La participació en la litúrgia és essencial per al cristià

El Sant Pare Francesc va parlar fa uns mesos que la missa no pot ser només escoltada, com si nosaltres fóssim només espectadors d'alguna cosa que llisca sense involucrar-nos. La Missa sempre és celebrada, i no només pel sacerdot que la presideix, sinó per tots els cristians que la viuen. A l'Església sempre ha existit la temptació de practicar un "cristianisme intimista", una religiositat que no reconeixia a la litúrgia la seva importància espiritual. Això ha fet que molts, participant fins i tot en la missa dominical, li hagin tret importància, i hagin buscat aliment per a la seva fe i la seva vida espiritual en fonts devocionals i no en la litúrgia. L'espiritualitat cristiana té les seves arrels en la celebració dels sants misteris. La litúrgia, en tant que acció de Crist i del poble de Déu és el centre de la vida cristiana. És font i cimal de tota la vida cristiana (cf. Catecisme nº 219).

Jesucrist no és una idea o un sentiment, sinó una Persona viva, i el seu Misteri, un esdeveniment històric. L'oració dels cristians passa a través de mediacions concretes: la Sagrada Escriptura, els Sagraments, els ritus litúrgics, la comunitat. A la vida cristiana no es prescindeix de l'esfera corpòria i material, perquè en Crist aquesta s'ha convertit en camí de salvació.

“Un cristianisme sense litúrgia és un cristianisme sense Crist”, diu el Papa. La litúrgia, "no és només pregària espontània, sinó acció de l'Església i trobada amb Crist mateix", i, per tant, "no hi ha espiritualitat cristiana que no tingui com a font la celebració dels divins misteris". La litúrgia és esdeveniment, és presència, és trobada. És una trobada amb Crist. Ell es fa present en l'Esperit Sant a través dels signes sacramentals: d'aquí deriva per a nosaltres els cristians la necessitat de participar en els divins misteris. Un cristianisme sense litúrgia potser és un cristianisme sense Crist. Fins i tot en el ritu més despullat, com una celebració a la presó o en un amagatall en temps de persecució, Crist es fa realment present i es lliura als seus fidels.

La litúrgia, a més, demana ser celebrada "amb fervor", perquè “la gràcia vessada en el ritu no es dispersi, sinó que arribi a la vivència de cadascú". La missa ens involucra i sempre és celebrada per tots els qui la viuen. El centre és Crist! Tots nosaltres, en la diversitat dels dons i dels ministeris, tots ens unim a la seva acció, perquè és Ell, Crist, el protagonista de la litúrgia. En la litúrgia resem amb Crist al nostre costat. Quan els primers cristians van començar a viure el seu culte, ho van fer actualitzant els gestos i les paraules de Jesús, amb la llum i la força de l'Esperit Sant, perquè la seva vida, tocada per aquesta gràcia, es convertís en sacrifici espiritual ofert a Déu. Un enfocament que va ser una "revolució", ja que la vida està cridada a convertir-se en culte a Déu. I això no pot succeir sense l'oració, especialment, la pregària litúrgica.

Aquests pensaments ens poden ajudar quan anem a missa, especialment el diumenge, quan anem a resar en comunitat, ja que anem a resar amb Crist que és present, Ressuscitat, enmig nostre.