Joiosa Festa de Nadal!

“Els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors.” (Lc 2,16-18).

Santes festes de Nadal!
Déu és amb nosaltres,
atraient-nos vers una vida bona i feliç,
vers la fe i la confiança en la seva salvació.

Anem a Betlem, a veure el Messies, i l’adorarem!
Siguem, com els pastors, testimonis de l’Evangeli de Jesús.
Maria i Josep ens ensenyen a estimar-lo
i a oferir-lo a tots, amb el nostre testimoniatge de vida,
amb paraules i amb obres.

Jesús ha de ser l’alegria per al món. Ho necessitem.
Parlem d’Ell a tothom, com ho feren els pastors.
Abandonem la tristor i l’angoixa, les pors i els desànims.
Ell porta Pau, Ell és la Pau!

Donem alegria i consol a tots els qui ens envolten,
i fem-nos portadors de l’autèntica pau i fraternitat
que Jesús fa néixer de nou en els nostres cors.
La bondat no morirà mai. És eterna.

Sant Nadal de Jesús a tots!
La Massana NAIXEMENT

El signe admirable del pessebre

A la Carta apostòlica “Admirabile signum” “El signe admirable del pessebre”, el Papa Francesc va escriure el 2019 sobre el significat i el valor del pessebre per celebrar la vinguda del Nen Jesús. “En qualsevol lloc i de qualsevol manera, el pessebre parla de l'amor de Déu, el Déu que s'ha fet Infant per dir-nos que està a prop de tot ésser humà, sigui quina sigui la seva condició” (n. 10). El pessebre és com un Evangeli viu, que convida a posar-se espiritualment en camí, atrets per la humilitat d'Aquell que s'ha fet home per trobar cada home i cada dona. Prové de St. Francesc d’Assís, qui el 1223, i a Greccio (Itàlia), va expressar que desitjava celebrar la memòria de l’Infant que va néixer a Betlem per contemplar amb els seus ulls el que va patir en la seva dependència com infant, com va ser reclinat al pessebre i com va ser col·locat sobre palles entre el bou i la mula. Aquell Nadal, juntament amb frares i altres persones, Francesc va trobar el pessebre amb el fenc, el bou i la mula. Després, amb gran alegria de tothom, el sacerdot va celebrar solemnement la missa, mostrant l'enllaç entre l'encarnació del Fill de Déu i l'Eucaristia. En aquella ocasió no hi havia figures: van ser-hi tots els presents.

El pessebre manifesta la tendresa de Déu que, essent el Creador de l'univers, s'abaixa cap a la nostra petitesa, i és una invitació a 'sentir' i a 'tocar' la pobresa que el Fill de Déu va triar per a ell mateix en la seva encarnació, així com una crida a trobar-lo i a servir-lo amb misericòrdia en els germans més necessitats. Tota la creació participa en la festa de la vinguda de Jesús. Per això col·loquem el cel estrellat, casetes, els animals i els pastors ja que tota la creació participa en la festa de la vinguda del Messies. Els àngels i l'estrella són el senyal que també nosaltres estem cridats a posar-nos en camí per arribar a la cova i adorar el Senyor. Els pastors esdevenen els primers testimonis de la salvació que se'ls ofereix. Maria és la mare que contempla el seu fill i el mostra a tots els qui vénen a visitar-lo. És la Mare de Déu Immaculada que no té el seu Fill només per a si mateixa, sinó que demana a tothom que obeeixin la seva paraula i la posin en pràctica. L'acompanya St. Josep, custodi de la família, que mai no es cansa de protegir-los i que no dubta a posar-se en camí davant l'amenaça d'Herodes. Fou el primer educador de Jesús infant i adolescent, que com a home just va confiar sempre en la voluntat de Déu i la va posar en pràctica. Els Reis Mags ens recorden la nostra missió evangelitzadora. Arriben d'Orient per contemplar l’Infant i oferir-li els seus dons. Mostren que tot cristià ha de ser evangelitzador i que es pot començar a caminar des de lluny per arribar a Crist. Davant d’Ell comprenen que Déu, igual que regula amb saviesa el curs de les estrelles, guia la història, derrocant els poderosos i exalçant els humils.

El pessebre comença a palpitar quan, el dia de Nadal, col·loquem la imatge beneïda del Nen Jesús. Aleshores Déu es presenta així, en un infant, per ser rebut als nostres braços. En la feblesa i en la fragilitat amaga el seu poder que tot ho crea i transforma, i ens revela la grandesa del seu amor, que es manifesta en el somriure de l'Infant i en estendre les mans cap a tothom. A tots ens abraça i beneeix. Preguem aquests dies davant del pessebre i acollim la Pau de Jesús, meditant les figures i tot el que representen.

