“Senyor, us estimo!” El testament del Papa Benet

Hem seguit amb intensitat la mort i l’enterrament del Papa Benet XVI a principis d’any. Ell va fer de la recerca de la Veritat el seu gran objectiu vital, i trià com a lema episcopal “Cooperadors de la Veritat”. Ell és qui a través del diàleg, la recerca i el magisteri intel·lectuals, ens ha deixat un “Testament espiritual” molt clarificador sobre el que ha viscut i ens vol llegar dels seus llargs i fecunds 95 anys. Sempre havia desitjat “seguir la veritat i posar-se al seu servei". En els dies de la seva mort i enterrament al Vaticà, on vaig assistir en representació d’Andorra, es van destacar molts aspectes del seu itinerari vital i intel·lectual, del seu treball a Doctrina de la Fe, del seu pontificat i del silenci de seu retir espiritual, després de la seva valenta renúncia a exercir el ministeri petrí, quan les forces s’esgotaren. Amb tot, és en les seves darreres paraules “Senyor, us estimo!”, dites a l’Amic que arriba, i en el seu “Testament espiritual”, on crec que hi trobem la profunditat del que ens ha volgut compartir de la seva recerca i de la seva trobada amb Jesucrist com a creient, com a teòleg i com a pastor universal.

Ens parla de donar gràcies a Déu, sense retòrica ni embafament: agraeix el do de la vida i de l’acompanyament, “perquè m’ha guiat en diferents moments de confusió; sempre m’ha aixecat cada vegada que començava a relliscar i sempre m’ha tornat a donar la llum del seu rostre”. Gràcies pels pares i germans; pels molts amics, homes i dones, que Ell sempre va posar al seu costat; pels col·laboradors en totes les etapes del seu camí; i pels professors i alumnes que Déu li ha donat. Delicada manera de parlar de les persones que trobem en el camí. I dona gràcies també per la seva bonica pàtria als prealps de Baviera, “on sempre he vist brillar l’esplendor del mateix Creador”. Igualment per “tota la bellesa que he pogut experimentar en totes les etapes del meu viatge, especialment a Roma i a Itàlia”. Sense excloure la demanda de perdó “als qui ha fet mal d’alguna manera”.

A tots els cristians recomana mantenir-se ferms en la fe! I, com a bon mestre, no es pot estar d’una última lliçó de vida: La ciència no ofereix resultats irrefutables en contrast amb la fe. Les aparents certeses contra la fe, de fet no són ciència, sinó interpretacions filosòfiques, només aparentment emparades en la ciència. Per això dialogà amb els pensadors (p.ex. J. Habermas) i impulsà els “atris dels gentils”, per aprendre el límit de les afirmacions de fe, i la seva especificitat. I afirma que ha vençut la raonabilitat de la fe en Crist, que és realment el camí, la veritat i la vida.

Acaba el seu “Testament” demanant pregàries, perquè Déu, “malgrat tots els meus pecats i mancances, m’aculli a l’estada eterna”. Li hem d’estar ben agraïts: Benet XVI ens va visitar el 2010 quan vingué a Barcelona per consagrar la Sda. Família, i va beatificar els nostres preveres diocesans màrtirs, Mn. Josep Tàpies i companys, així com em va atorgar el títol d’arquebisbe “ad personam” i va ser decisiu per a la signatura de l’Acord (Concordat) entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu. La seva memòria perdurarà per la bona doctrina del seu Magisteri i l’exemplaritat de la seva vida com a Papa. Encomanem-lo perquè Déu l’aculli en el seu Regne i li doni el goig celestial.