Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions Natives

El proper dia 12 de maig se celebra la Jornada Mundial de pregària per les vocacions natives. Mons. Joan-Enric Vives presidirà la missa retransmesa per TV-2 a les 10:30. 

Moltes vegades s’encapçala un discurs o un escrit amb les paraules “tinc un somni”, podem dir que és un recurs molt habitual. Normalment ens estem referint al fet que tenim un desig, una meta, un objectiu. En el cartell de la Jornada per les vocacions se’ns demana “Digues sí al somni de Déu” i ens podem preguntar: quin és el somni de Déu? A què he de dir que sí? No és difícil de donar la resposta inicial, hem de dir que sí a donar una resposta d’amor a la seva invitació. 
La nostra vida no és fruit de l’atzar, Déu ens ha creat per amor, Ell ha tingut la iniciativa gratuïta de crear-nos i invitar-nos a entrar en un gran projecte a nosaltres hem de respondre i la resposta hauria de ser correspondre a l’Amor amb amor.

Els occidentals tenim un problema i ens pensem que amb la simple adhesió intel·lectual ja en tenim prou, realment estem molt equivocats. La resposta i l’adhesió això mai poden ser des de la ment, des de la teoria, des de les paraules, des de les nostres cases. “La resposta d’amor és implicar-nos amb tot el nostre ésser i córrer el risc d’enfrontar-nos a un desafiament desconegut".

En realitat Déu ens està cridant a tots a viure una vida cristiana plena, cadascú segons el seu carisma, així ens ho mostra el cartell de la jornada, una jove que va recorrent el seu camí amb força, amb decisió. En ella estem representats tots els seguidors de Crist, tots tenim el nostre camí, tots hem de respondre amb amor a la crida de Déu, tots hem de fer realitat el seu somni, que també serà el nostre somni.

Hi ha un camí per cada persona, però sempre amb una mateixa resposta d’amor. Tots som cridats “a una cosa gran, a que la vida no quedi tancada a les xarxes de l’absurd i de l’anestèsia del cor per seguir a Jesús en el camí que ha pensat per nosaltres, per la nostra felicitat i per la dels qui ens envolten, això requereix el valor de córrer el risc de decidir”. I en la cerca del propi camí, molts hem estat cridats al matrimoni, altres a la vida sacerdotal, altres a la vida consagrada en l’acció diària, altres en consagració a la pregària … cadascú a la seua manera, però sempre traçant tants camins com respostes podem donar al somni de Déu.

Però no es poden realitzar els somnis si no posem als nostres cors els somnis i els camins dels tots els nostres germans, en especial dels somnis de la gent més necessitada, així com no podem deixar d’acollir els somnis missioners.

És especialment important que ens alegrem per les vocacions que estan sorgint a tants països dels que anomenem de missió, per això hem de preocupar-nos perquè la consciència missionera ens obri els ulls a totes les realitats que es viuen a la resta de països del món, cal recordar que no estem sols i el món no s’acaba als nostres pobles i ciutats? Els que som nascuts al bell mig d’una ciutat emmurallada correm el perill de no veure més enllà de les muralles que ens han vist créixer i això és extrapolable a tots els que vivim en el benestar.

Per això hem d’obrir les nostres finestres, que sempre ens permeten mirar molt més enllà, i mirar els camins que segueixen els cristians d’Àfrica i d’Amèrica, d’Àsia i d’Oceania perquè si ens tanquem en nosaltres mateixos sabem que la humitat acumulada amb les portes i finestres tancades acaba podrint el que hi ha a dins, en aquest cas els nostres cors i això ens impedirà seguir el camí d’amor que ens ha preparat el Senyor.

La Jornada Mundial d’Oració per les Vocacions i de les Vocacions Natives ens ha de guiar pel camí de l’obertura, obertura de les nostres finestres per veure els camins que segueixen els cristians de tot el món, d’estimar-los i d’oferir les nostres pregàries, amor i solidaritat envers tots ells. Però no ens hem de quedar obrint les finestres per mirar, també hem d’obrir les nostres portes i caminar, caminar molt més enllà en la solidaritat i el camí compartit amb tots els germans que responen amb amor.

