Bisbat d'Urgell Bisbat d'Urgell

Un bon grapat de germans maristes vinguts de tot Espanya i d'Europa, amb força nombre de laics i de familiars dels pobles veïns que van acollir a casa seva els germans i els estudiants que van haver de fugir del Monestir el 1936 quan va ser incautat pels revolucionaris, ens vam aplegar el divendres 11 d'octubre al Convent per a celebrar la memòria dels nostres màrtirs. En total, 66 germans maristes i dos laics que van morir per la seva condició de religiosos "in odium fidei". D'entre ells, quatre van morir al mateix convent... tres eren a la infermeria; l'altre, el germà Aquil·lí (Baldomer Baró Riera), fill de Tiurana, era el sots-mestre de novicis. Tots 4 van ser duts a uns frontons que hi ha a l'entrada de la casa i van ser afusellats, mentre perdonaven i donaven gràcies als botxins. Un altre, el germà Crisanto, encarregat dels seminaristes, va morir amb fama immediata de santedat al Mas del Pastor (Tartareu).

Dilluns dia 14 d'octubre, a la Residència Martí Codolar de Barcelona, l'Arquebisbe d'Urgell Mons. Joan-Enric Vives va oferir una conferència sobre "La missió hospitalària i els seus fonaments", dins el cicle de tres jornades que celebren els Equips directius de les 18 grans institucions a Espanya de les Religioses Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, que atenen diversos centres i hospitals, especialment de salut mental.

Aquest fou el text esquemàtic de la seva conferència:

Dilluns 14 d'octubre de l'any 2013, la parròquia de Nostra Senyora de la Purificació de Bossòst va recuperar amb agraïment les tres peces d'art robades i tornades sota secret de confessió.

"Es tracta de tres frontals d'altar, d'estil barroc, datats al segle XVIII i que van ser sostrets de l'església de la Purificació de Bossòst, el novembre de l'any 1999."

L'església de la Purificació de Bossòst recuperà part del seu patrimoni després que tècnics del Bisbat traslladessin les obres des de la Seu d'Urgell fins a la localitat aranesa. Els frontals d'altar es troben en bon estat de conservació.

Un patrimoni comú 

«He quedat meravellat en conèixer l'heroisme admirable dels vostres companys i germans, edificat de la fermesa, constància i dignitat de molts en sofrir un martiri més llarg i potser no menys gloriós. És un patrimoni preuadíssim el que uns i altres ens han llegat». Són les primeres paraules del cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, escrites als seus diocesans de Tarragona, des del seu exili a la cartoixa de Farnetta (Itàlia) el 9 de novembre de 1937.

El cardenal havia estat a dos passos de la mort aquell fatídic juliol del 1936, quan fou detingut per un escamot de milicians anarquistes a Poblet, empresonat a Montblanc i alliberat in extremis pel govern de Catalunya que aconseguí treure'l del país, on ell ja no pogué tornar en vida perquè, en finalitzar la guerra, el règim franquista no li ho permeté ja que «no encaixava en la nova Espanya», com li digué un alt càrrec del Règim. El Cardenal no havia volgut signar la carta col·lectiva de l'episcopat espanyol (juliol de 1937) en la qual l'episcopat, s'afilerava majoritàriament amb el règim franquista.