Una visita que enforteix la comunió eclesial

En els mesos de desembre i gener, formant quatre grups, tots els Bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola realitzen la Visita “ad limina Apostolorum”, al llindar dels sepulcres de St. Pere i St. Pau. Visitem el Papa Francesc i els organismes de la Cúria Romana, i anem en pelegrinatge a les Basíliques construïdes sobre els sepulcres de Pere i Pau. Els Bisbes de Catalunya, ho farem de forma conjunta del 10 al 15 de gener propers. A més de l'audiència amb el Sant Pare, celebrarem l'Eucaristia a les quatre Basíliques Romanes majors i mantindrem també reunions amb aquests Dicasteris de la Cúria romana: la Congregació per als Bisbes, Doctrina de la Fe, Clergat, Instituts de Vida Consagrada, Educació Catòlica, Culte Diví, Laics, Nova Evangelització, Família i Vida, Promoció per al Desenvolupament Humà Els bisbes mantindran també reunions en els següents dicasteris de la cúria romana: per als Bisbes, Doctrina de la Fe, Clergat, Instituts de Vida Consagrada, Educació Catòlica, Culte Diví, Laics, Nova Evangelització, Família i Vida, Promoció per al Desenvolupament Humà Integral, Comunicació i també amb la Secretaria d'Estat.

El Codi de Dret Canònic mana que “cada cinc anys el Bisbe diocesà ha de presentar al Romà Pontífex una relació sobre la situació de la seva Diòcesi, segons el model determinat per la Seu Apostòlica i en el temps per ella establert” (c. 399,1), i en els mesos posteriors a la presentació d’aquest informe quinquennal, “que el Bisbe diocesà vagi a Roma per venerar els sepulcres dels Sants Apòstols Pere i Pau, i es presenti al Romà Pontífex. El Bisbe ha de complir personalment aquesta obligació a no ser que es trobi legítimament impedit” (c. 400,1-2). Aquests dos deures vénen d’una antiquíssima i venerable tradició teològica, canònica i espiritual que es podria remuntar al segle Vè. després de la caiguda de l'Imperi Romà. El Papa, successor de Pere, “confirma” la fe del seus germans (cf. Lc 22,31-32) i s’estableix així una unitat que ve del Senyor, que els ha cridats i els ha enviats com a Apòstols seus, formant el Col·legi Apostòlic que té el Papa com a cap i centre d’unitat. La visita no només afecta el Bisbe diocesà o els seus col·laboradors més immediats, sinó que cada Bisbe va a l’encontre del Sant Pare, amb la seva Església diocesana, per refermar els vincles de la comunió eclesial, de l’amor mutu i de la unitat per a la missió evangelitzadora. Tot per millor servir la fe catòlica de l’Església i la caritat de tot el Cos de Crist, ja que “el Col·legi Apostòlic, en tant que composat de molts, expressa la varietat i universalitat del Poble de Déu; i en tant que agrupat sota un sol Cap, la unitat del ramat de Crist” (LG 22).  És així com es comprèn que entre les coses importants que són reclamades a tot Bisbe diocesà hi hagi l’obligació de tenir un especial contacte amb el Sant Pare, de manera que aquest, com a successor de St. Pere, pugui dedicar atenció a aquella particular porció del Poble de Déu que és la Diòcesi, l’esposa que el bisbe té encomanada.

En els propers dies us demano que intensifiqueu la vostra pregària per la persona del Sant Pare Francesc i pel seu ministeri d’unitat en la comunió, i també que encomaneu tots els Bisbes de Catalunya i de la resta d’Espanya, perquè aquesta Visita sigui un esdeveniment de gràcia per a la nostra Diòcesi d’Urgell i per a les altres Esglésies diocesanes germanes, i així, renovats per l’Esperit Sant, puguem dur a terme la missió encomanada pel Senyor de ser els seus testimonis, amb coratge, esperança i alegria. Us porto amb mi “fins als llindars dels sepulcres dels Apòstols”!

Feliç Any de gràcia 2022

Feliç Any Nou a tots! Comencem una nova pàgina de la nostra història personal i de la història de la humanitat. Sabem que Déu fa camí amb nosaltres, perquè Ell és el Senyor de la història. Sempre estem en les seves mans de Pare. Donem-li gràcies a Déu per la vida que ens ha concedit, per les persones bones que han marcat la nostra vida fins ara, i demanem-li la seva saviesa i la seva gràcia per poder viure responsablement cada instant del nou any amb fe, amb esperança i amb caritat. Cada dia el Senyor se’ns farà trobadís, cada dia vindrà al nostre encontre i cada dia encaminarà els nostres passos per camins de pau. Que Ell sigui lloat, i que vingui quan arribi el moment de la partença, per menar-nos a la vida per sempre, i estar on Ell està. Mentre som en aquest món, aprofitem el temps de gràcia que se’ns concedeix per a fer el bé i per a esperar la vinguda del Senyor amb tota confiança.

Feliç Any Nou a tots! En iniciar el nou Any, celebrem la Jornada Mundial per la Pau, i deixem ressonar dintre nostre les paraules dels àngels als pastors, “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra Pau als homes que estima el Senyor!” (Lc 2,14). Aquest any ha de servir per a donar a Déu la glòria que Ell es mereix, i per a acollir el do de la Pau per a totes les persones que estimem i coneixem, i per a tots els homes i dones del nostre món. La “Pau” resumeix i conté tots els béns que el Messies ens ha portat amb la seva vinguda com a Redemptor i alhora resumeix tot el que els deixebles del Crist hem d’aportar al nostre món amb l’amor i el testimoniatge de la nostra fe: “Quan entreu en una casa, digueu primer: ‘Pau en aquesta casa’” (Lc 10,5). Preguem per la pau, aprofundim iniciatives de pau, eduquem i deixem-nos educar per a la pau. Pau que és justícia, reconciliació, solidaritat en la pandèmia i respecte pels drets humans.

Feliç Any Nou a tots! ¿Ens adonem que la vida és un immens regal, que no podem malgastar, ni perdre, ni destruir? L’hem d’aprofitar i viure, no amb superficialitat, o amb disbauxes, o de forma materialista, sinó omplint-la de sentit i d’amor, de generositat, de fe i d’esperança. Perquè és temps de trobar Déu, de viure en Déu, i temps cap a l’eternitat quan «Déu ho serà tot en tots» (1Co 15,28). Siguem agraïts per la vida rebuda. El temps ens és donat per a cercar el qui és intemporal, l’Amo del temps i el Senyor de la història. Déu s’ha encarnat en Jesús de Natzaret i es continua fent trobadís en els moments diversos de la nostra història personal i en la història del món. És en Jesucrist que el temps adquireix la seva dimensió definitiva, perquè l’etern irromp en el que és temporal. I, en el córrer dels dies i dels anys, es fa present el Déu-amb-nosaltres, l’Emmanuel. La resposta a un Amor tan immens no pot ser altra que l’amor, i només l’amor ens fa feliços de veritat.

Feliç Any Nou a tots! El que confereix durada i plenitud és el lligam misteriós que ens uneix amb Déu, i en el qual s’actua el seu guiatge, o el que podem anomenar la “Providència” divina. En aquesta comunió aprenem que Déu, i també jo i cadascú de nosaltres, per la seva gràcia, sabem què és el que realment importa. D’aquesta manera –diu el teòleg Romano Guardini- enmig del passar, sorgeix l’eternitat real.

Us desitjo un feliç Any Nou, ple de Pau i de la realització de la voluntat de Déu!