En aquests dies que girem full de tot un any de les nostres vides i comencem un temps nou, ens desitjarem salut, treball i prosperitat, i sobretot molta pau. L'anhel de pau està inscrit en el cor de tota persona humana, i ve a resumir tot el que les persones desitgem per ser felices. També bíblicament, shalom, pau, expressa el conjunt de béns que el Messies ens ve a portar: "Pau als homes que estima el Senyor!" (Lc 2,14), cantaven els àngels als pastors, i el mateix Jesús deia als seus amics, els apòstols, "la pau us deixo, la meva pau us dono..." (Jo 14,27). Jo també us desitjo per al 2009 aquesta Pau de Crist, que ompli els nostres cors i fecundi tots els àmbits de vida de la societat.

Fa un mes que vaig participar a l'Encontre de Pau a Xipre, organitzat per la Comunitat de Sant'Egidi. A la ciutat de Nicòsia, va tenir lloc la Trobada de pregària i reflexió per la Pau, amb el lema: "La civilització de la Pau. Creences i cultures en diàleg." És l'encontre que va donant continuïtat a aquella trobada d'Assís de 1986 del Papa Joan Pau II amb els líders de les grans religions de la terra i dels homes de pau. Va comptar amb moments intensos de pregària i de diàleg, amb temps de compartir i de conèixer-se entre els religiosos i la gent de pau, i grans sessions alternades amb moments més reduïts d'encontre. Especialment emotiva fou la celebració de la divina litúrgia ortodoxa a la qual assistírem els líders i autoritats a la Catedral de Sta. Sofia de Nicòsia, i la sessió final amb la pregària pels diferents àmbits religiosos, la processó i l'acte de clausura on fou proclamat un missatge final, que uns infants feren arribar a les autoritats i als homes i dones de pau allí presents.

El missatge de Xipre per una civilització de la pau expressa com homes i dones de religions i cultures diferents s'han pogut trobar en un lloc ferit per la separació de turcs i grecs xipriotes, per pregar, dialogar i fer créixer la cultura de la pau que el món necessita per no ser inhumà. El moment present de la història és difícil, certament, i moltes seguretats han quedat afectades per la crisi econòmica. Hi ha molt de pessimisme sobre el futur. La separació entre els països rics i els pobres preocupa, i creixen les desigualtats. Guerres, pobresa i violència omplen d'infelicitat el món. No podem tancar-nos a la compassió, i tampoc no ens podem deixar vèncer pel pessimisme. Si volem construir un nou ordre mundial de pau, cal cercar sense defallença i amb passió la justícia, el diàleg i el respecte pels més dèbils. Però també cal afirmar que cal més esperit i més sentit d'humanitat. Un món sense esperit esdevé inhumà i aquesta és l'aportació específica dels creients. Les religions saben que parlar de guerra en nom de Déu és absurd i és una blasfèmia. Els creients volen la pau, la demanen, la imploren en l'oració a Déu. Cap odi, cap conflicte, cap mur no es pot resistir a l'oració, al perdó, a l'amor pacient que es transforma en diàleg. El diàleg no debilita sinó que reforça, és la veritable alternativa a la violència. Res no es perd amb el diàleg. Cap acte terrorista ni cap guerra són justificats o sants; només la pau és santa! I el Missatge de Xipre acaba demanant que Déu concedeixi al món el do de la pau, per la pregària de tots els creients! Iniciem un nou Any amb un compromís seriós per la pau i la comprensió, la pregària i l'ajut als pobres. Que tingueu un feliç 2009 beneït per la Pau de Crist!

Molt Il·lustres Sr. Cap de Govern, Sr. Síndic General, Sr. President del Consell Superior de la Justícia i Sr. President del Tribunal Constitucional

M.I. Sr. Cap de Gabinet en representació del Copríncep francès.

Molt Il·lustres Srs. I Sres. Consellers Generals, Membres del Govern, Honorables Srs. Cònsols i Representants dels poders constitucionals del Principat d'Andorra.

Il·lustríssims Srs. Vicari General, Vicari episcopal i Arxiprest d'Andorra.

Excel·lentíssims Senyors Ambaixadors,

Representants d'altres institucions del país,

Il·lm. Sr. Alcalde de La Seu

Senyores i Senyors, amics tots que participeu en aquesta Recepció de Nadal i els qui ens seguiu a través de la ràdio i la televisió andorranes.

 

Nadal ja torna a ser aquí! És la gran notícia que Déu, amb la seva Paraula, que és Jesucrist, s'ha fet realment home com nosaltres, se'ns torna a apropar, i planta entre nosaltres la seva tenda de comunió. Quina alegria tan gran saber que Déu viu enmig nostre, i que ve a compartir tot el que és nostre.

