Sant Joan XXIII: el triomf de la bondat

Aquest 3 de juny ha fet 60 anys que moria santament al Vaticà el papa sant Joan XXIII. És el dia de la seva entrada al cel. Donem gràcies a Déu per la seva santa vida i la seva obra esplèndida en tants camps de la vida de l’Església i de la humanitat. I a més d’admirar-lo, imitem-ne les virtuts.

Sant Joan XXIII fou un profeta que alenà l'esperança d'un món nou on regnés la justícia i la pau. És el Papa de les grans encícliques Mater et Magistra i Pacem in terris, aquesta escrita per a tots els homes i dones de bona voluntat, i pocs mesos abans de morir. Fou estimat per cristians i no cristians: fou "el Papa bo". En ser elegit, va tenir un somni: convocar el Concili Vaticà II, que va ser una nova Pentecosta per a acostar l'Església al món modern. Ell reclamava l'"aggiornamento" (la posada al dia) per a l'Església, demanant que fos "una font enmig de la plaça del poble" i no pas un museu, ple d'obres d'art. Desfeia els arguments dels profetes de  desesperança, amb la confiança i la bondat.

Angelo Giuseppe Roncalli, fill d’una senzilla família camperola, d’un poblet petit, amb una sòlida formació intel·lectual, sempre va conservar la senzillesa i la saviesa del camp, sobretot la saviesa del cor. Fem memòria d'una anècdota del Papa Roncalli que ens posa en camí de renovació: "Jo vaig saltar de la barca i camino entre les onades. Arribarà la nit, la tempesta i la por, però no hem de retrocedir. L'Església està cridada a sortir a l'encontre del món".

Va escriure un Decàleg de la serenitat molt profitós, que ens continua ajudant:

1. Només avui tractaré de viure exclusivament aquest dia, sense voler resoldre el problema de la meva vida, tot de cop.

2. Només avui posaré tota l’atenció en el meu aspecte cortès pel que fa al meu capteniment; no criticaré ningú, i no voldré millorar o disciplinar ningú, sinó solament a mi mateix.

3. Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols en l’altre món sinó també en aquest.

4. Només avui m’adaptaré a les circumstàncies, i no voldré que les circumstàncies s’adaptin a tots els meus desigs.

5. Només avui dedicaré deu minuts del meu temps a una bona lectura; recordant que, així com l’aliment és necessari per a la vida del cos, així també la bona lectura és necessària per a la vida de l’ànima.

6. Només avui faré una bona obra, i no ho diré a ningú.

7. Només avui faré una cosa que no m’agradi de fer; i si em sentia ofès en els meus sentiments, miraré que ningú no se n’adoni.

8. Només avui em faré un programa detallat; potser no el compliré tot; tanmateix el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa i la indecisió.

9. Només avui creuré fermament -encara que les circumstàncies demostrin el contrari- que la Providència de Déu s’ocupa de mi com si al món no hi hagués ningú més.

10. Només avui no tindré por. Sobretot no tindré por de fruir de tot allò que és bonic i de creure en la bondat.

Es tracta de dir i de viure això cada dia.

Veniu Esperit Sant Defensor!

Santa festa de la Pentecosta!

Avui arriba a plenitud la Pasqua de Resurrecció

i esdevé granada de fruits.

La celebrem en temps de Sínode:

temps de comunió, participació i missió.

Demanem que l’Esperit Sant condueixi l’Església

per camins de fraternitat i de coresponsabilitat,

i enforteixi la unitat i la comunió

entre tots els membres del Poble sant de Déu,

que som germans pel baptisme que compartim.
 
 
Rebem i acollim amb cor dòcil el do de l’Esperit Sant

que farà noves totes les coses:

la nostra pobra vida, les famílies, les comunitats,

la nostra Església i tot el nostre món.

Que desvetlli les vocacions al servei, que tant necessitem

i ens faci imatges vives de Crist.
 

Com al Cenacle sobre els Apòstols,

Jesús alena suaument sobre nosaltres, els seus amics i deixebles,

i posa dins nostre un cor nou i un esperit nou,

capaç d’estimar com Ell ha estimat,

capaç de viure la creu amb esperança,

capaç de cantar la seva lloança amb alegria renovada.

I ens regala la seva Pau. La que el món no pot donar.
 

Avui és Pentecosta, el dia en què ha actuat el Senyor!

Avui Crist uneix el que era dividit en moltes llengües

i ensenya a parlar l’única llengua divina, la de l’amor,

que és realment universal i que ens uneix en un sol cor.

Avui l’Esperit fa que tot sigui nou!

Ens uneix en Església santa i catòlica,

per enviar-nos a anunciar Crist i a donar testimoni del seu Regne.
 

Veniu Esperit d’amor i de pau,

Mestre de pregària i artesà dels carismes.

Vesseu en nosaltres els set dons sagrats:

saviesa i enteniment, consell i fortalesa,

ciència, pietat i temor de Déu.

Us desitjo a tots una Santa Pentecosta!

Visquem en l’alegria i l’esperança

En la solemnitat de l’Ascensió del Senyor escoltem què se’ls diu als Apòstols: “Quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra” (Ac 1,8). Tots nosaltres hem renascut per l’aigua i l’Esperit Sant, i hem rebut aquesta missió del mateix Jesús: ser testimonis seus, testimonis de l’alegria de l’amor de Crist. Estimar com Crist ens ha estimat, donar testimoni de l’amor del Senyor amb paraules i amb obres; un amor que ens regala l’alegria. Amor i alegria han d’anar junts.

