Commemoració dels Fidels Difunts a la Diòcesi

El dia 2 de novembre, Commemoració litúrgica de tots els Fidels Difunts, a tota la Diòcesi d'Urgell es van celebrar misses pels difunts i a molts llocs pregàries al mateix cementiri dels pobles i ciutats.

A la Catedral de Sta. Maria de La Seu d'Urgell va tenir lloc la solemne Missa en sufragi dels Difunts del darrer anys de la ciutat de La Seu i de tota la Diòcesi d'Urgell, presidida per l'Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pels Vicaris i el Capítol Catedral, amb els preveres de la ciutat. Els cants foren animats per la Coral Caterva, que va interpretar les diverses parts de la Missa de Rèquiem de Joan Brudieu (1520-1591), que fou canonge i músic de la Catedral.

A la seva homilia féu esment de les tres darreres paraules de Jesucrist a la Creu, segons l'Evangeli de Lluc, i la seva resurrecció anunciada. animà a viure i a morir perdonant, acollint els pobres i abandonant-se en mans del Pare del cel, i a acollir el do de la Resurrecció amb fe i esperança. I comentà la fe cristiana en la resurreció de la carn i la vida perdurable, remarcant que els nostres estimats difunts viuran per a Déu, ja que per a Ell tots viuen, i que hem de tenir-los presents i sobretot pregar per ells.

Visita Pastoral a St. Julià de Lòria (i 7): Universitat, Museu del tabac i Tabandor

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va visitar el dijous 2 de novembre les instal.lacions de la Universitat d’Andorra, el Museu del Tabac i una de les empreses del sector tabaquer del Principat, amb seu a la població, Tabandor. Mons. Vives anava acompanyat del Rector de la Parròquia, Mn. Pepe Chisvert i pel Secretari General, Mn. David Codina.

A la Universitat d’Andorra va ser rebut pel M.I. Rector, Sr. Miquel Nicolau, que acompanyat pel Consell Universitari, format per la gerent, la responsable de Formació continuada, el responsable de comunicació i dos alumnes, li va poder explicar la situació actual de la universitat. A l’actualitat hi ha tres grans ofertes: formació reglada amb estudis presencials i virtuals; formació continuada, on hi ha propostes fetes per la pròpia universitat en diversos sectors; i la recerca, en l’educació, l’economia financera i la salut.

En la Formació universitària reglada s’hi ofereixen 13 especialitats, adaptades a les noves regulacions europees, cosa que permet l’homologació dels estudis fets a Andorra en tot l’àmbit europeu, menys els estudis d’Infermeria i Dret, que estan regulats per uns reglaments que requereixen un conveni complementari. Aquest, va explicar Miquel Nicolau, és el nucli de l’oferta com a servei públic de la Universitat, de la qual ja han sortit 8 doctores i 1 doctor. Actualment la Universitat d’Andorra es finança amb un 23% de recursos propis i la resta es finança amb el suport de l’Estat.

El Rector va informar del creixement de demanda que hi ha hagut en els darrer any respecte els anys anteriors, en totes les titulacions, detectant-se l’arribada d’estudiants d’altres països per fer carrera a Andorra. Actualment hi ha 40 professors en el claustre a temps complet, més uns 200 professors col·laboradors en recerca o en classes temporals. A més, hi ha establerta una xarxa de col·laboració amb d’altres universitats en tres àmbits: un de local a través de la Xarxa Vives, un d’europeu a través de la xarxa UEA i un d’internacional a través de la xarxa IEU, que està sota el paraigües de la UNESCO.

Mons. Vives va agrair les explicacions del Consell Universitari i els va animar en la tasca que desenvolupen en els diferents àmbits, posant èmfasi en la valoració del nou estil formatiu de la institució que per l’any vinent cerca fer una formació combinada entre el català i l’anglès, va agrair el dinamisme de l’oferta, que cerca formar les persones més enllà de la professió que trien per facilitar en un futur el canvi d’àmbit, tal i com s’orienta el mercat laboral del futur.

Després va poder saludar el claustre de professors, que van compartir amb ell un esmorzar informal, i els va encoratjar tot recordant-los que la universitat és la que obre més el país a tot el món a través de l’educació, i desitjant que la institució segueixi essent “porosa” amb la societat per sentir-se a prop per aportar-hi idees i propostes de futur.

Mons. Vives també va visitar el Museu del Tabac, una creació de la família Ribas. El van rebre i acompanyar en la seva visita el Sr. Òscar Ribas, ex-cap de govern d’Andorra que va tenir un paper clau en el procés constituent del Principat, polític, empresari i advocat; la seva esposa Roser i la seva filla Deborah, que van acompanyar l’Arquebisbe pel recorregut per les sales del museu, concebut de manera molt pedagògica per explicar les arrels d’un dels principals sectors empresarials del Principat. El Museu s’ha concebut dins de l’edifici de la que va ser la primera fàbrica productora de tabac d’Andorra, que va funcionar del 1909 fins el 1957, creada pels avantpassats de la família Ribas-Reig i concretament per Julià Reig i Roqueta, avi d’Òscar Ribas. La fàbrica es va traslladar més tard en un altre indret i va modernitzar els sistemes de producció d’un sector que va significar per als andorrans de principis del segle XX una via per la millora econòmica, així com també per les poblacions pirinenques veïnes. Durant la visita al Museu, la família Ribas va explicar a Mons. Vives diverses anècdotes lligades amb l’experiència vital de l’empresari i polític vinculades amb el sector. També van poder conèixer la dimensió de sala d’exposicions temporals del Museu.

