En l'àmbit de les festes de Nadal, Any Nou i Epifania, us proposo la pregària i la reflexió sobre les famílies, amb una relectura de l'Exhortació apostòlica del beat Papa Joan Pau II sobre la missió de la família (Familiaris consortio), escrita fa 31 anys però de molta actualitat. En aquests moments de crisi econòmica i social que vivim, descobrim de nou el gran valor que tenen les famílies, la nostra i totes les altres. Gràcies a les famílies, podem resistir. Per això les hem de sostenir, ajudar, educar, formar, acompanyar i sobretot estimar, perquè puguin transmetre la fe a infants i joves, i construir la civilització de l'amor envers la qual tots estem compromesos des de Betlem i pel misteri de l'Encarnació del nostre Déu. La família és clau per a la nova evangelització!

Més que mai, avui ens adonem que el bé de tota la societat està profundament vinculat al bé de la família. Cal assegurar-li vitalitat plena, i promoció humana i cristiana, contribuint així a la renovació de la societat i de tot el Poble de Déu. D'una banda hi ha una consciència més viva de la llibertat personal i una major atenció a la qualitat de les relacions interpersonals en el matrimoni; valorem la dignitat de la dona; la procreació responsable i l'educació acurada dels fills. Tenim més consciència de la necessitat de desenvolupar relacions entre les famílies, amb vista a una ajuda recíproca espiritual i material, al coneixement de la missió eclesial pròpia de la família, a la seva responsabilitat en la construcció d'una societat més justa. D'altra banda no falten, però, signes de preocupant degradació d'alguns valors fonamentals: una equivocada concepció teòrica i pràctica de la independència dels cònjuges entre si; les greus ambigüitats sobre la relació d'autoritat entre pares i fills; les dificultats concretes que sovint experimenta la família en la transmissió dels valors; el nombre creixent de separacions i divorcis; la plaga de l'avortament; la instauració d'una mentalitat anticoncepcional. A la base d'aquests fenòmens negatius està moltes vegades una corrupció de la idea i de l'experiència de la llibertat, concebuda no com la capacitat de realitzar la veritat del projecte de Déu sobre el matrimoni i la família, sinó com una força autònoma d'autoafirmació, no rarament contra els altres, amb vista al propi benestar egoista.

També cal afegir que a moltes famílies els falten els mitjans fonamentals per a la supervivència com són l'aliment, el treball, l'habitatge, les medicines... i en canvi, a d'altres, l'excessiu benestar i la mentalitat consumista, paradoxalment unida a una certa angoixa i incertesa davant el futur, treuen als esposos la generositat i la valentia per suscitar noves vides humanes, i així la vida en moltes ocasions ja no es veu com una benedicció, sinó com un perill del qual cal defensar-se. La situació històrica en què viu la família es presenta, doncs, com un conjunt de llums i ombres. Això revela que la història no és simplement un progrés necessari cap al millor, sinó més aviat un esdeveniment de llibertat, més encara, un combat entre llibertats que s'oposen entre si, és a dir, un conflicte entre dos amors: l'amor de Déu dut fins al menyspreu de si mateix, i l'amor de si mateix portat fins al menyspreu de Déu (St. Agustí). Se'n segueix la necessitat de l'educació de tots, especialment els joves, en l'amor arrelat en la fe; el combat pacífic per invertir els signes d'aquesta cultura egoista que va penetrant i es va imposant; i l'oferiment de testimonis que facin veure que tot això que creiem de l'amor i de la família és possible, amb la gràcia de Déu.