El Sant Pare Francesc ha promogut per al proper mes d’octubre un “Mes Missioner Extraordinari” amb el que ens motiva perquè coneguem i ens comprometrem de manera més especial amb el món missioner. No és una crida només per les persones consagrades, és una crida especial a tots els que volem ser seguidors de Crist per renovar-nos i ser conseqüents amb el nostre Bateig pel que hem de fer realitat les darreres paraules de Jesús: “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat” (Mc 16,15). Eixes paraules les destina Jesús a tots els batejats, també a nosaltres i hem de donar la resposta correcta, que no és més que la de conèixer, estimar, pregar i col·laborar amb les necessitats de tot el món.

Ens hem de preparar bé per a l’esdeveniment de l’octubre perquè tots estem cridats per escoltar a Déu i dir sí al seu somni. Aprofitem tot el temps de la Pasqua per aprofundir en el nostre compromís.

Missatge Urbi et Orbi del Papa Francesc, amb motiu de la Pasqua

Queridos hermanos y hermanas, ¡feliz Pascua! 

Hoy la Iglesia renueva el anuncio de los primeros discípulos: «Jesús ha resucitado». Y de boca en boca, de corazón a corazón resuena la llamada a la alabanza: «¡Aleluya!... ¡Aleluya!». En esta mañana de Pascua, juventud perenne de la Iglesia y de toda la humanidad, quisiera dirigirme a cada uno de vosotros con las palabras iniciales de la reciente Exhortación apostólica dedicada especialmente a los jóvenes:

«Vive Cristo, esperanza nuestra, y Él es la más hermosa juventud de este mundo. Todo lo que Él toca se vuelve joven, se hace nuevo, se llena de vida. Entonces, las primeras palabras que quiero dirigir a cada uno de los jóvenes cristianos son: ¡Él vive y te quiere vivo! Él está en ti, Él está contigo y nunca se va. Por más que te alejes, allí está el Resucitado, llamándote y esperándote para volver a empezar. Cuando te sientas avejentado por la tristeza, los rencores, los miedos, las dudas o los fracasos, Él estará allí para devolverte la fuerza y la esperanza» (Christus vivit, 1-2).

Queridos hermanos y hermanas, este mensaje se dirige al mismo tiempo a cada persona y al mundo. La resurrección de Cristo es el comienzo de una nueva vida para todos los hombres y mujeres, porque la verdadera renovación comienza siempre desde el corazón, desde la conciencia. Pero la Pascua es también el comienzo de un mundo nuevo, liberado de la esclavitud del pecado y de la muerte: el mundo al fin se abrió al Reino de Dios, Reino de amor, de paz y de fraternidad.

Cristo vive y se queda con nosotros. Muestra la luz de su rostro de Resucitado y no abandona a los que se encuentran en el momento de la prueba, en el dolor y en el luto. Que Él, el Viviente, sea esperanza para el amado pueblo sirio, víctima de un conflicto que continúa y amenaza con hacernos caer en la resignación e incluso en la indiferencia. En cambio, es hora de renovar el compromiso a favor de una solución política que responda a las justas aspiraciones de libertad, de paz y de justicia, aborde la crisis humanitaria y favorezca el regreso seguro de las personas desplazadas, así como de los que se han refugiado en países vecinos, especialmente en el Líbano y en Jordania.

La Pascua nos lleva a dirigir la mirada a Oriente Medio, desgarrado por continuas divisiones y tensiones. Que los cristianos de la región no dejen de dar testimonio con paciente perseverancia del Señor resucitado y de la victoria de la vida sobre la muerte. Una mención especial reservo para la gente de Yemen, sobre todo para los niños, exhaustos por el hambre y la guerra. Que la luz de la Pascua ilumine a todos los gobernantes y a los pueblos de Oriente Medio, empezando por los israelíes y palestinos, y los aliente a aliviar tanto sufrimiento y a buscar un futuro de paz y estabilidad.