Nadal ens recorda que Déu es fa petit i fràgil per nosaltres en Jesús, ens omple del seu amor i es deixa estimar, perquè es fa trobadís en els qui sofreixen i ens necessiten. Ell és el qui porta a tots l'amor del Pare celestial. I sempre ressona el mateix clam: No tingueu por d'un Déu que es fa Infant; obrim-li el cor, acollim-lo amb esperança, perquè el seu Regne d'amor i de pau ens sigui atorgat. Us desitjo unes Bones festes de Nadal i Epifania, amb el desig de reviscolar la nostra fe cristiana i testimoniar amb obres d'amor i de justícia, del Regne de Déu que aquest Infant ve a implantar, per l'amor concret i solidari amb els pobres i amb tothom.

El Nadal és un temps propici a reflexions, com també l'any 2008 que acaba i el nou any 2009 que comença.

 

1.- Hem celebrat el 60è. Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. I per als cristians aquella Declaració va ser acollida en el Magisteri pontificia amb la seva Doctrina Social, a través del Papa Joan XXIII. És en aquest 2008 que s'escola que hem celebrat a l'octubre els cinquanta anys de l'elecció al pontificat d'un home de Déu i de pau, el beat Joan XXIII, el Papa bo. Era fill d'humils pagesos de muntanya a Sotto il Monte, Bèrgam, que esdevingué un home profètic, un fi diplomàtic, un home arrelat a Bulgària, Turquia, Grècia i França, els llocs on serví en nom de la Santa Seu, i finalment un patriarca bondadós de Venècia que fou cridat per Déu a esdevenir Successor de l'apòstol Pere, quan era ja molt major als seus 77 anys, quan tothom pensava que només seria un Papa de transició després del gran pontificat de Pius XII. I Déu actua així, esdevingué l'home de l'aire nou, de l'aggiornamento -o posada al dia- de la vida eclesial, aquell que fiant-se de Déu va convocar el Concili Vaticà II, el fet eclesial més important del segle passat i segurament també dels darrers segles. Ell ja des de l'inici del seu breu pontificat de cinc anys (1958-1963) marcà un estil de proximitat, de bondat, de serenor i humilitat, d'amor a tothom sense distincions... Ara fa cinquanta anys, de sobte es presentà el dia de Nadal en un hospital d'infants i per les fotos es veu que no se sap qui disfrutava més si ell, o els nens hospitalitzats. I visità la presó Regina Coeli de Roma, i s'acostà com un germà gran als presoners allí privats de llibertat per recordar-los la seva dignitat que res ni ningú no els podria prendre... I al gener següent, només quatre mesos després de ser elegit Papa, convocava des de St. Pau extramurs, el gran Concili ecumènic Vaticà II que va marcar amb les seves constitucions i decrets la vida de l'Església, i que -com deia Joan Pau II- és la brúixola per al futur de l'Església. La seva darrera Encíclica "Pacem in Terris" ha esdevingut com el seu testament ja que moriria el 3 de juny de 1963, pocs mesos després de signar-la, i en ella hi acull plenament la doctrina i la lletra de la Declaració Universal dels Drets Humans, dels quals n'hem parlat molt recentment, en complir-se els 60 anys de la seva aprovació per les Nacions Unides. A mi m'agradaria molt que la figura del beat Joan XXIII il·luminés els camins de l'Església i del món en els nostres dies: estil de diàleg pastoral, de miseircòrdia envers tothom, de respecte dels discrepants, de justícia i de pau en temps de guerra freda, d'obertura ecumènica, d'amor a tothom i de servei als pobres. A ell li encomano el nostre Principat d'Andorra!

 

2.- En segon lloc, la meva reflexió sobre l'any que s'escola, m'obliga quasi bé a parlar de la crisi global que patim. Ha esdevingut un tema recurrent en tots els ambients i a tots els nivells. Esdeveniments de repercussió mundial qüestionen els sistemes econòmics tinguts per vàlids anteriorment i trasbalsen fins i tot l'àmbit de les economies domèstiques, sobretot dels pobles més pobres del món.

Un alt grau d'incertesa, un estat d'intranquil·litat i una certa por enfront del futur dibuixen colors grisos en l'horitzó dels nostres temps. A mesura que anem descobrint la gènesi d'aquesta crisi i la complexa interrelació dels factors que la configuren, ens adonem també que té profundes arrels ètiques, perquè tradueix la crisi dels valors morals, socials i polítics dels nostres temps.

