Els sants ens acompanyen

El Capítol Catedral de Santa Maria d’Urgell ha preparat un opuscle sobre tots els sants i beats del nostre Bisbat d’Urgell que aviat veurà la llum. Som una Església que s’arrela en la predicació apostòlica de Sant Pau, i que confessa la fe en Crist, ornada pel testimoniatge dels seus sants. Sabem que ja al segle VIè. amb el bisbe St. Just d’Urgell, trobem les traces d’una Església ben constituïda, que participa en els Concilis i pot escriure documents magisterials inspirats, i que sobretot testimonia la santedat de Déu en els seus membres.

És perquè Crist ha ressuscitat que nosaltres som fills de Déu, hem rebut el perdó i hem estat fets, pel baptisme, hereus de la vida eterna. La Verge Maria i tots els sants i beats, amb els seus mèrits units als de Jesucrist, l’únic mitjancer i redemptor, ens aporten la gran revelació del triomf de la gràcia, el perdó dels pecats i el premi de la vida eterna. I ens fan arribar la gran veritat que és possible la santedat en tots els estats de vida i en tota circumstància històrica.

El Papa Francesc a la seva Exhortació apostòlica “Gaudete et Exsultate” (“Alegreu-vos i Exulteu”, citant Mateu 5,12)m fa una crida a la santedat perquè ressoni, un cop més –com ja ho va fer el Concili Vaticà II-, la crida universal a la santedat que tots tenim, procurant encarnar-la en el context actual, amb els seus riscos, desafiaments i oportunitats. Hem estat escollit "perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls; per amor ens destinà a ser fills seus" (Ef 1,4).

“Tots podem ser sants!” proclama el Papa Francesc. “Tots els cristians, com a batejats, tenen una igual dignitat davant el Senyor i els uneix una mateixa vocació que és la santedat”. I també diu: “Els sants no són herois, sinó pecadors que segueixen Jesús pel camí de la humilitat i de la creu, i així es deixen santificar per Ell, perquè ningú no es fa sant a si mateix”. L’Església, per més que estigui formada per pecadors com nosaltres, és “una, santa, catòlica i apostòlica”, així ho afirmem en el Credo, ja que és Déu qui la fa viure en la santedat i la renova constantment amb la seva gràcia santificant. Però també és cert que, d’entre els pecadors, el Senyor elegeix algunes persones per fer veure millor la santedat, per fer veure millor que és Ell qui santifica. “La santedat, diu el Papa Francesc, és el rostre més bell de l'Església: és descobrir-se en comunió amb Déu, en la plenitud de la seva vida i del seu amor. S'entén, doncs, que la santedat no és una prerrogativa només d'alguns: és un do que s'ofereix a tots; ningú no n’està exclòs, per això constitueix el caràcter distintiu de tot cristià". La santedat és viure amb amor i oferir el testimoni cristià en les ocupacions de cada dia on estem cridats a convertir-nos en sants. Cadascú en les condicions i en l'estat de vida en què es troba".

Hem de donar gràcies a Déu per aquests germans, els sants i beats de les nostres terres i comarques, que estimaven les mateixes coses que nosaltres i van ser fidels a la fe i a la gràcia rebuda, fent-la fructificar. Coneguem les seves vides, les seves temptacions, les seves virtuts i les seves accions. Lloem-los i demanem-los que ens acompanyin i protegeixin, i que un dia ens rebin a la glòria. Així ho proclama la litúrgia en la mort d’un batejat: “Que els àngels t’acompanyin al Paradís, que a la teva arribada, et rebin els màrtirs, i et facin entrar a la ciutat santa de Jerusalem”.