Que las armas dejen de ensangrentar a Libia, donde en las últimas semanas personas indefensas vuelven a morir y muchas familias se ven obligadas a abandonar sus hogares. Insto a las partes implicadas a que elijan el diálogo en lugar de la opresión, evitando que se abran de nuevo las heridas provocadas por una década de conflicto e inestabilidad política.

Que Cristo vivo dé su paz a todo el amado continente africano, lleno todavía de tensiones sociales, conflictos y, a veces, extremismos violentos que dejan inseguridad, destrucción y muerte, especialmente en Burkina Faso, Mali, Níger, Nigeria y Camerún. Pienso también en Sudán, que está atravesando un momento de incertidumbre política y en donde espero que todas las reclamaciones sean escuchadas y todos se esfuercen en hacer que el país consiga la libertad, el desarrollo y el bienestar al que aspira desde hace mucho tiempo.

Que el Señor resucitado sostenga los esfuerzos realizados por las autoridades civiles y religiosas de Sudán del Sur, apoyados por los frutos del retiro espiritual realizado hace unos días aquí, en el Vaticano. Que se abra una nueva página en la historia del país, en la que todos los actores políticos, sociales y religiosos se comprometan activamente por el bien común y la reconciliación de la nación.

Que los habitantes de las regiones orientales de Ucrania, que siguen sufriendo el conflicto todavía en curso, encuentren consuelo en esta Pascua. Que el Señor aliente las iniciativas humanitarias y las que buscan conseguir una paz duradera.

Que la alegría de la Resurrección llene los corazones de todos los que en el continente americano sufren las consecuencias de situaciones políticas y económicas difíciles. Pienso en particular en el pueblo venezolano: en tantas personas carentes de las condiciones mínimas para llevar una vida digna y segura, debido a una crisis que continúa y se agrava. Que el Señor conceda a quienes tienen responsabilidades políticas trabajar para poner fin a las injusticias sociales, a los abusos y a la violencia, y para tomar medidas concretas que permitan sanar las divisiones y dar a la población la ayuda que necesita.

Que el Señor resucitado ilumine los esfuerzos que se están realizando en Nicaragua para encontrar lo antes posible una solución pacífica y negociada en beneficio de todos los nicaragüenses.

Que, ante los numerosos sufrimientos de nuestro tiempo, el Señor de la vida no nos encuentre fríos e indiferentes. Que haga de nosotros constructores de puentes, no de muros. Que Él, que nos da su paz, haga cesar el fragor de las armas, tanto en las zonas de guerra como en nuestras ciudades, e impulse a los líderes de las naciones a que trabajen para poner fin a la carrera de armamentos y a la propagación preocupante de las armas, especialmente en los países más avanzados económicamente. Que el Resucitado, que ha abierto de par en par las puertas del sepulcro, abra nuestros corazones a las necesidades de los menesterosos, los indefensos, los pobres, los desempleados, los marginados, los que llaman a nuestra puerta en busca de pan, de un refugio o del reconocimiento de su dignidad.

Queridos hermanos y hermanas, ¡Cristo vive! Él es la esperanza y la juventud para cada uno de nosotros y para el mundo entero. Dejémonos renovar por Él. ¡Feliz Pascua!

Us animem a marcar la creueta a favor de l’Església Catòlica

Un any més s’ha iniciat la campanya de la Renda, on tots els ciutadans tenim l’obligació de retre comptes davant l’administració per pagar els impostos que ens corresponguin d’acord amb els nostres ingressos i situació personal, per tal que tota la societat es pugui beneficiar dels diferents serveis públics i es pugui aconseguir una millor redistribució de la riquesa mitjançant els diferents mecanismes de que disposa l’administració i així crear una societat més justa i solidària.

