L’amor als avis i a la gent gran

El Papa Francesc ha volgut que enguany celebréssim per primera vegada en la diada dels avis de Jesús, Joaquim i Anna el 26 de juliol, una Jornada Mundial dels Avis i de la Gent gran, amb el lema «Jo soc amb tu dia rere dia» (cf. Mt 28,20) remarcant aquella promesa que el Senyor va fer als seus deixebles i que avui aplica als estimats avis i àvies. Tota l’Església ha de ser propera i preocupar-se més per la gent gran, estimant-los i no deixant-los sols.

En el seu Missatge el Sant Pare comenta que la pandèmia ha estat una tempesta inesperada i violenta, una dura prova que ha colpejat la vida de tots, però ha reservat un tracte més dur a la gent gran. Molts han emmalaltit, han marxat o han vist com s’apagava la vida dels seus cònjuges o dels seus éssers estimats. Molts, aïllats, han patit la solitud durant un llarg temps. El Senyor coneix cadascun dels seus sofriments i la seva solitud no li és indiferent. Quan tot sembla fosc, el Senyor segueix consolant la gent gran. El sentit d’aquesta Jornada mundial és que “cada avi, cada ancià, -sobretot els qui estan més sols- rebi la visita d’un àngel!”, diu el Papa Francesc. A vegades tindrà el rostre dels néts, altres vegades el rostre de familiars, d’amics de tota la vida o de persones que han conegut durant aquesta pandèmia. Hem après a comprendre que en són d’importants les abraçades i les visites per a cada persona gran, i que n’és de trist que en alguns llocs això encara no sigui possible!

El Papa recomana llegir una pàgina de l’Evangeli cada dia, pregar amb els Salms, llegir els Profetes perquè ens commogui la fidelitat del Senyor. L’Escriptura també ens ajudarà a comprendre el que el Senyor ens demana avui per a la nostra vida. Perquè envia obrers a la seva vinya a totes les hores del dia (cf. Mt 20,1-16), i a cada etapa de la vida. Ell és sempre a prop nostre –sempre- amb noves invitacions, amb noves paraules, amb el seu consol. Sempre està a prop nostre; és etern i mai no es jubila.

Jesús al final de l’Evangeli envia els Apòstols, «Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,19-20). Aquestes paraules també avui es dirigeixen als ancians perquè comprenguin millor la seva vocació de custodiar les arrels, transmetre la fe als joves i tenir cura dels petits. Entre els diversos pilars que hauran de sostenir aquesta nova construcció n’hi ha tres que els ancians, millor que d’altres, poden ajudar a col·locar: els somnis, la memòria i la pregària. La proximitat del Senyor donarà la força per emprendre un nou camí fins i tot als ancians més fràgils, pels camins dels somnis, de la memòria i de la pregària. És necessari seguir somniant: en els nostres somnis de justícia, de pau i de solidaritat hi ha la possibilitat que els joves tinguin noves visions, i junts puguem construir el futur. «La pregària dels ancians pot protegir el món, ajudant-lo de manera tal vegada més incisiva que la sol·licitud de molts» deia el Papa Benet XVI. Mentre travessem, tots en la mateixa barca, el mar tempestuós de la pandèmia, la intercessió pel món i per l’Església no és en va, sinó que indica a tots la serena confiança d’un lloc d’arribada.

Descansem, fem família i coneguem el patrimoni

El temps fort de l’estiu, com és l’agost, ens convida a retornar als pobles i comarques, a “passejar” o “re-visitar” llocs nous, i a trobar temps per a descansar, cuidar l’esperit, enfortir els lligams familiars i d’amistat, fer esport, relacionar-nos amb la natura... sense oblidar que la fe no fa vacances, i per tant també a l’agost podem viure amb joia les celebracions de la nostra fe en altres parròquies i comunitats a més de la nostra habitual. Tot ens sigui enriquiment, lloança a Déu, i recerca de pau i serenor, amb noves forces per als mesos que vindran.

També el temps d’estiu ens impulsa a conèixer, visitar i estimar el patrimoni cultural de l'Església a Catalunya, Andorra, i a d’altres llocs que potser visitarem. Per això, amb un lema atrevit, «L'estiu és diví», Catalonia Sacra ens convida a incloure-ho durant el temps de la parada estiuenca i amb la voluntat d'anar recuperant el màxim possible la normalitat en el context de la pandèmia. Catalonia Sacra ens proposa gaudir de les vacances tot coneixent catedrals, monestirs, santuaris, ermites, museus... presents arreu de Catalunya i plens de valors espirituals, artístics, històrics i sentimentals.