Amb ocasió de la diada mundial de la pau, que se celebra el 1er. de gener de cada any, el missatge del Papa Benet XVI per al 2009 amb el lema "Combatre la pobresa, és construir la pau". Denuncia l'escàndol de la pobresa en el món i subratlla la necessitat urgent de la família humana davant la greu qüestió de la pobresa, entesa com un problema material i, abans que res, moral i espiritual. Així mateix Benet XVI afirma textualment que: "L'escàndol de la pobresa manifesta que els actuals sistemes de convivència humana no són adequats per a promoure la realització del bé comú. Això indica que és necessari reflexionar sobre les arrels profundes de la pobresa material, i, per tant, també de la pobresa espiritual, que fa que la persona es manifesti indiferent davant dels sofriments del pròxim".

També en el missatge assenyala els grans valors que són el camí de sortida de la crisi profunda que tant ens preocupa : el retorn a les pautes ètiques en les actuacions personals i col·lectives, l'esperit de justícia i de solidaritat, la recerca del bé comú en la gestió dels afers públics, la qual exigeix noves regles per a tota l'economia amb l'objectiu d'assolir una distribució més equilibrada dels recursos a tots els nivells, però sobretot entre els països en l'abisme de desesperació d'una pobresa extrema i l'illa daurada dels països rics, per arribar a la qual molts hi exposen fins i tot la pròpia vida.

Tots sabem com la crisi està afectant també el nostre Principat d'Andorra. Els seus efectes negatius els pateixen els sectors de la població del Principat més febles econòmicament, socialment i humanament. Càritas andorrana i altres entitats i organitzacions no governamentals, estan col·laborant amb els Autoritats per pal·liar-ne els efectes, i segur que ens reclamarà a tots, un esforç més gran de solidaritat, expressió de la caritat fraterna, que els cristians fonamentem en Jesús, que naixent pobre a Betlem, ve a alliberar els pobres i a manifestar la dignitat de tota persona humana.

Aquestes situacions demanden actituds de justícia i de solidaritat per part de tots els actors socials i de tots els ciutadans. És hora també que els poders públics intensifiquin els seus esforços per a promoure les condicions que propiciïn que la igualtat i la llibertat de les persones siguin reals i efectives, com ho estableix la nostra Constitució del Principat d'Andorra (cf. art. 6.2.).

 

3.- També és per a Andorra un motiu gran de goig l'acabament de tot el procés que ens ha portat a tenir en vigor un Acord o Concordat entre la Santa Seu i el nostre Principat d'Andorra. El proppassat dia 13 de desembre ha entrat en vigor aquest Acord que havien signat el M.I. Cap de Govern i el Cardenal Secretari d'Estat el 17 de març de 2008, i que després de ser aprovat en seu parlamentària pel Consell General i obtenir la sanció per part dels Coprínceps, ha tingut el darrer acte públic el dia 12 de desembre a Roma, quan s'han intercanviat els instruments de ratificació entre la M.I. Sra. Ministra d'Afers Exteriors i l'Excm. Arquebisbe Substitut per als Afers Exteriors de la Santa Seu, en presència del M.I. Sr. Representant del Copríncep francès i de mi mateix, en un acte molt solemne al Palau Apostòlic del Vaticà. Tots ens n'hem de congratular.

Desitjo avui fer-vos arribar a tots la benedicció que el Sant Pare Benet XVI m'ha transmès per al Principat, i l'expressió dels seus que ens reiterà aquest dia 12 i que ja havia manifestat a l'Excm. Sr. Ambaixador nostre davant la Santa Seu: el compromís de l'Església a favor de la independència i la identitat d'Andorra, i de les seves relacions internacionals en un comú esperit de llibertat, igualtat, justícia i respecte de la dignitat i dels drets de la persona, així com a favor del bé comú del Principat en la col·laboració amb els seus poders públics.

Que la gràcia del Nadal de Jesucrist faci renéixer la nostra confiança i la nostra alegria, i renovi les nostres vides fent-les més plenes d'amor i de servei. Que Jesús ens il·lumini i ens salvi, ens ompli de benedicció i de pau. Els meus millors desitjos del Nadal i Any Nou ple de prosperitat, per a tots Vostès i les seves famílies, les Institucions i entitats que Vostès representen, els qui segueixen aquest acte a través de la ràdio o la televisió, i tot el poble andorrà. Sant i joiós Nadal a tots! I Visca Andorra!

 

La Seu d'Urgell, 23 desembre 2008

"El qui és la Paraula es va fer home

i plantà entre nosaltres el seu tabernacle.

Tots nosaltres hem rebut de la seva abundància."