I com cada any, la declaració de la Renda permet a tots els contribuents decidir lliurement si volem que una part dels nostres impostos (0,7%) es dediquin a contribuir al finançament de l’Església Catòlica mitjançant el mecanisme conegut com Assignació Tributària, i de la mateixa manera permet que un altre 0,7% es dediqui al finançament d’altres fins socials.

Marcar alguna de les 2 caselles, o les dues, no suposa pels contribuents ni pagar més impostos ni rebre menys en el cas que la declaració surti negativa.

Pel que fa a la creueta a favor de l’Església Catòlica, sistema que ha complert ja 11 anys i que és absolutament respectuós amb la llibertat de les persones, cal saber que suposa una part molt important dels ingressos de les diòcesis, en concret a la nostra d’Urgell, suposa un 39% del total dels ingressos de tota la diòcesi.

Aquesta Assignació Tributària ajuda a la nostra diòcesi a desenvolupar la seva tasca centrada en una visió integral de la persona, la seva dignitat i les seves necessitats espirituals i materials. Permet que els nostres temples, locals i sales de catequesi estiguin ben atesos, amb serveis dignes de calefacció, llum, neteja..., que els nostres sacerdots tinguin un salari que els permeti dedicar-se a l’administració dels sagraments, a fer tasques pastorals i a acompanyar a la seva feligresia amb un temps de qualitat, permet també que les diferents Càritas puguin atendre les necessitats dels col·lectius més vulnerables i d’aquelles persones que estan travessant moments de dificultat; també ajuda a que el nostre patrimoni cultural pugui estar disponible pel gaudi de tota la societat, creient i no creient; i que els nostres missioners puguin ser testimonis de fe a països llunyans organitzant escoles i hospitals en llocs on ningú més arriba.

En definitiva permet fer moltes coses que l’Església mostra amb total transparència en la seva memòria anual d’activitats (https://www.portantos.es/memoria-de-actividades/).

Us animem a marcar la creueta a favor de l’Església Catòlica a la vostra declaració i aprofitem per agrair profundament al 33% dels contribuents que han confiat a l’Església el 0,7% dels seus impostos per tal que pugui desenvolupar la seva feina.

Càtedra de Pensament Cristià 2019: Veritat, postveritat i fake news

La transmissió veraç de la informació és un dels pilars de les societats democràtiques. També ho és la llibertat de pensament, de creences i d’expressió. Només si el ciutadà és informat amb veracitat pot forjar-se un criteri propi i exercir el seu dret a decidir.

En aquest seminari volem aprofundir en el concepte de veritat i en el deure de veracitat com a exigència ètica dels professionals de comunicació. Entenem que l’actitud crítica és bàsica en el ciutadà per tal de discernir les falses notícies de les que són vertaderes, per això cal potenciar-la mitjançant l’educació.

L’ètica de la comunicació social ha experimentat un gran sotrac amb l’adveniment de les xarxes socials. Per la xarxa circulen tota mena d’informacions, molt sovint no contrastades i esbiaixades. El principi de respecte a la veritat és indispensable per assentar els fonaments d’una societat lliure. Això exigeix tant a l’emissor com al receptor un respecte actiu envers la veritat i un refús de la postveritat.

Cliqueu aquí per omplir la inscripció o si preferiu, descarregueu la butlleta en PDF.



