Error in function loadImage: The image could not be loaded.

Error in function redimToSize: The original image has not been loaded.

Error in function saveImage: There is no processed image to save.

Sagrada Família de J. Llimona i marc d’A. Gaudí de la Basílica de Valldeflors de Tremp (Pallars Jussà), rèplica de l’existent a la Basílica de Barcelona

El Sant Pare Benet XVI ens va dir a la Sagrada Família de Barcelona el dia 7 de novembre, en la seva històrica Visita:

"En contemplar admirat aquest recinte sant de bellesa sorprenent, amb tanta història de fe, demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i consolidin nous testimonis de santedat, que prestin al món el gran servei que l'Església pot fer i ha de fer a la humanitat: ser icona de la bellesa divina, flama ardent de caritat, via perquè el món cregui en Aquell que Déu ha enviat (cf. Jn 6,29)".

Estimats germans i amics de la Diòcesi d'Urgell,

A tots us desitjo unes Santes festes de Nadal i Epifania!
La Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep
beneeixin abundosament les nostres famílies i la nostra Diòcesi,
i ens obtinguin a tots els homes i dones del món
la pau i l'amor que provenen de Déu!

Nadal ens torna a portar enyorança de més fe i de més amor,
I ens guia per l'autèntic camí de la santedat
Perquè els cristians, sense perdre mai l'exemple de Betlem i Natzaret,
Esdevinguem testimonis creïbles de Jesús
amb la nostra manera de ser i d'actuar.

Us tindré ben presents a tots en la meva oració.
Preguem també els uns pels altres en aquests dies sants.
Que l'amor de Déu penetri els nostres cors
I ens transformi.

Ben units en l'alegria i la comunió del Nadal,

+Joan Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell

Nadal 2010

Un cartell ben fet, que crida l'atenció: un grup divers de persones sostenen una lletra cadascun de la paraula "nosaltres", però hi manca la "s". I juga així per a dir que: "Nosaltres sense tu no som nosaltres", que és el lema de la Campanya de Nadal de Càritas de Catalunya, que tindrà continuïtat al llarg de l'any, i que afegeix: "Som veïns, som germans. Si tu no hi ets, ens falta alguna cosa". Les persones sense la "s" són "no_altres". Cal la "s" perquè digui "nosaltres"... Amb motiu de la crisi i del Nadal que convida a fer família i a fer comunitat, des de Càritas ens esperonen a pensar, a pregar, a compartir... Nosaltres, sense els empobrits, sense els immigrants, sense els qui pensen diferent, sense els qui han fracassat, sense els qui han passat per proves... no som el nosaltres que Déu ha volgut en crear-nos com a germans, ja que tots som fills del mateix Pare del cel. Aquí neix tota dignitat humana. No podem prescindir de l'altre, del germà... per més que ens costi per comoditat, o enfrontaments, o perquè creiem que no són el nostre problema, o perquè ens cansa fer-nos càrrec de l'altre...

Proper ja el Nadal, festa de l'Encarnació de Déu enmig nostre, i festa del valor únic i sagrat de tota vida, de tota persona humana, aquesta Campanya de Càritas Catalunya ens provoca profèticament. Perquè "una societat amb valors és una societat amb futur" -segons el lema que Càritas proposa des de fa ja tres anys-, i un d'aquests valors essencials és la germanor que ens porta a compartir els béns i els cors, com en una família que en temps de dificultats s'uneix i s'ajuda. I la nostra família no té fronteres, ni exclou ningú. Com recomana St. Pau, "no ens cansem de fer el bé, perquè si no defallim, quan arribi el temps recollirem. Ara que hi som a temps, fem el bé a tothom, però sobretot als qui formen la família dels creients" (Ga 6,9-10).

