Homilia del P. Abat de Montserrat en la 21ª Fira literària dels Pirineus

El P. Abat de Montserrat Josep M. Soler va ser l’encarregat el dissabte 2 de setembre de proclamar l’homilia “religiosa” en les “Homilies d’Organyà” contemporànies, acte que se celebra dins de la Fira del Llibre del Pirineu a Organyà, i que enguany ha arribat a la 21ª edició.

El P. Josep M. Soler va iniciar la seva “Homilia 2017” citant la Carta als Filipencs de Sant Pau (5,11): “ I que tota llengua proclami que Jesucrist és Senyor per a glòria de Déu Pare”, “també en català”, i va anar recorrent a través d’aquest verset la importància de la llengua en la transmissió de la fe, i també la importància del català com a llengua amb la qual nosaltres entrem en contacte amb Déu. “La Paraula de Déu s’expressa en un llenguatge humà”, va dir referint-se als ensenyaments de les Sagrades Escriptures, assenyalant que la llengua forma part de les limitacions que Déu va assumir per comunicar-se amb els homes”, i va afegir que parlem d’una llengua viva, inspirada per l’Esperit Sant, que Déu utilitza per posar-se al nostre abast, i a través de la qual nosaltres ens hem d’obrir a Déu.

El P. Abat va glossar àmpliament la importància de la Bíblia no només per als cristians, sinó també per a d’altres religions, i també agnòstics i ateus perquè és l’arrel de la nostra cultura occidental i de la societat actual, en la qual es poden reconèixer els trets de la saviesa i de les respostes que necessita la societat contemporània. Va parlar del català com la llengua que des dels inicis ha estat la llengua de la pregària: la pregària en el culte a Déu i també la pregària íntima i privada de les persones; “Perquè a Déu res no li és indiferent, Déu es preocupa amb amor del que ens passa individualment i col·lectivament”. Per a ell, l’assentament en els valors de l’amor és “l’actitud de construir una societat més fraterna” i és en aquesta actitud “que trobem les persones creients”, en l’actitud d’estimar els altres, “perquè Déu és amor”.

El P. Abat va llegir la seva homilia a l’església col·legiata de Santa Maria, en el mateix lloc on es van escriure les còpies de les “homilies d’Organyà”, el primer document literari escrit totalment en català que es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

L’homilia “laica” del 2017 va ser llegida pel poeta i narrador Vicenç Llorca uns minuts abans en l’escenari del carrer del Sol. En els dos indrets, el públic va omplir a vessar els espais, remarcant la importància de l’acte cultural, el de més envergadura que es porta a terme a la comarca de l’Alt Urgell, no només pel nivell literari i la personalitat dels homiletes, sinó també per la nombrosa assistència de públic, que ve d’arreu de la comarca i d’Andorra.

L’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, va presidir l’acte a l’església, acompanyant el P. Abat, i l’Hble Conseller de Cultura Lluís Puig i l’Il·m. Sr. Alcalde Celestí Vilà. Tots ells juntament amb altres autoritats van fer entrega dels diversos Premis Literaris “Homilies d’Organyà”, que es van lliurar després de la lectura de l’Homilia religiosa a l’església i que reuneixen una gran quantitat de treballs originals en concurs cada any. El Conseller de Cultura, Lluis Puig, que va adreçar unes paraules als assistents valorant l’alt nivell dels homiletes, i la significació de la Fira del Llibre i dels Premis que reflecteixen un gran nivell cultural al Pirineu: “Si no existís, l’hauríem de crear”, va concloure.

Als actes van ser presents els regidors del consistori, l’alcalde i diputat de La Seu d’Urgell, Albert Batalla i representants del Consell Comarcal i de poblacions veïnes, així com la Directora General de Cultura del Govern d’Andorra, Montserrat Planelles.

