substància del sagrat, l’església occidental entén les imatges com una figuració didàctica, votiva i de culte”.
Cinc moments de la crisi iconoclàstica
“Pel que fa a l’estil –ha explicat-, mentre que en la tradició catòlica és lliure i adaptat a cada moment, en la tradició oriental la pintura sacra parteix d’uns paràmetres fixos i pressuposa una preparació interior del pintor per tal que la transfiguració de la imatge sigui possible”. Així mateix, Albert Viciano va indicar esquemàticament els cinc moments de la crisi iconoclàstica amb una primera fase oposada a la prohibició i destrucció d’imatges. En segon lloc amb un intent de solucionar la crisi convocant el concili iconoclasta d’Hièria, la qual cosa no va funcionar. Seguidament amb la victòria iconofílica del Concili ecumènic de Nicea II. En quart lloc el renaixement iconoclasta sota l’emperador Lleó V l’Armeni. Finalment, la cinquena època amb la victòria final del culte de les icones en el concili de Constantinoble; un moment que va ser definitiu, ja que des de llavors la devoció i el culte de les icones han quedat inalterats a les Esglésies cristianes d’Orient. “A dia d’avui, el culte de les imatges de Crist ha d’enquadrar-se en altres paràmetres culturals, orientat al servei dels pobres i a la dignificació de la condició humana”, ha conclòs el Dr. Viciano.
«Cal ser un Bon Pastor»
El cardenal Omella fou l’encarregat de tancar la inauguració del curs de L’Ateneu Universitari Sant Pacià. “Parlar de pastoral no és parlar d’un aspecte de la formació, sinó quelcom que els engloba tots”, explicava l’arquebisbe de Barcelona. “Tots els aspectes de la formació queden inclosos en la imatge del bon pastor, ja que la caritat és l’aspecte fonamental de totes les virtuts” assegurava. “Per ser missioners i apòstols, abans hem de ser deixebles. La missió d’aquests centres de formació és formar bons pastors que comuniquin la vida de Jesucrist a les nostres comunitats”, indicava el cardenal Omella. Per arribar aquí l’arquebisbe de Barcelona va posar sobre la taula quatre tipus de preveres necessaris a les diòcesis. Primer de tot, preveres deixebles, després preveres missioners; seguidament preveres servidors de vida i per últim, preveres plens de misericòrdia.
“El gran repte és configurar-nos més en Crist. Clar que necessitem preveres ben formats, però també necessitem pastors sants que estimin Crist i estimin la gent” concloïa el cardenal tot demanant als preveres, catedràtics, i membres de l’AUSP que “eixamplem les nostres ments i els nostres cors, no tinguem por d’un nou curs, no ens acovardim”.