La voluntat de la campanya és suggerir a les persones que estan de vacances, o tenen més temps lliure, que incloguin una visita al patrimoni cultural religiós dins la planificació dels seus dies de festa i oci. Perquè l’estiu convida a prendre’s la vida amb més calma, i la visita a una església és una experiència de tranquil·litat, bellesa, reflexió i pausa.

Al llarg de l'estiu i des dels diferents canals de comunicació de Catalonia Sacra (web, xarxes, butlletins digitals) ens suggereixen la visita al nostre patrimoni religiós i cultural, des de les grans catedrals fins a les petites ermites de muntanya, totes elles testimonis de l'arrelament del cristianisme al territori. Art romànic, gòtic, renaixentista, barroc, modern o contemporani que es pot trobar en tot tipus d’entorn humà i natural i que ens parla de l’evolució de la sensibilitat espiritual i de les capacitats tècniques i estètiques dels nostres avantpassats, que dialoguen amb nosaltres. Més enllà dels equipaments més famosos, ja coneguts i visitats, Catalunya disposa de moltes altres joies de primer nivell que no són massa conegudes i visitades. La campanya «L'estiu és diví» vol ajudar a conèixer-los. Especialment aquells que potser tenim a prop, a la nostra mateixa comarca o bisbat, i que desconeixem, o hi hem aprofundit poc.

Una de les accions de «L’estiu és diví», serà que diverses persones, en el camp del patrimoni cultural, facin un suggeriment d’una activitat per fer un dia o un cap de setmana d'estiu i on s'inclogui la visita a una església. S’hi invita tothom, per tal que es puguin anar compartint entre els usuaris de les xarxes de Catalonia Sacra bones experiències de lleure i cultura a tot Catalunya i Andorra. Des de diferents esglésies de tots els bisbats es repartiran aquest estiu uns fulletons on es convida a seguir visitant el país, tot descobrint el patrimoni cultural de l'Església de valor notable, que ja tenen una dinàmica turística i que volen crear dinàmiques i accions per donar-se a conèixer i incrementar així el nombre de visitants. Enriquim el nostre temps d’estiu!

Apòstols en el solc de Sant Jaume

Celebrem la festa del gran apòstol, fill del tro, Sant Jaume, germà de Joan, i que segons la tradició evangelitzà els extrems occidentals de la terra llavors coneguda. Potser treballades i acolorides per la llegenda, però tots els pobles i les comunitats necessitem “tradicions” que ens ajudin a ser el que som. El sepulcre de St. Jaume, que segons la tradició és a Compostel·la de Galícia, continua atraient milions de pelegrins. Aquest 2021 és Any Sant, que el Papa Francesc ha permès que es prolongui tot el 2022, a causa de la pandèmia. Molts hi van cercant el perdó, la conversió, l’espiritualitat que el món de cada dia i de ras de terra no els acaba d’oferir. L’apòstol Sant Jaume fou un dels amics íntims del Senyor, cridat als inicis de la seva predicació, i fou testimoni dels grans signes de Jesús. El veié transfigurat a la muntanya del Tabor, i després de la Resurrecció l’anuncià amb coratge i donà la vida per Crist, ple de zel i de generositat.

La Diòcesi d’Urgell fou lloc de pas cap al seu sepulcre a Compostel·la. Un dels camins entrava per la Cerdanya i passava per La Seu d’Urgell, com ho testimonia l’antic hospital de pelegrins, al carrer dels Canonges, amb les petxines de la Casa Roger del segle XIV. I a Ponts hi ha ben senyalitzat el tram del Camí de Sant Jaume anomenat “camí del Segre”. Així mateix, a Lleida es manté viva la tradició que el pelegrí Sant Jaume va ser ajudat en la seva missió per un àngel que li va treure una punxa que tenia clavada al peu, i els infants hi acuden amb els fanalets per treure totes les espines que se’ns incrusten al llarg del camí de la vida... També és coneguda la tradició que hauria estat a Saragossa on l’apòstol fou encoratjat per la Mare de Déu en moments de defallença apostòlica. Maria sempre està a prop dels apòstols i els evangelitzadors per enfortir-los quan defalleixen.