L’Arquebisbe i  Copríncep va visitar al final del matí les modernes instal·lacions de la fàbrica de tabac Tabandor, on va poder saludar un dels propietaris, Sr. Cristhian Pérez, i el director general de l’empresa, que li van explicar els trets més importants d’aquesta empresa, que manufactura cigarretes de diferents marques. Forma part d’una de les quatre grans multinacionals del tabac al món associada a una multinacional japonesa, i dóna feina a 53 treballadors al Principat. En els darrers anys, Tabandor ha desenvolupat un Programa de Responsabilitat Social Corporativa, a través del qual inverteixen en la societat en projectes culturals, com l’òpera a Sant Julià, amb suport a IEA; o en projectes educatius com el que es desenvolupa amb l’Escola Especialitzada Meritxell, o socials, amb suport a Càritas parroquial. Mons. Vives va poder visitar les instal·lacions, va saludar tots els treballadors dels diversos àmbits i conèixer els sistemes de control de qualitat i de treball que es porten a terme.

La Visita Pastoral es clogué amb aquests actes, per més que resta oberta per a noves Visites i actes de presència de l’arquebisbe al llarg dels propers mesos.

Visita Pastoral a St. Julià de Lòria (6): Missa major, Quarts i Cementiris

L’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, va presidir la Missa de la Solemnitat de Tots Sants a la Parròquia de Sant Julià de Lòria, el dia 1 de novembre, dins la Visita Pastoral. Hi van ser presents totes les autoritats de la parròquia, encapçalades pel Cònsol Major, Hble. St. Josep Miquel Vila, els Consellers de Comú, els Consellers Generals al Consell General de les Valls i el Ministre de Salut amb les seves famílies. La celebració eucarística fou concelebrada pel Rector de la Parròquia.
, la vivència de la vida com un camí de l’home, com un viatge: “fem un llarg viatge que semblaria que acaba amb la mort. Però des que hi ha ésser humà cerquem el més enllà”. Va apuntar la importància de valorar les persones que ens acompanyen en el camí de la vida: “avui és també un dia per considerar que la vida no la fem sols, la fem amb totes aquelles persones que ens han ajudat” i que estimem i ens estimen. Perquè l’amor, va assenyalar Mons. Vives, és el conreu més important que podem fer durant el camí i és el que quedarà després de la nostra marxa. L’Arquebisbe també va recordar Sant Agustí quan afirma que “ens has creat per a Tu, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que reposi en Tu”, per assenyalar als fidels que “nosaltres els éssers humans estem fets per a Déu i podem dir per arribar a Déu i poder veure’l cara a cara” i arribar al repòs en ell, és la nostra fita. Animà a viure en espais de joia i de felicitat, “espais happy”, a la Parròquia i a la Vila. I estem cridats a bastir una Església missionera, oberta i misericordiosa, hospital de campanya i sempre en sortida. Després de la missa, els assistents van compartir un tall de coca i moscatell, ofert per la parròquia.

A la tarda, Mons. Joan-Enric Vives va visitar les diferents comunitats dels quarts de Sant Julià i va fer en tots els seus cementiris una pregària pels difunts: a Bixessarri, a Fontaneda i a Nagol, a més de Sant Julià, (cementiris nou i vell), tot acompanyant les famílies de les cases que hi tenien familiars, i podent-los saludar personalment. Va anar-hi acompanyat de les autoritats comunals, que van participar de les pregàries amb els veïns de cada quart. També va tenir l’oportunitat de visitar la petita església de Sant Cerni de Nagol, on va poder admirar les pintures romàniques juntament amb els fidels que s’hi van congregar.

Els Sínodes d’Urgell publicats per Benigne Marquès dins la prestigiosa obra “Synodicon Hispanum”

Acaba d’editar-se el volum XIIIè. de l’obra “Synodicon Hispanum” prestigiosa publicació dirigida per Antonio García y García (+) dins la Biblioteca de Autores Cristianos (BAC), Madrid 2017. En aquesta obra que va iniciar-se el 1981 amb el volum Ier. que tracta dels Sínodes de Galícia, s’examinen ara en el volum XIIIè. tots els Sínodes de l’Abadia d’Àger (Lleida) i de les Esglésies diocesanes de Barcelona, Lleida, Sogorb-Albarracín i Urgell. Aquesta última part dedicada als Sínodes de la Diòcesi d’Urgell ocupa les pàgines 471 a 645 del present volum, i ha estat preparada per Mn. Benigne Marquès i Sala, Arxiver diocesà d’Urgell.

Aquesta llarga part de l’obra tracta exhaustivament de tots els Sínodes d’Urgell des del bisbe Abril (1257-1269) fins als del bisbe Juan Pérez García de Oliván (1556-1559), i en el seu conjunt conté uns valuosos índexs onomàstic, toponímic, temàtic i sistemàtic de gran utilitat.