Mirem de ser testimonis d’alegria i d’esperança, que són potser encara més necessàries que el pa, la feina i l’habitatge... En moments de crisis de sentit, quan molts estan atribolats per les necessitats materials i encara més, viuen amb por el present i miren amb angoixa el futur... hem de ser-los testimonis de Jesús, font d’esperança i d’alegria. Com aconsella St. Pau: “Viviu sempre contents... Que tothom us conegui com a gent de bon tracte” (Fil 4,4). Per què dubtem o ens desanimem o de què tenim por...?

Els fruits de la Pasqua han de trobar continuïtat en nosaltres. La Pasqua, festa central de la nostra fe, ha de perpetuar-se en la vivència litúrgica. Just abans de la Pentecosta, quan l’Església està acabant el temps pasqual, demana: “Concediu-nos de conservar sempre, en la nostra manera de viure, l’alegria de la Pasqua que acabem de celebrar”. Estem cridats a viure en l’alegria i una alegria que duri, conreada i defensada enmig dels alts i baixos normals en tota vida de deixebles missioners de l’Evangeli de Jesús. Ens convé dir-nos-ho de nou, ara que s’acosta el final de curs pastoral, quan ens podria vèncer el cansament per les activitats realitzades i el bloqueig per l’acumulació del final de curs. El salmista ens hi ajuda: “Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor, i tornaran cantant d’alegria duent al coll les seves garbes” (Salm 126,5). Plors i alegria van barrejats a la vida... sembrar en la incertesa enmig de la societat secularitzada en què vivim, no veure els fruits del treball realitzat, i sentir que el món s’ha tornat inhòspit per als creients... però alhora, cal aprendre a retornar agraint que Déu continuï actuant, i que podem lloar-lo un cop més per les seves meravelles. Quanta confiança que ens han de donar les paraules de l’Evangeli de l’Ascensió: “Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,19-20).

Ens podria anar bé disposar d’un temps per fer balanç del curs, sempre en positiu, sense acritud, aprenent a “veure” l’acció de Déu en les nostres vides, en les persones que tractem, en els petits o grans progressos de les persones, parròquies i comunitats... L’Esperit Sant és l’ànima de l’Església. Fem confiança en el do de l’Esperit que portem en nosaltres pel baptisme i la confirmació, i deixem-nos conduir per aquest Esperit de Vida i d’Amor. Visquem en la confiança, cerquem les coses positives. L’Esperit ens anirà obrint camins de llum, de fe, d’esperança i d’amor... Camins d’abandó a les mans de Déu, que tot ho pot: “Allò que és impossible als homes, és possible a Déu!” (Lc 18,27).

Pregària a la Mare de Déu de Canòlich

S’escauen enguany els 800 anys de la troballa, per part d’un humil pastor de Bixessarri alertat per un ocell de colors, de la imatge tan estimada de la Mare de Déu de Canòlich, a Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra) i ho celebrarem amb molt de goig en l’Aplec del dissabte 27 de maig, llargament esperat. Tot el mes de maig, Mes de Maria, estem renovant a l’Església el nostre amor a la Verge Maria, que ens apropa al seu Fill ressuscitat i protegeix les nostres viles i pobles. Preguem-li amb devota confiança:

Verge de Canòlich, Mare de gràcia, us presentem la realitat de tants germans del món que viuen enmig d’alegries i penes la seva vida familiar. Vós els coneixeu millor que nosaltres. Vós sabeu molt bé les seves necessitats de pau, amor, joia, companyia i esperança. Nosaltres només endevinem rere els seus rostres una història única, singular i irrepetible, moltes vegades construïda a força d’alegries petites i també de fracassos. Per això, Senyora de misericòrdia, deixeu que us els presentem i que demanem per a cadascun d’ells una espurna de l’amor sense mesura i de la tendresa tan gran del vostre Fill, Jesucrist.

Verge de Canòlich, Mare del Crist, que traspassada de dolor, coneixeu què vol dir patir per un fill. Vós, que coneixeu les llàgrimes de l’infortuni, acolliu els sofriments de tantes persones, de les que coneixem i de les que resten en l’oblit. Tants pares i mares, avis i àvies, infants, adolescents i joves, gent sense llar ni treball, emigrants, refugiats, malalts, presos i gent abandonada i sola. Feu-los a tots forts enmig dels sofriments que puguin passar, i no els abandoneu en la prova. Feu-nos pacients i capaços de valorar el sacrifici per amor, millors còmplices de tendresa per tots aquells que no tenen res més que la seva immensa soledat.

Verge de Canòlich, Mare de l’Església, us demanem que cuideu amb afecte els qui treballen per les comunitats cristianes arreu del món i per tots els àmbits pastorals de les nostres Diòcesis. El Papa, els bisbes i sacerdots, els diaques, els consagrats, catequistes, voluntaris de tantes causes generoses, missioners, tots els cristians que mirem de testimoniar amb coherència la fe rebuda: guardeu-nos en la unitat i la comunió. Vós coneixeu la necessitat de vocacions, els nostres problemes i dificultats, i sobretot els anhels de ser servents fidels i bons. Que treballem sinodalment per la comunió entre tots, perquè siguem u com el vostre Fill demanava i missioners de l’Evangeli, amb compromís de vida. Que sapiguem comunicar el do de la fe que hem rebut perquè molts tornin a creure, estimin la veritat, i estimin amb un amor semblant al de Jesucrist.

Verge de Canòlich, Mare dels pobres i dels qui compten poc als ulls del món, el vostre Fill, portat per l’Esperit Sant, va proclamar a Natzaret que el distintiu de la seva missió és alliberar els oprimits i portar la bona nova als pobres. Ajudeu-los sempre en les seves necessitats i intercediu pels homes i dones del nostre temps, perquè, construïm entre tots una societat més justa i unida per la reconciliació i la pau. Ajudeu-nos a ser més solidaris i aconseguir la veritable llibertat, essent imatges felices del nostre Creador.