Reunió del Patronat del Col·legi St. Ermengol

El dia 16 d’octubre va tenir lloc la reunió ordinària del Patronat del Col·legi St. Ermengol d’Andorra la Vella. En aquesta ocasió va assistir-hi per primera vegada la Vicepresidenta, la M.I. Ministra d’Educació Sra. Ester Vilarrubla, i la Vicedirectora.

Va presidir la reunió S.E. Mons. Joan-Enric Vives, i hi va assistit la Directora Sra. Anna M. Villas i els altres membres del Patronat. Van tractar tots els temes de l’Ordre del dia entre ells l’inici del nou Curs 2019-20, el tancament de balanç i memòria de l’any 2018-2019, futures millores a emprendre a l’Escola.

View the embedded image gallery online at:
https://bisbaturgell.org/index.php/ca/mes-noticies/894-noticies-2021-urgell/noticies-2019?start=100#sigProId1dd435a784

Festa Magna de la Gent Gran d’Andorra a Meritxell

El dia 15 d’octubre al Santuari-Basílica de la Mare de Déu de Meritxell va tenir lloc la tradicional Festa Magna de la Gent Gran del Principat d’Andorra, que aplega la Federació d’Associacions de la Gent Gran i Cases Pairals així com les Residències d’ancians del Principat d’Andorra. S’hi van reunir unes 450 persones.

Va presidir la festa l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, el Cap de Govern, la Síndica general, el Cònsol de Canillo, el Ministre d’Afers Socials, el Ministre de Salut i els Cònsols i Consellers així com tots els Presidents d’Associacions i Directors de Residències de les 7 Parròquies d’Andorra. 

La festa s’inicià amb una joiosa celebració eucarística presidida per l’Arquebisbe al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, concelebrada per l’Arxiprest Mn. Ramon Sàrries i per Mn. David Codina. La coral de La Massana animà els cants, i les ofrenes de flors i les pregàries foren ben participades.

L’Arquebisbe a l’homilia comentà la Paraula de Déu remarcant que res no ens podrà separar de l’amor de Déu i que les persones ancianes com Simeó i Anna, foren les que reconegueren la presència de Déu en l’infant Jesús que entrava al temple, i l’aclamaren com a Salvador i Llum del món. 

També animà els padrins i les padrines a posar vida als anys, i els valorà els pilars del moviment Vida Creixent: l’amistat i la fraternitat; l’espiritualitat; i l’acció de servei als altres. La gent gran ha fet molt per Andorra, ha vist la seva transformació i n’ha estat el seu motor, i ara és just que rebi l’homenatge del País. Cal ajudar aquells que necessitin un cop de mà en les pensions, habitatge i altres necessitats. I predicà l’optimisme i l’esperança en el darrer tram de la nostra vida, perdonant-se un mateix els errors realitzats i perdonant tothom, per obtenir així la pau i obrir-se a la misericòrdia de Déu i mirar amb serenor l’eternitat. 

La Festa Magna continuà després de la Missa al Complex Esportiu i Sociocultural d’Encamp amb un berenar de germanor en el qual les Autoritats es barrejaren en les taules dels padrins. Allà hi hagueren els parlaments del Sr. Fèlix Zapatero, President de la Federació de Gent Gran; el Ministre M.I. Sr. Víctor Filloy, d’Afers Socials, Habitatge i Joventut; i el Cap de Govern, M.I. Sr. Xavier Espot; cloent-los el Copríncep Joan-Enric Vives. Posteriorment s’obrí un ball de festa.

View the embedded image gallery online at:
https://bisbaturgell.org/index.php/ca/mes-noticies/894-noticies-2021-urgell/noticies-2019?start=100#sigProId53f86cf041

Oliana acull amb molt interès el llibre amb l’obra de Mn. Albert Vives

La sala d’actes de l’Ajuntament d’Oliana va quedar petita per acollir els assistents a la presentació del llibre “Mn. Albert Vives i Mir, el Poeta, el músic i una persona amant del seu país” que recull l’obra de Mn. Albert Vives, fill d’Oliana i un personatge destacat de la cultura a la comarca de l’Alt Urgell i a la diòcesi d’Urgell.

Van fer-ne la presentació Mn. Benigne Marquès, coordinador de l’obra, i Joan Benavent, el músic que ha tingut cura de la investigació i edició de les cançons populars recollides i harmonitzades per Mn. Vives. Van assistir a l’acte l’Alcaldessa d’Oliana, Il.lma. Sra. Carme Lostao i regidors del consistori; Sr. Josep Coma, que va fer la presentació dels ponents i Sra. Susana Fajula, a més d’una nodrida presència d’olianencs, alguns, contemporanis de Mn. Vives.