Càritas invita a "desplegar l'esperit de servei i el sentit de comunitat com a lloc privilegiat de trobada, interiorització i comunicació amb els altres". I ens crida a "construir una societat fraterna i integradora, on puguem acollir i valorar els altres, i on les persones excloses puguin recuperar la dignitat de ser persona". El Sant Pare Benet XVI ens diu: "La societat cada cop més globalitzada ens fa més pròxims, però no més germans (...) El que està en joc és la necessitat d'aconseguir una autèntica fraternitat (...) a fi de fer canviar els processos econòmics i socials actuals en metes plenament humanes" (Caritas in veritate, 19-20). Fem-ne cas! Deixem-nos amorosir els nostres cors aquests dies, i tot l'any que aviat iniciarem, per la gràcia divina que ens durà a prendre compromisos solidaris envers els germans. "Vés on et digui el cor" proposa la gran novel·lista italiana Susanna Tamaro, i val la pena que les raons del cor dictin la mesura de la nostra generositat. No ho oblidem: "El cor té unes raons que la raó no entén" (Blaise Pascal) i això val per a la fe, per als compromisos, per a la generositat amb els qui ens envolten, especialment amb els qui més necessiten un cop de mà i una rialla neta i desinteressada.

Bon Nadal ja proper! No ens oblidem dels pobres, ni del pessebre, ni de la pregària, ni de l'Eucaristia de Nadal! Amb la meva benedicció per a totes les vostres famílies!

Som a mig Advent, el temps litúrgic que prepara el Nadal, que ens posa en actitud d'escoltar de veritat Jesucrist, la Paraula que Déu ens ha enviat, i temps d'adorar-la i fer-la fructificar. Ha coincidit amb l'edició del text que, dos anys després del Sínode dels Bisbes sobre "La Paraula de Déu en la vida i la missió de l'Església", el Sant Pare Benet XVI ens acaba de regalar. És l'Exhortació Apostòlica Postsinodal, Verbum Domini ("La Paraula del Senyor"), que recull i fa seus els treballs del Sínode d'octubre de 2008. És un text ample, dividit en tres parts, que de forma original segueixen el pròleg de l'Evangeli segons St. Joan: Paraula de Déu, Paraula en l'Església, i Paraula al món.

Per a viure l'Advent ens ajudarà molt "acollir" amb fe alguns dels seus ensenyaments, que ens preparen amb profunditat a viure el Nadal que s'acosta. El Papa ens ensenya:

• "A través de totes les paraules de la Sagrada Escriptura, Déu només diu una Paraula, el seu Verb únic, en el qual ell es diu totalment (cf. He1,1-3) (Catecisme nº102)" (nº18 de l'Exhortació VD).

• Sobre la resposta de l'home al Déu que parla, subratlla "la primacia de la Paraula de Déu adreçada a l'home" (nº22) amb una bella reflexió sobre "Déu que escolta la necessitat de l'home i el seu clam, ja que ‘el fruit de la Sagrada Escriptura és la plenitud de la felicitat eterna; on seran sadollats tots els nostres desitjos (St. Bonaventura)'" (nº23). Per això el pecat és un no escoltar la Paraula de Déu (nº26).

• Dóna un bella referència a la Verge Maria tan present en l'Advent i el Nadal, com a "Mare del Verb de Déu" i "Mare de la fe" (nº27).

• "El lloc originari de la interpretació de la Bíblia és la vida de l'Església" (nº29) i per aquesta raó reprèn el Vaticà II (DV12) amb els 3 criteris de la interpretació bíblica: 1) la unitat de tota l'Escriptura, avui exegesi canònica; 2) la Tradició viva de l'Església; 3) l'analogia o coherència amb la fe de l'Església. "El sentit literal diu els fets i l'al·legòric què hem de creure; el moral explica què hem de fer i l'anagògic on anem" (Catecisme nº118) (nº37). També se subratlla la necessitat de transcendir la ‘lletra' (nº38).

• "La litúrgia és el lloc privilegiat de la Paraula de Déu" ja que "l'Església és la casa de la Paraula" (nº52). Paraula de Déu i Eucaristia tenen un lloc rellevant, tal com assenyalen Jn 6 i Lc 24 (ns.53-55).

• Recollint el que sobre l'homilia el Papa suggereix, tots ens podem preguntar sempre: "Què diuen les lectures proclamades? què em diuen a mi personalment? què he de dir o testimoniar, tenint en compte la situació concreta que m'envolta?"(nº59).

