Crist Rei és el testimoni de la veritat
Semblaria que Jesús de Natzaret ja no hauria d’interessar ningú després de vint segles de cristianisme, i després de tantes defallences i pecats dels cristians, com es complau a posar en relleu un persistent anticristianisme. ¿Estem al final de la fe i de l’Església? Alguns l’abandonen i cerquen inspiració mística en ells mateixos –que se situen en el lloc de Déu-, o en espiritualitats evanescents –no acollint el gran repte de l’encarnació-, i d’altres ja creuen superada tota sacramentalitat que faria present el misteri salvador de Crist a través de l’Església i dels seus indignes deixebles. Però Jesús està ben viu, i continua apassionant, continua essent “testimoni de la veritat” (Jo 18,37).
Quan les paraules del Senyor, els seus grans manaments, les paràboles, la seva desconcertant petjada històrica són presentades amb vivesa a infants i joves, a qui encara no el coneix, continuen captant, atraient i fent canviar la vida, donant-li sentit. Hi ha moltes conversions al món, i molts bateigs d’adults... Que n’és de bo i de gran conèixer Crist, seguir-lo, i estimar-lo cada dia més i més!
Quan en el moment actual del nostre món i de la nostra cultura, hi ha tanta buidor de valors veritables, tant de sofriment, soledat i desesperació, tantes persones i famílies trencades, amb manca de treball decent, amb precarietats, cerquem el Crist, el Rei de Bondat, el Crucificat, imatge de la misericòrdia de Déu i ajudem perquè les persones que tractem se li confiïn, li parlin, el vulguin conèixer. “Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles” (He 13,8).
Proclamar avui aquest missatge, amb el nostre testimoniatge, de nou és una aportació transformadora, necessària. Anunciar-ho humilment ha de ser el compromís més profund de la festa de Crist Rei. Perquè Jesucrist, el Rei de l’univers, no està inactiu sinó que és el primer i el més interessat que l’amor, la justícia i la pau, distintius del Regne, es vagin obrint pas, amb força. Per això Jesús ensenyava: “Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues, i finalment el blat granat dintre les espigues” (Mc 4,26-28). El Papa Francesc comenta que com la llavor sembrada creix des de dins, així el Regne de Déu creix "d’amagat" enmig "de nosaltres" o es troba amagat com "la joia o el tresor", però "sempre en la humilitat". I el qui dóna creixement a aquella llavor és l'Esperit Sant que està en nosaltres, i que és Esperit de suavitat, d’humilitat, d'obediència i de simplicitat. “És ell qui fa créixer a dins el Regne de Déu, no són els plans pastorals, les grans coses”. En temps de Sínode, demanem a l'Esperit Sant la gràcia de fer germinar "en nosaltres i en l'Església, amb força, la llavor del Regne de Déu perquè esdevingui gran, doni refugi a moltíssima gent i doni fruits de santedat."