(Jo 1,14.16)

 

Nadal ja és aquí!

Déu amb la seva Paraula,

que és Jesucrist, el nostre germà,

realment home com nosaltres,

se'ns torna a apropar,

i planta entre nosaltres la seva tenda de comunió.

Quina alegria tan gran saber que viu enmig nostre

i que ve a compartir tot el que és nostre.

 

Nadal ens recorda

que Déu es fa petit i fràgil per nosaltres en Jesús,

ens omple del seu amor i es deixa estimar,

perquè es fa trobadís en els qui sofreixen i ens necessiten.

 

Ell és el qui porta a tots l'amor del Pare celestial.

No tinguem por, obrim-li el cor, acollim-lo amb esperança,

perquè el seu Regne d'amor i de pau

ens sigui atorgat.

Fem cas de la seva Paraula,

testimoniem que vivim en el seu amor,

per l'amor concret i solidari amb tothom.

 

Que la gràcia del Nadal de Jesucrist

faci renéixer la nostra confiança i la nostra alegria,

i renovi les nostres vides

fent-les més plenes d'amor i de servei.

Que Jesús ens il·lumini i ens salvi,

ens ompli de benedicció i de pau.

 

Sant i joiós Nadal a tots!

 

+Joan-Enric Vives, Bisbe d'Urgell


Moltes veus hem sentit aquests dies passats en què hem viscut el record que el 10 de desembre s'esqueia el 60è. Aniversari de la Declaració universal dels Drets Humans. I és bo que també els cristians valorem i ens felicitem per aquell text emblemàtic que exposa un recull dels drets de la persona humana, encara per a ampliar segons que diuen molts, amb drets socials i personals. Els creients fonamentem aquests drets en la creació de l'home i la dona "a imatge i semblança de Déu" (Gn 1,26), que en Crist, han rebut per pura gràcia una dignitat insuperable, divina. "Els drets de l'home són els drets de Déu", afirmava Joan Pau II. Resten, però, qüestions pendents, sobretot la fonamentació d'aquests drets i l'aclariment dels deures que se'n deriven, aspectes que no es van poder tractar amb tota la profunditat que hauria estat necessària perquè no fou possible en aquell 1948. El filòsof cristià Jacques Maritain, que va participar en la redacció, sempre se'n va doldre. Actualment, amb la distància de seixanta anys, ens convé valorar per damunt de tot el dret a la vida de tota persona, especialment la dels febles i fràgils, i la seva dignitat inalienable -en la qual es fonamenten tots els altres drets-, sense deixar postergats altres aspectes com són el dret a viure dignament (casa, aliments, medi ambient...) i el dret a la llibertat religiosa, que avui continua essent tan conculcat.

Com a concreció d'aquest treball per la dignitat de la persona i pel respecte als drets humans, Càritas ha engegat una campanya per als propers dos anys que ens interpel·la: "Una societat amb valors, és una societat amb futur". Ens ajuden a reflexionar i a actuar davant una societat on prima l'individualisme, perquè caldrà promoure la comunió; davant la insolidaritat amb què ens topem cada dia, ens cal major participació; davant l'uniformisme, hem de procurar que es valori la diversitat; i en una cultura que promou constantment l'egoisme, convé que s'afermi la gratuïtat. I ho subratllen dient que "aquests valors formen part de la nostra identitat, no només de Càritas, sinó de la identitat com a persones, com a éssers humans. Tenim un rostre capaç de generar vida, esperança i amor. Un rostre que quan el mostrem ens fa vincular a altres persones com nosaltres, i a acollir-les; que ens fa construir, cercar, millorar, créixer, desenvolupar; i no solament per a la nostra pròpia gratificació sinó per als qui formen part del nostre entorn més o menys proper. Aleshores és quan surten a la llum les nostres "bondats": la generositat, la preocupació per l'altre, la gratuïtat, l'acceptació dels altres tal com són i un llarg etcètera de valors que ens doten d'humanitat."

A prop del Nadal, ens convé no oblidar-nos dels drets dels pobres, dels qui estan sols, dels qui ens necessiten. I intentar donar resposta a les carències que té avui la nostra societat. També en l'aspecte dels valors fonamentals imprescindibles per a ser persona humana. Ens caldrà un plus de solidaritat enguany, i una reflexió que ens porti a l'esperança. Val la pena estimar, compartir, ajudar; i val la pena divulgar un estil de vida que imiti el de Jesús que predica en les seves Benaurances (Mt. 5,1ss). L'únic estil de vida que porta a la felicitat plena. En la col·lecta de Nadal de la nostra comunitat siguem generosos i compartim més i millor dons i valors viscuts!