L’Esperit Sant, que davallà com un foc sobre l’apòstol Jaume, sobre els Dotze i la Verge Maria reunits al Cenacle, ens empeny ara a sortir vers el nostre món per transformar-lo segons els criteris del Regne de Déu. Pel baptisme hem estat fets testimonis de Jesús. Humils, pobres, amb mitjans escassos, amb dificultats diferents a cada època de la història... és cert. Però amb una força nova, que ve de Déu i que tot ho pot. És l’Esperit Sant qui continua transformant pobres homes i dones, fent-los testimonis creïbles de Jesucrist i del seu Evangeli. I el signe és el camí eclesial que anem fent entre tots.

Ni que sigui només espiritualment, fem-nos també pelegrins de fe, i peregrinem avui fins a Compostel·la en aquest Any Sant, per rebre gràcia i misericòrdia. El fenomen del camí de Sant Jaume s’ha revelat sorprenent i il·luminador del misteri de la persona, i de la seva recerca religiosa. Tot cristià és sempre un pelegrí, fins que arribarà a la meta, que és la Casa del Pare. Cerquem, doncs, sense cansar-nos ni defallir. No ens deixem vèncer per la por. Perseverem en el camí de la fe emprès, sabent que Jesús camina amb nosaltres i ens guia. Ell mateix s’ha fet camí. Ell mateix guia els caminants.

Els reptes de les migracions

Per commemorar el Dia Mundial dels Refugiats, al juny, els Bisbes de la Subcomissió per a les Migracions i mobilitat humana de la CEE van aportar una reflexió que no hauria de caure en l'oblit. És important focalitzar l'atenció sobre aquest col·lectiu de població de 82,4 milions de persones a tot el món, segons l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR). En 10 anys s’ha duplicat el nombre de persones desplaçades per les guerres i les crisis al món,  i és un dels col·lectius més afectats per les conseqüències del coronavirus.

A cada continent milions de famílies i persones es veuen obligades a fugir, entre d'altres molts perills, de la fam, la guerra, la pobresa i l'explotació, amb l'anhel de buscar un lloc segur on poder construir una vida millor per a ells i per als seus éssers estimats. Em van impressionar molt les imatges del campament de refugiats més gran de món. És el camp dels refugiats Rohingya, un de les més oblidats. Prop d'un milió de persones pertanyents a aquesta ètnia musulmana s'han vist obligades a fugir del seu país d'origen, Myanmar, i viuen en condicions inhumanes en els campaments de refugiats de Cox Bazar, a Bangla Desh, el país veí. Van ser breu notícia mundial fa poques setmanes, perquè a ells no els havia arribat encara cap vacuna del Covid-19.

Per això és bo acollir amb obertura de ment i de cor, amb la nostra pregària i ajuda solidària, els reptes que el Papa Francesc planteja davant les migracions. Molts vénen a Europa. Hem d’acollir les justes demandes d'aquestes persones que truquen a les nostres portes, i als quals en aquest moment intentem acompanyar des de les parròquies, Càritas i altres entitats, sobretot quan lamentablement queden fora dels dispositius d'acollida i vivint amb greus incerteses legals.

Les vies eficaces, solidàries i creatives que el Papa proposa per tal d'atendre els qui escapen de les greus crisis humanitàries (Fratelli tutti 130) són:
  • "Incrementar i simplificar la concessió de visats,
  • adoptar programes de patrocini privat i comunitari,
  • obrir corredors humanitaris per als refugiats més vulnerables,
  • oferir un allotjament adequat i decorós,
  • garantir la seguretat personal i l'accés als serveis bàsics,
  • assegurar assistència consular,
  • dret a tenir sempre amb un mateix els documents personals d'identitat,
  • accés equitatiu a la justícia,
  • possibilitat d'obrir comptes bancaris i la garantia del que és bàsic per a la subsistència vital,
  • donar-los la possibilitat de moviment i la possibilitat de treballar,
  • protegir els menors d'edat i assegurar-los l'accés a l'educació,
  • preveure programes de custòdia temporal o d'acollida,
  • garantir la llibertat religiosa,
  • promoure la inserció social,
  • afavorir el reagrupament familiar i preparar les comunitats per als processos integratius."
No oblidem la misericòrdia: "Quan era foraster, em vau acollir" (Mt 25,35).