Junts, mai sols, traçar camins de pau

El Papa Francesc ens ha ofert el seu Missatge de Pau per al nou any 2023, que ens vol desvetllar a l’acció per la pau, amb esperança, després de la tragèdia del Covid-19. Ens vol oberts a l’esperança, confiats en Déu que es fa present, ens acompanya amb tendresa, ens sosté en la fatiga i, sobretot, orienta el nostre camí. Hem ser com sentinelles que vetllen l’albada per als germans, especialment en les hores més fosques.

La pandèmia viscuda ha ferit el teixit social i econòmic, traient a la llum contradiccions i desigualtats. S’estén un sentiment de derrota i amargor, es debiliten els esforços dedicats a la pau, i es provoquen nous conflictes socials, frustracions i violències de tot tipus. Afloren les fragilitats. La lliçó més gran que ens deixa la Covid-19 és la consciència que tots ens necessitem; que el nostre tresor més gran, encara que també el més fràgil, és la fraternitat humana, fundada en la nostra filiació divina comuna. Ningú no es pot salvar tot sol. És urgent cercar i promoure junts els valors universals, fonament de la fraternitat humana. I ens anima a retornar a la humilitat; a la reducció del consumisme; a una renovada solidaritat que fa sortir de l’egoisme, per obrir-nos al patiment dels altres i a les seves necessitats. Posem la paraula “junts” al centre de tot! La fraternitat i la solidaritat són les que poden construir la pau, garantir la justícia i superar els esdeveniments més dolorosos. La pau que neix de l’amor fratern i desinteressat pot ajudar a superar les crisis personals, socials i mundials.

També ens cal considerar com la guerra a Ucraïna es cobra víctimes innocents i propaga la inseguretat, no només entre els directament afectats, sinó de manera generalitzada i indiscriminada cap a tot el món; també afecta els qui, encara que molt lluny, en pateixen els efectes col·laterals. Aquesta guerra, juntament amb els altres conflictes arreu del planeta, representa una derrota per a la humanitat. No hem trobat solucions adequades a la guerra. Certament, el virus de la guerra és més difícil de vèncer que els virus  que afecten l’organisme humà, perquè no procedeix de l’exterior, sinó de l’interior del cor, corromput pel pecat (cf. Mc 7,17ss).

Què podem fer-hi? Deixem-nos canviar el cor per l’emergència viscuda, és a dir, permetem que Déu transformi els nostres criteris d’interpretació del món i de la realitat a través d’aquest moment històric. Ja no podem pensar només a preservar l’espai dels “nostres” interessos personals o nacionals, sinó que hem de concebre’ns a la llum del bé comú, amb un sentit comunitari, és a dir, com un “nosaltres” obert a la fraternitat universal.

Les diverses crisis morals, socials, polítiques i econòmiques que patim estan totes interconnectades. Per això estem cridats a fer front als reptes del nostre món amb responsabilitat i compassió. I el Papa assenyala alguns d’aquests reptes: Sanitat pública per a tothom; accions de pau per a posar fi als conflictes i les guerres que generen víctimes i pobresa; tenir cura de manera conjunta de la casa comuna i fer front al canvi climàtic; lluitar contra el virus de la desigualtat i garantir alimentació i treball digne per a tothom, donant suport als qui ni tan sols tenen un salari mínim; acollida i integració del emigrants i dels descartats. Ens hem d’inspirar en l’amor infinit i misericordiós de Déu.