Visquem un Nadal solidari

Nadal arriba i s'ha de notar en la nostra manera de viure com a cristians. Amb el pessebre, l'arbre, els relats evangèlics de la Infància de Jesús, les misses del temps de Nadal... certament podem aprendre a viure amb més fidelitat l'amor al Senyor, que "es feu carn (=feblesa) i habità entre nosaltres" (Jo 1). Però igualment, no podríem celebrar que arriba l'autor de la vida sense alegria ni conversió, sense compromís solidari amb els necessitats del proïsme. La festa del Naixement de Crist ha de significar obrir la nostra vida al Senyor que arriba, perquè reneixi en nosaltres la seva salvació; obrir el cor i la llar a tothom, sense exclusions, amb una reconciliació que ha de ser un tornar a començar en les relacions de família, amics, treball i poble; obrir la nostra economia als vulnerables i als qui menys tenen, als colpejats per la crisi econòmica i la guerra, amb compartició solidària i amb austeritat. Cal donar del que som i tenim, perquè es realitzi de nou el miracle de la multiplicació de l'amor, que tot ho refà i tot ho renova; cal obrir els nostres criteris i judicis tancats i autoreferencials al criteri de l'amor misericordiós de Déu i al servei preferencial dels pobres, i segurament que moltes coses canviaran. Quan arriba el qui és la Llum del món, tot s’il·lumina i es renova. Deixem que ressonin les paraules d’Isaïes, “el poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum...” (Is 9,1).

¿Podem programar un Nadal més solidari, que signifiqui prendre compromisos de servei i d’amor? El Papa Francesc en la seva Carta a Càritas Espanyola amb motiu dels seus 75 anys (15.6.2022) ens deia que l’important no són els grans resultats sinó que ens posem davant de les persones que estan trencades, acollint-les i obrint-los camins de restauració, per tal que puguin trobar-se a elles mateixes, essent capaces, a pesar de les seves limitacions i de les nostres, de buscar el seu lloc i d’obrir-se als altres i a Déu. Es tracta d’“entregar la pròpia vida”, sense resignar-se a sortir del pas. Els Senyor ens proposa de nou aquest Nadal ser ferment d’un Regne de justícia, d’amor i de pau. Així n’és d’exigent el seguiment del Senyor, nascut humil i pobre a Betlem.

Aquestes setmanes farem la recapta per a Càritas parroquial i diocesana, donant a conèixer la seva missió caritativa i social. Caritas està celebrant els seus 75 anys d’existència, durant els quals s'ha anat reinventant per continuar complint la seva missió d'acompanyar les persones que més pateixen desigualtat, pobresa o marginació. Ho fa gràcies a moltes persones bones que continuen col·laborant amb la institució i lliurant el millor de si mateixes als altres. Ajudem Càritas en el que puguem, perquè les noves realitats de pobresa requereixen que cuidem les persones i la nostra casa comuna, que estiguem disposats a recórrer les sendes de la cultura de l’encontre i de la caritat, articulant allò local amb allò global, treballant des dels més propers, però amb un horitzó universal (cf. Fratelli tutti, 142).

Després de la pandèmia vivim ara una dura crisi amb núvols de violència i penúria a l’horitzó. Una realitat trista i fosca, que els amics de Jesús, que volem preparar la seva vinguda, no podem oblidar de cap manera. Ja sé que ho feu, però hem d’intensificar la nostra pregària i la nostra solidaritat, compartint encara més en aquests dies el que tenim. Preparem el Nadal sense oblidar l’ajut als pobres, als qui viuen atrapats per la crisi o sense esperança.

La Immaculada és la nostra esperança en l’Advent

L’Advent és temps de pregar insistentment Maria, la qui millor ens pot ensenyar a preparar la vinguda del Crist. Ella amb el seu sí, va fer possible l’Encarnació. Acudim a la Immaculada Concepció perquè ens ajudi a viure amb esperança i a preparar espiritualement el Nadal que s’apropa. Siguem fidels a l’oració a Maria amb el rosari, l’àngelus, una avemaria dita amb fe, una jaculatòria senzilla llençada al cel, que anem fent cadascú en el seu interior, o aquesta que us ofereixo.

Verge Maria Immaculada, 
Mare poderosa, enjoiada de gràcia i de dons, 
que vetlleu pels fills pecadors, per les famílies i els pobles, 
al nostre Bisbat i arreu del món. 

Acosteu-nos sempre a Jesucrist, el vostre Fill, 
el Salvador del món, 
i ensenyeu-nos a estimar l’Església 
amb amor filial i comunió fraterna. 

Sigueu el nostre auxili i la nostra fortalesa 
en les adversitats i tribulacions de la vida, 
i enfortiu-nos en la fe i la confiança 
per fer en tot la voluntat del Pare del cel.

Regaleu-nos una Pau duradora i universal, 
mireu amb misericòrdia els refugiats, 
escolteu els precs dels emigrants 
i no deixeu de la mà els qui en Vós confien. 

Manteniu unides les famílies, ajudeu els malalts, 
orienteu els infants i joves pel bon camí, 
i protegiu amorosa els nostres pobles, 
ja que sou la Mare de l’esperança i del consol. 

Doneu-nos alegria i fortalesa 
per testimoniar amb autenticitat la nostra fe cristiana, 
i feu-nos sempre disponibles per a tota obra bona 
de solidaritat, de servei i d’amor. 

Ensenyeu-nos a viure l’Advent amb disponibilitat 
guieu-nos vers una autèntica conversió de cor, 
perquè esperem amb fe el Senyor que arriba 
i visquem el Nadal amb compromís, alegria i amor. 

Amén.