L’agost és quan més visitants rebem al Bisbat d’Urgell, juntament amb el temps de la neu de l’hivern, i volem acollir-los amb els braços oberts. Molts són fills del Bisbat o hi tenen les arrels familiars llunyanes. Altres se n’han enamorat, per la bellesa dels llocs i paisatges, i per l’acolliment de la bona gent dels nostres pobles... i potser hi tenen casa. Altres estan de pas i amb moltes ganes de conèixer-nos a fons... A tots us obrim el cor, i us diem que la Diòcesi d’Urgell, amb molts segles d’història de vida cristiana ininterrompuda, us acull i us ofereix la seva vida comunitària i sacramental, celebrada en els nostres antics temples romànics i posteriors, amb un patrimoni riquíssim que estem constantment reparant i embellint, perquè tots en puguem fruir i ens sigui camí vers la transcendència i l’espiritualitat.

Agost és el pic més alt de les vacances. Els escolars ja fa dies que en fan però ara són les famílies les que majoritàriament es retroben. Oportunitat renovada de convivència de les diverses generacions dins les famílies. És temps de deturar-nos, de descansar, de saber escoltar-nos millor, de trobar temps per a la pregària, el dolç passar el temps sense fer massa coses, i fruir de la natura, contemplant-la, i per ella, arribar a la joia de reconèixer i lloar el Creador. “Lloat sigueu, o Senyor nostre... per totes les obres belles que ens oferiu!”. Amb tot, no deixem de tenir presents, també, els qui a prop nostre no poden fer gens de vacances, o per exigències del treball, o perquè no poden fer despeses, o perquè estan malalts o han de cuidar algun padrí o algun infant. També a vosaltres us diem que la Diòcesi prega per tots, i s’uneix a vosaltres. No us oblidem!

Els cristians estem cridats a donar sentit a tot el que vivim. Mai no podem deixar de ser llevat del Regne de Déu per al món; també durant les vacances. És així com aquest temps de parada –llarg o curt- pot esdevenir un temps per a refer-nos, per a ordenar-nos de nou, per a gaudir de coneixements i de llocs, temps per a pregar i llegir una mica més, i per a apropar-nos a la meravella de la natura sense presses, admirant-la, respectant-la. I sobretot les vacances són temps per a apropar-nos més a Déu i a les nostres famílies. Dies per a renovar-nos i dies per a retrobar els nostres orígens, els amics i la família, els pobles, i redescobrir la nostra pregona vocació a estimar i ser estimats, a perdonar i a recomençar de nou unes millors relacions d’acceptació, d’amor i de servei.

Desitjo que pugueu gaudir ni que sigui d’uns pocs dies de vacances i de canvi de ritme, perquè la nostra entrega de cristians se’n beneficiï. No es tracta de marxar per marxar, que això també cansa. Jesús ens invita a confiar en Ell, i ens diu: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; Jo us faré reposar!” (Mt 11,28). És una invitació a descansar en Ell, a reposar serenament, a acollir la seva Misericòrdia que tot ho saneja i recompon. El Papa Benet XVI recomanava: “En temps de parada, deixem ampli espai a la lectura de la Paraula de Déu, en particular a l’Evangeli, que no heu de deixar de posar en les vostres maletes en aquestes vacances!”. Fem-li cas. Rellegir l’Evangeli podria ser un petit compromís de l’agost, o de quan puguem fer un temps d’aturada. Bon estiu a tots!