• Remarca la importància de "l'animació bíblica de la pastoral" (nº73), i de forma ben rellevant es presenta "la lectura orant o lectio divina" -lectura de l'Escriptura feta pregària- que parteix de la lectura, meditació, oració i contemplació, i a les quals s'afegeix com a conclusió l'acció (ns. 86s.).

• La Paraula de Déu és la "Paraula de l'esperança" (cf.1Pe3,15); ja que l'home necessita la ‘gran esperança' per a poder viure el seu present, la gran esperança que és el Déu que té un rostre humà i que ens ‘ha estimat fins a l'extrem' (cf. Jn 13,1)" (nº91). L'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús" (nº93). Segueix l'accent en la missió (nº95), i, sobretot, en la nova Evangelització "dels batejats, però no prou evangelitzats" (nº96), així com una síntesi sobre el testimoniatge (ns.97s.). I se subratlla la relació entre Paraula de Déu i compromís en el món (els "petits" de Mt 25,40): acció per la justícia, pau, caritat, joves, emigrants, sofrents, pobres i, finalment, la salvaguarda de la creació (ns 99-108).

Amb joia i esperança, posem novament la nostra conversió i el nostre amor a la Paraula del Senyor en mans de la Verge Maria, "la Mare de la Paraula de Déu i la Mare de l'alegria" (nº124)!

Acabem d'iniciar amb l'Advent un nou Any litúrgic. Els cristians no comencem l'any al gener, sinó amb l'Advent que prepara les celebracions del Naixement del Senyor. Tenim tot un any per davant, temps de gràcia i de benediccions, temps per a reviure el misteri de Crist i per fer-ho tot a lloança de Déu Pare, per Crist i en l'Esperit Sant, que habita dins nostre i ens impulsa a acollir i a fer fructificar tot el que la gràcia ens dóna.

Tota la litúrgia és obra de la Santíssima Trinitat (cf. Catecisme de l'Esgl. Catòlica nº 1077), i durant l'Any litúrgic anem celebrant el gran esdeveniment de la salvació que s'ha realitzat en Jesucrist de forma única i plena, car només Ell és l'únic mitjancer entre Déu i els homes: "hi ha un sol Déu, i hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l'home Jesucrist" (1Tim 2,5). L'Església celebra la memòria sagrada de l'obra de la salvació divina en dies determinats durant el curs de l'any. Desplega així, de forma sacramental, tot el misteri de Crist, des de l'Encarnació fins al dia de Pentecostès i l'expectació de la vinguda del Senyor, i també commemora els dies natalicis de la Mare de Déu i dels sants. L'Església sempre ha volgut que, partint de la festa central de la Pasqua de Resurrecció, el misteri del seu Senyor l'acompanyi al llarg de l'any, l'alimenti i la mantingui unida a Ell. Així, l'acció litúrgica és sempre santificadora, ja que anuncia i actualitza el misteri de Crist en l'avui de la seva Esposa, l'Església.

Com també subratlla el Catecisme, "la litúrgia cristiana no només recorda els esdeveniments que ens han salvat, sinó que els actualitza, els fa presents. El misteri Pasqual de Crist se celebra, no es repeteix; són les celebracions les que es repeteixen; en cadascuna d'elles té lloc l'efusió de l'Esperit Sant que actualitza l'únic misteri" (nº 1104). Caldrà per tant que entre tots els responsables i col•laboradors de les celebracions fem notar que la litúrgia no és mera teatralitat o expressió d'una idea suggerent o d'una manifestació de la bellesa, sinó que la litúrgia catòlica és l'expressió objectiva, real i concreta de la unió amb Déu mateix, que vol conviure amb nosaltres, els seus fills estimats. I d'aquí ha de néixer el nostre amor per la litúrgia, l'atenció pastoral per la centralitat de la Pasqua i el diumenge -la pasqua setmanal-, la responsabilitat per l'ars celebrandi o l'art de celebrar rectament, segons el que vol l'Església, i que va unida sempre a una participació activa, plena i fructuosa de tots els membres del poble de Déu. Que expressiva que va ser, en aquest sentit, la dedicació del temple de la Sagrada Família de Barcelona pel Papa Benet XVI!

Llegeix més...