Programa: 4 de maig de 2019

10,30 h. Inauguració del 16è Seminari a càrrec de Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra.
11,00 h. Ètica de la comunicació i compromís de l’audiència, a càrrec del Dr. Carles Ruiz, Professor d’Ètica de la Universitat Ramon Llull.
12,00 h. Debat obert entre els assistents.
12,30 h. ¿De què parlem quan parlem de postveritat?, a càrrec del Dr. Joan García del Muro, Filòsof, Assagista i autor de “Good bye, veritat”.
13,30 h. Debat obert entre els assistents.
14,00 h. Dinar.
16,30 h. El compromís amb la veritat. Discerniment cristià, a càrrec del Dr. Francesc Torralba, Director de la Càtedra de Pensament Cristià i Professor de la Universitat Ramon Llull.
17,30 h. Debat obert entre els assistents.
18,00 h Cloenda

Lloc: CENTRE CULTURAL I DE CONGRESSOS LAUREDIÀ
Plaça de la Germandat, 4 AD600 SANT JULIÀ DE LÒRIA - Principat d’Andorra -
Tel. 00 376 74 40 44
Fax. 00 376 74 40 14

INFORMACIÓ i INSCRIPCIONS
Bisbat d’Urgell - Secretaria general
Pati Palau, 1-5 - 25700 La Seu d’Urgell
Tel. 973 35 00 54
Fax: 973 35 22 30

Tríptic PDF

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Aportació econòmica:
* Matrícula: 20€
* Matrícula i dinar: 30€

Festivitat de Sant Antoni

La festa de Sant Antoni Abat es va celebrar arreu de la Diòcesi d’Urgell amb intensitat el dia 17 de gener.
A moltes parròquies van celebrar-se Misses amb la presència de fidels i devots de St. Antoni Abat. També van tenir lloc benediccions d’animals de companyia i bestiar, escudelles, etc.
A la Catedral de Santa Maria, la Missa Solemne es va celebrar amb l’assistència de les Autoritats de la ciutat de La Seu d’Urgell, encapçalades per l’Alcalde i el President del Consell Comarcal, els banderers de la confraria de Sant Antoni i la junta directiva de l’entitat i nombroses famílies i fidels
El Vicari General i Rector de la Parròquia, Mn. Ignasi Navarri, va presidir la celebració eucarística, acompanyat de Mn. Xavier Parés, Degà del Capítol, i en acabar va tenir lloc la tradicional benedicció dels panets de St. Antoni, que es van repartir entre els assistents.
Després es va dur a terme al davant de la Catedral la benedicció dels animals.
Tot seguit va tenir lloc la lluïda passejada pels carrers del centre històric de la Seu fins arribar al passeig Joan Brudieu. Allà es varen fer els tradicionals ‘Tres Tombs’, encapçalats pels tres 'banderers': Ramon Dolcet Duran, el nou banderer que duia el pendó de la Confraria de Sant Antoni Abat, acompanyat a banda i banda pel banderer proposat i el banderer sortint, Jordi Armengol Obiols i Joan Alrich Castell, respectivament.
Al Passeig Joan Brudieu, Mn. Ignasi Navarri, va beneir la calderada d’escudella que es va repartir entre més de 7.000 persones.

View the embedded image gallery online at:
https://bisbaturgell.org/index.php/ca/destacats#sigProIdced4039359


La festivitat de Sant Antoni Abad és una tradició que enllaça dos grans elements propis de la ciutat i de molts pobles de muntanya a la diòcesi d’Urgell: els orígens ramaders i la vocació solidària, compartint un bon àpat calent la setmana més freda de l’any.
La celebració també es va fer a d’altres indrets: Puigcerdà, Guissona, Balaguer, Ponts i el Principat d’Andorra, on les parròquies de La Massana, Escaldes-Engordany, Ordino, i Andorra la Vella van viure amb molta intensitat aquesta festa popular, repartint les confraries milers de racions d’escudella. A Andorra la Vella es va conmemorar que fa 50 anys que se celebra la festa de Sant Antoni amb aquest àpat popular compartit. A La Massana, després de celebrar-se l'aplec i la missa tradicional a l'ermita de Sant Antoni de la Grella presidida per Mn. Salinas, es va repartir l'escudella, enguany amb el nou Cap d’Escudellaires, Josep Maria Troguet, de la recent creada Confraria Sant Antoni.

View the embedded image gallery online at:
https://bisbaturgell.org/index.php/ca/destacats#sigProId5222f2762d