La Fira del Llibre dels Pirineus que se celebra a Organyà el primer cap de setmana de setembre, marca l’inici del curs i porta a editorials i llibreries pirinenques a mostrar la quantitat de productes que es “fabriquen” a la contrada. Amb espais per als infants, la lectura compartida, les entrevistes amb autors i el contacte entre les persones interessades en la cultura, durant tres dies, el poble bressol del català es converteix en un indret de gran intensitat cultural.

Acte a Vilar de Cabó en el Centenari del naixement del P. Cebrià Baraut

El Bisbat d'Urgell, juntament amb l’Arxiu diocesà d’Urgell, va fer al Vilar de Cabó el dia 2 de setembre, el segon dels actes previstos per a commemorar el centenari del naixement del P. Cebrià Baraut i Obiols, historiador i monjo de Montserrat, nascut al Vilar de Cabó el 1917 i traspassat al Santuari de Montserrat l’any 2003. Va ser a El Vilar de Cabó, on es va fer un memorial ciutadà en el que van participar el Rector Mn. Jordi Vásquez els veïns i moltes persones vinculades al món de la cultura, encapçalats per l'alcalde de Cabó Ilm. Sr. Josep Marquès, i l'Associació Amics de la Vall de Caboet. L'acte fou presidit per l'Arquebisbe d'Urgell, Mons. Joan-Enric Vives i va comptar amb la presència del P. Abat de Montserrat, P. Josep M. Soler, que va glossar la figura del P. Cebrià.

El P. Baraut va fer una gran tasca estudiant i analitzant els pergamins i documents de l'Arxiu Capitular i Diocesà d'Urgell on va col·laborar al llarg de molts anys desentranyant la història de la diòcesi d'Urgell i especialment la que fa referència al Principat d'Andorra.

Va obrir l'acte- que es va celebrar davant del monument dedicat al P. Cebrià Baraut la construcció del qual va ser impulsada ara fa 6 anys per l'Associació- la Sra. Isabel Bentanachs, presidenta dels "Amics de la Vall de Caboet" que va donar la benvinguda i va agrair als assistents poder compartir un acte de memòria agraïda com aquell. Van fer parlaments, l'Alcalde, el P. Abat i l'Arquebisbe, que van posar en relleu detalls que expliquen la qualitat humana i el treball ingent sobre la història de les comarques pirinenques i especialment del Principat d'Andorra.

Està programada per al proper dia 25 de setembre, a la sala d’actes de La Llacuna Centre Cultural, d’Andorra la Vella, a les 20h, una conferència de l’Arxiver diocesà, Mn. Benigne Marquès sobre les investigacions del P. Cebrià Baraut.

Conferència en l'inici del Centenari del naixement del P. Cebrià Baraut OSB

El dia 1 de setembre el Bisbat d'Urgell va iniciar les commemoracions del Centenari del naixement del P. Cebrià Baraut, el monjo de Montserrat nascut a Vilar de Cabó el 1917 i traspassat el 2003 a Montserrat, que format a Alemanya i Roma, esdevingué Arxiver de Montserrat, professor i investigar de la història i dels documents fundacionals del Principat d'Andorra i del Bisbat d'Urgell. Va ser fundador dels Quadern d'Estudis Andorrans i de la revista Urgellia.

Introduí la sessió a la Sala d'actes del Seminari d'Urgell l'Arquebisbe Joan Enric Vives i després va intervenir Mn. Benigne Marquès amb una breu exposició sobre el recorregut de la vida i formació del P. Cebrià Baraut, i tingué lloc la conferència magistral del Dr. Jesús Alturo, professor catedràtic de paleografia de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre l'obra del P. Baraut, amb un detallat treball sobre l'acta de consagració de St. Climent de Ruill del segle XI.

L'acte va ser seguit amb una nombrosa assistència.

