Acollint el misteri de l'Encarnació del Senyor, i per captar millor aquest esdeveniment que canvià la història, el Papa Francesc ens acaba d’enviar la Carta "El bell signe del pessebre" (Admirabile signum) sobre el significat i el valor del pessebre, i ens anima a contemplar-lo amb fe i profunditat, i a transmetre aquesta fe de pares a fills. Us en subratllo alguns punts essencials:
  • El pessebre és l’Evangeli fet vida. L'escenificació del naixement de Jesús sorgeix de l’Escriptura i ens posa en camí, atrets per Crist, “ajagut en una menjadora”, que "s’ha fet home per trobar cada home".
  • St. Francesc d’Assís inventà el primer pessebre (Greccio, 1223) perquè volia "contemplar" la fragilitat de l'Infant Jesús. Fou un "pessebre vivent" amb els camperols, que a tothom omplí d’una alegria indescriptible. Després van celebrar l'Eucaristia, allà mateix, mostrant el vincle entre l'Encarnació i l'Eucaristia. Un dels presents fins i tot "va veure" Jesús en aquella menjadora (reporta Tomàs de Celano, biògraf del sant).
  • El pessebre manifesta la tendresa de Déu, que essent el Creador "s'abaixa a la nostra petitesa". El pessebre és una invitació a “sentir”, a “tocar” la pobresa que el Fill de Déu va triar per a si mateix, en la seva encarnació, i una crida a trobar-lo i servir-lo en els germans necessitats.
  • Tota la Creació participa en la festa de la vinguda de Jesús: el cel estrellat, els paisatges, els animals, els pastors, els mags... (pensem en la lletra originària de la nadala “El cant dels ocells”). I també nosaltres som cridats a posar-nos en camí per arribar a la cova i adorar el Senyor.
  • Maria ho conservava tot en el seu cor. És la mare que contempla el seu Fill i el mostra a tots els qui vénen a visitar-lo. És mestra de contemplació.
  • Josep és representat com a custodi de la família, al costat de Maria, en una actitud de protecció de l'Infant i de la seva mare. Mai no es cansa de protegir. Fou el primer educador de Jesús infant i adolescent. I com a home just va confiar sempre en la voluntat de Déu i la va posar en pràctica.
  • Hi ha d’altres figures al pessebre, sobretot les de captaires i “gent que no coneixen altra abundància que la del cor", però que "estan a prop de l’Infant Jesús per dret propi, sense que ningú pugui fer-los fora o allunyar-los", diu el Papa. I altres figures que expressen que en aquest nou món inaugurat per Jesús hi ha espai per a tot el que és humà i per a tota criatura.
  • I quan per Nadal col·loquem la figura central de l'Infant Jesús "el cor de la menjadora comença a bategar". "Déu es presenta així, en un nen, per ser rebut en els nostres braços". Déu Creador amaga el seu poder en la debilitat i en la fragilitat, i "suscita alegria i sorpresa, perquè ens posa davant el gran misteri de la vida".
  • Els Reis Mags ens recorden la nostra missió evangelitzadora. Cada cristià ha de ser evangelitzador. Ells "ensenyen que es pot començar des de molt lluny per arribar a Crist". “Ells no dubten a posar-se de genolls i adorar-lo".
El Papa Francesc ens convida a prendre consciència del gran do que se'ns ha donat en transmetre'ns la fe, i ens fa sentir el deure i l'alegria de transmetre als fills i als néts la mateixa experiència. El que compta és que el pessebre parli a la nostra vida. En tot lloc i de tota manera, encara que sempre sigui igual, el pessebre parla de l'amor de Déu, el Déu que s'ha fet Infant per dir-nos que està a prop de tot ésser humà, sigui quina sigui la seva condició.