“Aixeca’t i posa’t en camí!»
El temps del Seminari o de la formació inicial, és temps de gràcia i de preparació, que es pot entendre com un particular “temps de Natzaret” per als futurs sacerdots. Un Natzaret -el lloc dels llargs anys de vida amagada del Senyor, prop de St. Josep i de Sta. Maria-, en el qual, vivint en comunitat, preguen, estudien, esdevenen servidors de tots, maduren en la fe i en la caritat pastoral perquè un dia no llunyà, el Senyor -a través del ministeri del bisbe- els configuri a Crist Bon Pastor i els enviï a servir els germans. Per a tot això, cal aixecar-se i posar-se en camí, com destaca el lema del Dia del Seminari d’enguany. Qui ha escoltat la crida de Crist i el clam dels germans, dels pobres, ja no pot restar inactiu o mandrós. Ha d’aixecar-se, sortir d’ell mateix i començar un camí de seguiment de Crist que el portarà lluny, per camins desconeguts, però que faran la seva felicitat i la dels germans que se’n beneficiaran.
El Sínode de comunió, participació i missió, anima també els seminaristes a lliurar-se plenament a la voluntat de Déu i a fomentar l’esperit apostòlic generós, per ser evangelitzadors entregats al Regne de Déu. Tota la comunitat cristiana hem de voler suscitar respostes d’entrega al Senyor. Podríem tenir la temptació de quedar-nos inactius i cofois amb la nostra fe, sense compartir-la ni anunciar-la, oportunament i inoportunament. Hem de ser una Església sinodal i tota ella preocupada per les vocacions al ministeri, enardida per anunciar l’Evangeli, que viu la comunió fraterna i és apostòlicament valenta, oberta a complir en tot la voluntat del Pare, i així rebre dons de vocacions de consagració i de servei.
Els 4 joves seminaristes Carlos, Mateo, Edinson i Gilbert, que aquest dissabte dia 18 rebran l’Admissió als ordes, que és la benedicció eclesial de la seva vocació, actualment es preparen per a ser preveres de la nostra Diòcesi d’Urgell i són un gran tresor per a tots. Vénen rere la generació de sants sacerdots que han exercit el ministeri apostòlic entre nosaltres amb tota fidelitat i entrega. I hem de recordar els nostres beats màrtirs, Mn. Josep Tàpies i els seus 6 companys, que són la glòria i l’exemple del nostre presbiteri. A ells encomanem el nostre Seminari i els futurs ministres de la nostra Església, perquè els ajudin a ser apòstols valents, plens de la caritat del Crist. Val la pena ser sacerdot de Jesucrist, i la societat els continua necessitant en tants camps que superen la dimensió purament espiritual i religiosa. Preguem pels seminaristes, pels seus formadors i professors, pel seu procés de maduració, i ajudem el Seminari amb les nostres aportacions i el nostre interès actiu.