Missatge de Sa Santedat Benet XVI per a la celebració de la Jornada Mundial de la Pau

Un patrimoni comú

 

5. Es pot dir que, entre els drets i llibertats fonamentals arrelats en la dignitat de la persona, la llibertat religiosa gaudeix d'un estatut especial. Quan es reconeix la llibertat religiosa, la dignitat de la persona humana es respecta en la seva arrel i es reforcen l'ethos i les institucions dels pobles. I viceversa, quan es nega la llibertat religiosa, quan s'intenta impedir la professió de la pròpia religió o fe i viure conforme a elles, s'ofèn la dignitat humana, alhora que s'amenaça la justícia i la pau, que es fonamenten en l'ordre social recte construït a la llum de la Summa Veritat i Summe Bé.

La llibertat religiosa significa també, en aquest sentit, una conquesta de progrés polític i jurídic. És un bé essencial: tota persona ha de poder exercir lliurement el dret a professar i a manifestar, individualment o comunitàriament, la seva religió o fe, tant en públic com en privat, per l'ensenyament, la pràctica, les publicacions, el culte o l'observança dels ritus. No hi hauria d'haver obstacles si volgués adherir-se eventualment a una altra religió, o no professar-ne cap. En aquest àmbit, l'ordenament internacional resulta emblemàtic i és una referència essencial per als Estats, ja que no consent cap derogació de la llibertat religiosa, excepte l'exigència legítima de l'ordre públic just. L'ordenament internacional, per tant, reconeix als drets de naturalesa religiosa el mateix estatus que el dret a la vida i a la llibertat personal, com a prova de la seva pertinença al nucli essencial dels drets de l'home, dels drets universals i naturals que la llei humana mai no pot negar.

La llibertat religiosa no és patrimoni exclusiu dels creients, sinó de tota la família dels pobles de la terra. És un element imprescindible d'un Estat de dret; no es pot negar sense malmetre al mateix temps els altres drets i llibertats fonamentals, perquè n'és la síntesi i el cimal. És un «indicador per a verificar el respecte de tots els altres drets humans». Al mateix temps que afavoreix l'exercici de les facultats humanes més específiques, crea les condicions necessàries per a la realització d'un desenvolupament integral, que concerneix de manera unitària la totalitat de la persona en totes les seves dimensions.