Festa de Sant Gil a Núria

El Santuari-Basílica de la Mare de Déu de Núria va celebrar el dia 1 de setembre els 50 anys de la Coronació canònica de la Mare de Déu. Ho va fer coincidint amb la tradicional festa de Sant Gil, amb una solemne celebració eucarística presidida per l'Arquebisbe d'Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, la processó de la imatge de la Mare de Déu fins a l'ermita de Sant Gil, i la presentació d'un documental i un llibre sobre la Verge “El segrest de Núria”, en referència als fets que van succeir uns dies abans de la coronacióel juliol de fa 50 anys.

A l'ermita de Sant Gil, a la qual van peregrinar fidels i autoritats, encapçalades pel Conseller de Territori i Sostenibilitat, Hble. Sr. Josep Rull, el president de FFCC. Sr. Enric Ticó, l'alcaldessa de Queralbs Il.lma. Sra. Immaculada Constans, i altres autoritats, Mons. Vives va indicar que la Mare de Déu de Núria havia de ser la Mare de Déu de la pau i la concòrdia, tot fent referència al que havien viscut Ripoll, Barcelona, Cambrils en les setmanes anteriors, demanant a la Mare de Déu la pau d'esperit que porta al perdó i al respecte, necessaris per a articular la vida comunitària del futur.

D'aquest mateix perdó va parlar en la seva homilia durant l'acte central del dia, la Missa Solemne al Santuari, ple de gom a gom. A la missa -que fou concelebrada pels Vicaris General de Sant Feliu, Mn. Josep M. Domingo i Episcopal Mn. Pere Milà, pels Rectors del Santuari, Mn. Perera i Mn. Cebrian, el Secretari General Mn. David Codina i d'altres sacerdots que eren a Núria en pelegrinatge- van assistir als primers bancs els pastors, una figura del panorama de la vall íntimament vinculada amb l'abat Sant Gil i la pastura del bestiar a l'estiu a les muntanyes de Núria; les autoritats ja esmentades i també d'altres presents: el Secretari d'Infraestructures i Mobilitat, el President del Consell Comarcal del Ripollès i el President del Cercle d'Infraestructures, entre d'altres; i fidels.

Mons. Vives va recordar en la seva homilia que podem omplir d'amor fins i tot les creus, a la vida, perquè no hi ha cap creu que sigui insuperable. Va parlar de la imatge de la Mare de Déu, assenyalant que la imatge que va realitzar l'abat Sant Gil, ens la retornà fa 50 anys coronada; “i ho estem celebrant”, “tenim la Mare de Déu amb nosaltres, Maria coronada vol dir que l'Església la valora com a reina, salvadora, esposa i mare del rei, la més antiga i probablement més popular d'aquestes advocacions és la Salve Regina i així la cantem”. Va afegir: “posem-li avui algunes peticions, la més gran, la de la pau. Que sigui per a nosaltres Reina i portadora de la pau.  Estem molt colpits, perquè fa només quinze dies que la mort s'estenia pels carrers i les places de Barcelona i Cambrils. Però Barcelona ha de ser ciutat de primavera i d'esperança. Ho demano per a tots: hem d'aprendre a perdonar i ens hem de refer”. Mons. Vives va advocar per una pau activa, vigilant, democràticament realitzada, i va advocar també pels de més a prop, Ripoll. “També hi poso als peus de Maria el país, és innegable, estem convocats a un referèndum que potser es farà o no es farà si atenem al que ens diuen. Els cristians són lliures de prendre la decisió que els sembli més oportuna i justa, i l'Església el que ha de demanar és que Catalunya com a país i nació sigui sempre ben reconeguda, sigui en les circumstàncies que sigui”, i va citar el darrer document dels bisbes de Catalunya sobre aquesta qüestió publicat a finals de la primavera passada.

Mons. Vives va acabar demanant a la Mare pel curs que comença, ajudant el treball eclesial, a la diòcesi, en la preparació del Sínode dels joves. I va pregar per una Església viva, jove, plena d'esperança, portadora de pau, unitat i comunió”.