Mn. Albert Vives va néixer a Oliana el 3 d’agost de 1907 i fou ordenat sacerdot pel Bisbe Justí Guitart el 1931, morí el 6 de maig de 1992 a Igualada i fou enterrat al seu poble natal.L’obra recull la vida, la seva tasca com a prevere i la personalitat de Mn Vives, així com les seves obres en poesia i en el camp de la música, posant en relleu el seu gran amor per la terra i per la cultura catalana. El llibre té el mèrit de publicar un recull musical que portà a terme el mateix Mn. Vives. Es tracta d’un recull de Cançons Populars de l’Alt Urgell. En la presentació, Joan Benavent va facilitar als assistents un testimoni d’excepció: dues peces tradicionals recollides per Mn. Vives i en les que es pot escoltar al mateix Vives al piano i a una intèrpret d’Oliana a la veu.
View the embedded image gallery online at:
https://bisbaturgell.org/index.php/ca/mes-noticies/894-noticies-2021-urgell/noticies-2019?start=100#sigProId991af41181

Comunicat de la Conferència Episcopal Tarraconense davant l’actual situació social i política

En el moment de fer-se pública la Sentència del Tribunal Suprem de 14.10.2019 els Bisbes de Catalunya han emès el present COMUNICAT:


"En aquests darrers temps, la situació social i política del nostre país ha esdevingut força complexa. Són temps en què entreveure solucions es fa difícil perquè es produeix un atrinxerament en les pròpies posicions, amb desqualificacions sovintejades de l’altre. Les raons queden sotmeses sovint als sentiments de cadascú. Això dificulta una mirada serena sobre la realitat. Fàcilment tothom se sent ofès: hi ha el perill que el greuge sigui l’actitud dominant.

Catalunya no és una societat violenta però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu. Malgrat tot, la convivència és un bé preciós que cal salvaguardar: la persona és primer que la idea, la unitat preval sobre el conflicte, el tot per sobre de la part (cf. Papa Francesc, Evangelii gaudium, 222-237) i, per això, l’instrument essencial és la paraula i, per tant, el diàleg esdevé fonamental.

Com a pastors de l’Església que peregrina a Catalunya, volem oferir una mirada des de l’Evangeli de Jesucrist i constatem l’existència de sentiments diferenciats i, sovint, barrejats entre les identitats espanyola i catalana. Tal com han mostrat els esdeveniments dels darrers anys, particularment les diverses eleccions, aquests sentiments es concreten en un ventall ampli d’opcions polítiques. Aquestes opcions es manifesten de manera diversa sobre la situació de Catalunya en relació a l’Estat espanyol.

Els esdeveniments de l’any 2017 van comportar, entre d’altres coses, l’empresonament preventiu de nou persones, membres del Govern, càrrecs electes i dirigents socials catalans, i la sortida d’alguns altres a un país estranger. La presó preventiva ha durat gairebé dos anys, i l’hem viscuda amb la pena al cor pel que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics. El judici dut a terme en el Tribunal Suprem durant aquest any 2019 i la posterior sentència, s’inscriuen en l’estat de coses que hem descrit anteriorment. El Tribunal ha dictat sentència i, encara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus. En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans, constitueixen  un referent bàsic de l’ordenament social.

Creiem també que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei.  En el discurs d’obertura del Concili Vaticà II, el Papa sant Joan XXIII va afirmar que «és preferible fer servir el remei de la misericòrdia que no pas empunyar les armes de la severitat; i pensa que no és precisament condemnant […], com cal atendre a les necessitats del nostre temps». Poc més endavant  indica com els homes i dones d’avui «cada dia estan més convençuts que la dignitat de la persona i la seva deguda perfecció són uns valors essencials». (Al·locució Gaudet Mater Ecclesia, de l’11 d’octubre de 1962, núm. 7).

Per a poder viure això, és necessari, en primer lloc, que s’apliqui la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acumulada aquests darrers anys i retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada, sabent que dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria.

En segon lloc, es tracta de retornar al poble el sentit de futur, de donar a les persones un horitzó que dissipi la sensació que no hi ha camins per on tirar. Tot projecte humà se sosté sobre l’adhesió lliure i democràtica de les persones. Cal convèncer i persuadir, cal el debat polític i social respectuós, cal l’intercanvi d’opinions i la recerca comuna de solucions negociades.

En tercer lloc, es tracta de construir una societat justa, solidària, respectuosa de la igualtat de les persones, propera als qui passen necessitat, que s’inscrigui en el món global i no es refugiï en un petit món local. La societat catalana ha de treure fora les grans energies que posseeix de creativitat i innovació, de proximitat als qui vénen de lluny, de foment de l’educació i del teixit cultural i associatiu que la caracteritza.

El Papa Francesc, en el missatge urbi et orbi del dia de Pasqua d’enguany (21 abril 2019), afirmava: «que davant els nombrosos sofriments del nostre temps, el Senyor de la vida no ens trobi freds ni indiferents. Que faci de nosaltres constructors de ponts i no de murs». I pregava perquè Jesús ressuscitat «obri els nostres cors» a les necessitats «dels indefensos, dels pobres, els sense feina, els marginats, els qui truquen a la nostra porta a la recerca de pa, d’un refugi o a la recerca de la seva dignitat».
 
Els Bisbes de Catalunya
14 d’octubre de 2019